La veu del poble

De mare a filla, de filla a néta…

Jaume Rigo Matheu

Cada país té la seva cultura, llengua, gastronomia, idiosincràsia… Cada poble té les seves festes populars, tradicions, costums… Cada persona té la seva forma de ser i de pensar… i és bo que així sigui. La globalització no és només un fenomen a escala mundial, sinó que els estats poden aplicar-la a la seva escala, intentant destruir una llengua minoritària, desprestigiar una manifestació cultural o introduir nous costums i festes. I aquest és un atemptat contra el que hem de lluitar si volem mantenir la nostra identitat i diversitat.

Dic això perquè s’ha intentat reduir a la mínima expressió i evitar que els mitjans de comunicació es facin ressò del que significa l’aprovació, el passat 9 de juliol, de la nova Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. A la pràctica significa l’extinció d’un dret que els balears havíem tengut des que l’any 1274 el rei Jaume I, i després el 1319 Sanç I, havien concedit tres privilegis fiscals als habitants d’aquestes illes. Aquests privilegis permetien la donació en vida de les propietats de pares a fills, amb una tributació de l’1%, que pot ser una quantitat assumible per moltes famílies. El 2020 a Balears se signaren aproximadament uns 9.000 pactes successoris, pels que les administracions públiques recaptaren catorze milions i mig d’euros.

Idò ara, amb aquesta Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, ens estan dient als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers que som uns defraudadors, uns estafadors, uns lladres. Està clar que el que pretenen és ingressar més doblers, com sempre a costa dels ciutadans. No és preciós poder donar el que és teu a la propera generació? Idò encara és més guapo fer-ho sense que l’Estat et clavi una punyalada en forma d’impostos, com ens té acostumats.

Anem a explicar una mica més en què consisteix aquesta jugada, encara que no és fàcil. La nova llei no modifica realment l’Impost de successions, sinó que modifica de rebot la Llei d’IRPF. Serà millor explicar-ho amb un exemple: una persona de 70 anys va comprar un pis per 30.000€ fa 40 anys, el va donar a la seva filla fa quatre anys, quan li taxaren per 150.000€. Aquesta filla pagà per la transmissió l’1% de la diferència entre els 150.000 i els 30.000€, és a dir, 1.200€ d’Impost de successions. L’any passat aquesta família necessità vendre el seu pis, havent de fer una nova taxació que situava el valor del pis en 165.000€, pel que pagà l’IRPF del 19% dels beneficis, és a dir, de la diferència entre els 150.000 i els 165.000€, el que va suposar 2.850€. Això sense entrar en les altres despeses i imposts.

Amb la nova llei es considera que totes les persones que facin donació en vida poden ser uns defraudadors en potència, encara que necessitin vendre una propietat per poder menjar, i a més amb efecte retroactiu de 4 anys. O sigui que si a partir d’ara qualsevol persona vol vendre una propietat que va rebre dels seus pares en vida, haurà de pagar entre el 19% i el 23% d’IRPF de la diferència entre el valor inicial i el final. Tornant a l’exemple anterior: si la venda es fa a partir d’aquesta setmana, la diferència de valor que hem de tenir en compte és entre els 165.000 i els 30.000€, és a dir que a part dels 1.200€ que ja havia pagat per la transmissió en vida, ara haurà de pagar 25.650€ més, en el millor dels casos.

I qualsevol es demanarà quines han estat les reaccions dels distints partits polítics a aquesta Llei que el govern de Pedro Sánchez ens ha regalat a tots. Bé, idò com vos podeu suposar, el PSOE i Podem han dit que aquesta és una reforma fiscal que farà pagar més als rics i que als pobres no els afectarà, efectivament, si un no té cap propietat no li afectarà, però volen dir que si tens una casa o un pis, ets ric? No és comprensible com han intentat justificar això i no lluitar per mantenir aquest dret que teníem els habitants de Balears. El PSOE i Podem es quedaren tots sols al Parlament Balear i perderen la votació en què s’aprovà instar al Govern Central a aplicar els pactes successoris del Dret Civil Balear sense retalls. A la majoria dels ajuntaments també s’ha proposat rebutjar la mesura del govern de Pedro Sánchez i, com tothom es pot suposar, per disciplina de partit, els responsables locals d’aquests dos partits també s’han quedat tots sols, i encara que estan tan a prop dels ciutadans, han prioritzat els interessos recaptatoris de l’Estat enfront del benestar de les persones.

Qualcú es fa una idea de quantes persones no han pogut acceptar una herència per no disposar dels doblers necessaris per pagar els impostos? Idò en el total d’Espanya, en la primera meitat de 2020 es varen renunciar a l’11,3% de les herències. És evident que “garrotades” fiscals d’aquest tipus faran augmentar aquests números, i a base de la fracció més humil de la ciutadania, no dels rics. I on van a parar les herències no reclamades? A l’Estat, que se’n fa propietari i després ho treu a subhasta pública. Es veu quin és el joc? La banca sempre guanya.

Són 750 anys d’història que d’un cop damunt la taula el govern ha eliminat, esborrant una part del nostre patrimoni, de la nostra idiosincràsia i del nostre dret propi. I està vist que a alguns això no els importa el més mínim, encara que el cost de la vida a Balears sigui més alt que a molts llocs d’Espanya. Encara que depenguem d’uns transports cars. Encara que la balança fiscal estigui desequilibrada cap a l’Estat i aquí no es facin les inversions justes. Però la manera de ser dels mallorquins sempre ha estat moderada i front als abusos, poques vegades hem aixecat la veu, i això torna a jugar en contra nostra.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba