Entrevistas

Entrevista a Sebastià Grimalt, dels Al.lots de Llevant, en el seu 25è Aniversari

El dia de Sant Sebastià de 2021 es compliren 25 anys -va tenir lloc al poliesportiu Joan Gomis de Porto Cristo- del primer assaig de la Colla Castellera de Manacor, i què pocs mesos després serien, oficialment, els Al.lots de Llevant. Eren 25 persones, entre organitzadors i joves (captats molts d’ells al mític Carreró, on es van repartir fulls d’adhesió i convidada a unir-se a la causa) que acudiren aquell dia a ‘l’entrenament’ del projecte iniciat tan sol un mes abans. Han passat vint-i cinc anys i els components de la colla, degut a l’actual situació ocasionada per la Covid-19 no han pogut celebrar l’aniversari amb una festa i Diada especial.
En homenatge a tots els que han format i formen part de la gran família castellera, parlam amb l’amic Sebastià Grimalt, que des de fa molts anys ens ha vingut informant de les actuacions i activitats de la colla castellera, amb la qual en aquests 25 anys han format part -i molts encara hi continuen- més de 250 persones de pobles com Manacor, Porto Cristo, Sant Joan, Petra, s’Horta, Palma, Artà, Capdepera, Felanitx, Vilafranca, Alaró, Llucmajor, Ses Salines, Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera, Cala Millor, Son Macià etc.

Sebastià, ja és història que la idea de fundar la colla castellera va sorgir d’una excursió d’amics en la segona festa de Nadal de l’any 1996. Quins eren els joves que fundàreu la colla castellera?

A l’excursió d’aquell dia hi havia en Joan Llodrà, en Tomeu Llodrà, en Joan Lladó, n’Álex Marín, n’Imma Mascaró, na Francesca Marí, Antoni Riera i en Miquel Vives. Al primer assaig, ja n’hi havia més: Antoni Puig, Antoni Vidal, Biel Gelabert, Tomeu Gayà, Enric Lozano, Sebas Jiménez (epd), Antoni Matamalas…

  • Com vos arreglareu per aconseguir en poc temps 25 seguidors?

Sobretot a partir del ‘boca a boca’. També a partir de cartells i d’un anunci a TV Manacor.

  • Qui va ser el primer president de la colla i quin són els components de la junta directiva a l’actualitat?

El primer president de la colla va ser Antoni Puig i el primer cap de colla en Joan Llodrà. Actualment formen la junta directiva les següents persones: President: Antoni Puig (que ja fa ser el primer president fa 25 anys). Cap de colla: Neus Barceló. Secretària: Sebastiana Bonet. Tresorer: Pedro Sansaloni. Vocals: Joan Bisquerra, Maria Martí, Tomeu Marqueño, David Gómez, Jordi Pedrals, Xesc Català, Joana Palerm, Jero Nadal i Bernadí Martí. Les juntes directives es renoven cada dos anys, però no va ser possible celebrar eleccions l’any passat degut a la prohibició de reunions per la Covid-19, i a l’actualitat continua en funcions la mateixa junta.

  • En aquells anys hi havia una expansió dels castellers a Catalunya, de Valls, Tarragona, Vilafranca… s’estengueren cap a Vic, Mataró, Lleida… Però… què en sabíeu a Manacor del món casteller?

La veritat és que no en sabíem pràcticament res, d’aquí que en els primers assajos cometéssim alguns errors tècnics fruit de la inexperiència i el desconeixement. A poc a poc, i gràcies a l’ajut d’algun llibre i sobretot als contactes amb gent d’altres colles, vàrem anar adquirint l’experiència necessària per engegar la colla i per començar a progressar tècnicament.

  • Com varen ser els inicis. On assajàveu i quants de components formaven la colla?

Com he dit, els inicis no varen ser fàcils. No teníem coneixements tècnics i ens faltava experiència. Però suplíem aquestes mancances amb il.lusió i fins i tot amb atreviment de vegades. Els primers anys vàrem anar passant per diferents espais d’assaig: el gimnàs de l’IES Mossèn Alcover, l’entrada del CEIP Mitjà de Mar, l’escoleta Titelles o na Capellera, per exemple. L’any 2000 vàrem llogar una casa al carrer Nou de Manacor i la convertírem en el nostre local social i d’assaig. I actualment encara hi som.

  • A partir de quin moment comptàreu amb la colla de grallers que vos acompanyen, quins van ser els primers i quins són els sonadors a l’actualitat.

Al començament fèiem els castells acompanyats d’un flabiol, fins que vàrem veure que no podíem continuar d’aquella manera: si volíem fer castells havia de ser així com toca, amb grallers i tabalers. Això no va ser fins a l’any 98. Els primers grallers van ser en Tomeu Llodrà, en Pere Pascual, en Mateu Flaquer, na Magdalena i na Mar Pérez i en Martí Perelló (epd). En Tomeu i en Pere encara continuen a la colla fent castells i sonant les gralles.

  • El fet que és necessitin infants joves per coronar els castells, va propiciar que s’integressin famílies. Quants de components sou a l’actualitat?

En la majoria de casos sempre que un nin o una nina s’interessa pels castells a darrere d’ell hi solen venir els pares. De vegades no és així, però ja et dic que tenim castellers que han començat pels fills i després han quedat ells i els nins no. Actualment som un centenar de castellers i d’aquests, una dotzena són canalla.

  • Quan decidíreu els colors de la colla i on aconseguíreu les faixes per les actuacions?

El color verd de la camisa es va decidir a començaments de l’any 1997, és a dir, quan feia un any que teníem la colla en marxa. Les primeres faixes (una partida molt petita) les vàrem dur de Terrassa. La primera comanda grossa la férem a Cinctorres, un municipi castellonenc molt a prop de Morella.

  • L’Any 1999 alçàreu el primer castell de set, finalitzant l’any descarregant el 3 de 7 i el 4 de 7 a la plaça Weyler de Manacor. Com recordes aquell dia?

De fet, el primer castell de set va ser l’any 1998 en un viatge a Torredembarra, tot i que és veritat que només va ser carregat. Els primers castells de set descarregats sí que són, com bé dius, de l’octubre de 1999. I com ho record? Amb alegria evidentment, però també amb nostàlgia i una certa enyorança. La colla era molt jove (com a entitat, però també si consideram l’edat de la majoria dels castelleres d’aleshores) i tota nova consecució era viscuda amb la intensitat pròpia dels joves i de la gent que encara té tota la vida per davant.

  • En la història de la colla, hi ha un castell referencial: el 4 de 8, aconseguit per primer cop al 2009 a Vilafranca del Penedès. Què recordes d’aquell dia, i quins altres han estat importants i especials per a la colla?

Per jo aquell dia va ser molt especial: aleshores era cap de colla dels Al.lots i vaig viure aquella diada amb molta d’intensitat. Record les paraules d’un company que em va dir “durant tota l’actuació has parescut una formigueta, per amunt i per avall, per amunt i per avall”. Vist amb la perspectiva dels anys, crec que aquell dia ens vàrem superar; crec que vàrem aconseguir aquella fita (carregar el quatre de vuit) més per il.lusió, ganes, convicció… que no per coneixements o preparació tècnica. De qualque manera, aquell dia vàrem tornar grans. Hi ha hagut molts altres dies importants: de fet cada vegada que hem aconseguit un castell nou ha estat especial. Ara mateix destacaria la diada de 2008, en què vàrem descarregar el primer dos de set (un castell molt difícil tècnicament), i l’actuació al Concurs de Tarragona de 2016 en què descarregàrem el primer quatre de vuit.

  • Quin va ser el darrer viatge de la colla?

El darrer viatge de la colla va ser a l’octubre de 2019 a Lleida. L’any passat havíem d’anar a Mediona (un poble del Penedès), però ja no va poder ser. Ara mateix no podem tenir cap viatge en ment perquè no sabem quan podrem tornar a l’activitat. La darrera actuació va ser l’any passat a Palma amb motiu del Dia de les Illes Balears (dia 1 de març).Quan ens aturàrem, a la colla érem un centenar de castellers.

  • Què vos queda pendent per aconseguir?

De castells pendents n’hi ha molts. Ara mateix i amb la situació en què ens trobam, em conform en poder tornar a fer castells: primer de sis, després de set i qui sap si qualque dia tornar a fer el quatre de vuit. I com a gran il.lusió hi hauria el tres de vuit. Però això de moment queda molt enfora.

  • El passat dia 8 de març de 2021, Dia Internacional de la Dona, destacàreu públicament el paper que tenen totes les dones que formen part de la vostra colla, afirmant que “avui no es pot entendre el fet casteller sense vosaltres, per això hem arribat tan amunt!”. Quina va ser la primera o primeres dones que van formar part de la colla i quantes n’hi ha a l’actualitat…

De dones, n’hi ha hagudes sempre als Al.lots i han assumit les dues màximes responsabilitats que hi ha en una colla castellera: el càrrec de cap de colla i el de presidenta. Han ocupat algun d’aquests càrrecs n’Imma Mascaró, na Damiana Caldentey, na Sebastiana Bonet, na Carme Rosselló i na Neus Barceló. No sé el nombre exacte de dones que formen part de la colla, però segurament són més del 50% del total. És una opinió personal, però apart de tota la feina que fan a nivell tècnic, administratiu i d’organització, crec que moltes dones de la colla han jugat un paper cabdal com a cohesionadores del grup, com a elements d’unió d’una família.

  • No podem deixar de parlar de com vos ha afectat la Covid-19. Com heu mantingut el contacte durant el confinament i la moral alta dels components?

A la primeria no férem res molt especial, perquè pensàvem que aquella situació tampoc no duraria molt i que en qüestió d’un parell de mesos ens tornaríem trobar per assajar i fer castells. Quan vàrem veure que la cosa s’allargava, vàrem començar a pensar possibles activitats de caire social per no perdre el contacte, però les successives restriccions també han fet que no les poguéssim dur a terme. Sempre que la normativa vigent ho ha permès hem fet alguna activitat per a la canalla (excursions sobretot). Com a fet més destacable, hem fet una videoconferència per celebrar el 25è aniversari. Amb la col.laboració de l’Ajuntament de Manacor vàrem organitzar una xerrada on exposàvem la nostra concepció d’associació i alguns trets de la nostra manera de funcionar que ens han ajudat a mantenir l’activitat durant aquests vint-i-cinc anys.

  • Moltes felicitacions per la celebració dels 25è aniversari i moltes gràcies pels bons moments i castells que hem pogut gaudir els que ja som majors i vos hem seguit durant aquests 25 anys. Que aviat torni la normalitat per a tots i pugueu reprendre l’activitat. Felicitacions en nom de tota la gent de Manacor Comarcal. Tens la darrera paraula Sebastià si vols afegir res més…

Simplement m’agradaria dir que frissam de tornar assajar i fer castells. I que quan hi tornem, les portes del nostre local estaran obertes a tothom que ens vulgui conèixer, com hem fet sempre, d’altra banda. I si m’ho permets, voldria acabar dient que ser casteller dels Al.lots de Llevant és una de les coses de les quals em sent més orgullós.

Clar que sí!!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba