“Hi ha tantes àrees afectades per la manca de personal que això acaba repercutint en tot el servei”

Llorenç Gayà és metge d’Urgències a l’Hospital de Manacor i delegat de Simebal (Sindicat Mèdic de Balears). Amb ell xerram de la manca de personal sanitari que arrosega el centre manacorí, i de les seves propostes per millorar aquesta situació tan problemàtica.

• El passat 9 de maig, els metges de l’Hospital de Manacor varen reivindicar la greu manca de professionals que pateixen. Com afecta aquesta manca de metges en el dia a dia de l’hospital?
• El que passa és que l’hospital no pot fer front a totes les demandes que tenim dels usuaris, i no hi ha temps suficient per atendre a tots aquests usuaris de la manera que un desitjaria. A més, també hi ha tota aquesta demora a l’hora de citar pacients o donar una segona cita.
• Quines àrees estan més minvades de personal?
• Et diria que en major o menor mesura, totes les àrees pateixen aquesta manca de personal sanitari. Ara mateix, a Medicina Intensiva, Medicina Interna i Ginecologia estam al 70%. Radiologia o Pediatria estan al 60%, i fins i tot Oncologia es troba al 56%. Com pots veure, pràcticament tots els serveis es troben en aquesta situació. De fet, serveis que no formen part de l’atenció directa al ciutadà, com Farmàcia, estan al 75%. El pitjor de tot això és que hi ha tantes àrees afectades per aquesta manca de personal, que això acaba repercutint en tot el servei.
• Com està afectant als treballadors de l’Hospital de Manacor, tant físicament com anímicament, aquesta manca de professionals?
• Evidentment, el personal sanitari es veu afectat, amb una situació com aquesta. Hem de pensar que el metge, o l’infermer, en qualsevol moment també serà usuari. Per tant, noltros patim aquesta situació més que ningú. Amb un panorama com aquest, a vegades entres en una espècie de desànim constant que resulta difícil de suportar, amb tota la saturació de treball que a més duim al damunt.
• Davant d’aquest conflicte, què reclameu al Govern?
• El primer de tot i més important, que siguin conscients del problema. No basta amb dir que sí, has d’escoltar-nos, entendre la nostra situació i intentar cercar solucions, sempre comptant amb noltros i demanant tot allò que necessitin saber. Sabem que ells són conscients de la nostra situació, però això no es tradueix en una major comunicació, ni en fer-nos propostes.
• Entre totes les mesures que reclameu, quines s’haurien d’abordar amb màxima urgència?
• Encara que resulta difícil saber quina àrea passa per una pitjor situació, ja que la cosa depèn de molts factors, n’hi ha algunes que són molt importants que necessiten de forma urgent un major nombre de treballadors. Estic xerrant de departaments com Radiologia, Medicina Intensiva, Cirugia, Oncologia o Urgències. No es pot funcionar sota mínims al llarg de tant de temps en àrees com aquestes.
• Per altra banda, a què vos referiu quan demaneu que es declarin algunes especialitats de difícil o molt difícil cobertura?
• Amb aquesta iniciativa volem que en aquelles àrees on és més difícil aconseguir personal adequat, el fet de nombrar-les així suposi algun tipus d’incentiu perquè aquestes places es cobreixin. En aquest cas, xerram d’incentius que no haurien de ser exclusivament econòmics, simplement es tractaria de proposar un atractiu perquè aquestes places es puguin cobrir amb una major agilitat i de forma correcta.
• Hi ha alguna cosa més que vulguis afegir?
• Només demanar a les institucions i als polítics que es prenguin seriosament aquest tema. Tots som pacients, i aquesta és una prioritat que s’ha d’abordar sí o sí.