Opinió

«Dues idees», per Jordi Caldentey

Així com me sona que ja he fet qualque vegada, avui tocaré dues cosetes que, d’una en una, per ventura són massa senzilles per fer-ne un article sencer però que fa estona que vaig endarrer de dir-ne qualque cosa i que, per ventura, ho paga fer-ne devers mig escrit de cadascuna.
Una és que, maldament no ho cerqueu amb la vista, és bo de fer, quan menau, reparar adesiara qualque pobre moix esclafat damunt la carretera. I si s’esdevé que hi passeu per feines un dia darrere l’altre, comprovareu, de deu vegades nou, com aquell animal no el se’n du ningú. I que, cada dia que passa, se va apansint-apansint, fins que la calor del sol i la fam de les mosques vironeres els se mengen i fins que, a força d’una trepitjada darrere l’altra, allò va tornant com una coca, i llavors una neula, fins que la primera ploguda que fa ho acaba de llevar.
Ja sé que n’hi ha molts que un animal no és res per a ells. Però també n’hi ha qualcun que troba que un animal, al cap i a la fi, també és una vida, amb els seus sentiments, els seus patiments i les seves alegries el temps que li hagi tocat viure. Amb la seva dignitat, al cap i a la fi. I que, per mor d’això, se mereix que qualque home el torni a la terra, d’on diuen que sortim tots els éssers vius, posat que precisament és també qualque home que l’ha mort, maldament sigui sense voler, en el cas que ara vos dic.
És per això que, a un municipi civilitzat, a una illa internacionalment coneguda per mor del turisme, tocaria haver-hi un número de l’administració de carreteres, que hi poguessen telefonar per avisar que a tal lloc hi ha un moix mort. I que hi hagués un servei per dur-lo-se’n a enterrar dins la terra per allà a prop. Ja sé que això és una feinota que molts n’estarien estugosos. Però sé ben cert que, amb un afegitó a la paga, també en trobarien més d’un de mínimament coratjut i fetjut que, amb una mascareta a la cara, uns guants, una pala i un sac aposta, allò no li faria gaire assumpte. Així ell guanyaria una mica més i, sobretot, aquell espectacle no faria mal als ulls als qui planyen aquell animal per la mala sort que ha duita. Ni faria tant de lleig a la imatge de Manacor i de Mallorca com a poble civilitzat, que mira de menar netes les seves vies públiques de comunicació.
I la segona cosa que avui volia tocar, i que no té res a veure amb la que he comentada fins ara, és que he reparat que hi ha un parell de pobles, que adesiara hi vaig per feines, que, a les afores, hi tenen un parell de quarterades a fora vila, just a l’entrada, on hi poden aturar els cotxes que, per dins el poble, no hi ha qui els hi aparqui enlloc. Si provau d’anar un dimecres a Sineu, que hi ha mercat, i hi anau per la carretera que ve de Sant Joan, trobareu, a l’entrada del poble, un bon redol a mà dreta i un altre a mà esquerra amb una cotxada aparcada. D’aquesta manera, els qui volen anar al mercat, o onsevulla dins Sineu, en deu minuts a peu són al centre i no han d’agafar una nirviada cercant una hora debades un aparcament ni aturats dins embossos de trànsit per dins el poble.
Això mateix he trobat a Artà, a Lloret, a Sencelles i, fins i tot, en el poblet de Biniali, entre Sencelles i Binissalem. Maldament a Manacor, aiximateix, hi tenguem dos bons aparcaments subterranis devora el centre, jo me deman: tan mal de fer seria que l’Ajuntament compràs o llogàs un parell de quarterades a les principals entrades? Just que tenguéssem un redol per aparcar-hi a l’entrada per la carretera del Port, un altre a la de Felanitx, un a l’arribada per la carretera de Palma i un a la d’Artà, podeu fer comptes de la buidada de cotxes que hi hauria dins l’espècie de bunyol estibat de trànsit que fa Manacor enrevoltant el forat celestial que és ara el centre. Aquest redol, no ho discutesc, és un encant, un espai lliure de renou, net de fum, que hi fa un estar d’àngels, però que el pagam amb embossos, renou, fum, i mal transitar i mal aparcar els qui ens toca estar entre el centre i les afores.
Apunt la idea per si cap vegada l’Ajuntament troba que ho paga sospesar-la, veiam si a poc a poc aconseguim un Manacor més repartit, més habitador per a tothom.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba