“Crec que els primers mesos de temporada amb el Barça han estat molt bons,…” Parlam amb Mariona Caldentey

0
Parlam amb na Mariona Caldentey, que passa el confinament a casa seva, a Portocolom

“Crec que els primers mesos de temporada amb el Barça han estat molt bons, però no podem dir perfectes, ja que sempre hi ha coses a millorar”

Sebastià Oliver

En aquesta ocasió, parlam amb la felanitxera Mariona Caldentey, jugadora del F.C. Barcelona femení, i que passa el confinament a casa seva a Portocolom des de fa unes setmanes.

Amb ella repassam l’actualitat.

– Com són aquests dies a casa sense poder sortir? Vos marquen deures per fer?

– Intentam dur-ho el millor possible, estar entretinguts. Per sort estic a Mallorca, i al manco tenim un tros de jardí que puc anar fent alguna cosa, i la terrassa amb unes bones vistes, per tant no me puc queixar de com m’ha tocat. Tenim un grup de whatsapp on hi ha tot l’staff tècnic i les jugadores, en el que ens envien cada dia un planning, on hi ha parts de cardio (hit), circuit de força de tren inferior, circuit de core i extremitats superiors, i a més d’això cada dia tenim dos o tres reptes, que les posa la psicòloga, la nutricionista, els fisios o el segon entrenador, i anam fent tasques complementàries. Tenim un rànquing i anam sumant punts, ens intentam picar i motivar-nos, per a mantenir l’esperit competitiu. De moment ho duim bastant bé.

– La tornada a la normalitat serà progressiva, com creus que vos pot afectar? Mantens contacte on line amb les companyes?

– No sé si la tornada serà progressiva, pens que en tornar a la normalitat aviat tornarem a competir, i no tindrem temps de fer mini-pretemporada. No sé com acabarà, però tenint en compte els partits que ens queden pendents i el poc temps que tindrem, no podrà ser progressiva. Per això estem intentant fer la feina ben feta des de casa. El contacte on line és, com he comentat, molt fluït, estem tots amb tots, jugadores, staff, i ens ho prenem amb humor i feim bona feina.

– Fins ara dúieu una temporada perfecte, campiones de la Copa Catalunya i de la Supercopa, líders a la Lliga, semifinalistes de Copa i en els quarts de final de la Champions. Quina valoració en fas?

– Crec que els primers mesos de temporada han estat molt bons, però no podem dir perfectes, ja que sempre hi ha coses a millorar. També és cert que ara arribava la part de la temporada més decisiva, on aconsegueixes els títols o no, i és el que diu si ha estat una bona temporada o no. Si és cert que arribàvem a aquest punt amb els deures fets, amb confiança, fins ara ens havien sortit molt bé les coses, hem treballat molt bé, per tant, és per estar contentes amb el que s’ha fet fins ara.

– En què creus que ha canviat l’equip per fer una temporada tan rodona?

– Tot el que s’està fent enguany i tot el que s’està veient no és cosa d’un canvi d’un dia o d’una temporada. Són molts anys de feina feta d’enrere. És veritat que els darrers anys havíem rebut crítiques, la gent dubtava un poc de nosaltres, se suposava que havíem de ser l’equip campió, per l’escut, pel pressupost,…, però no és tan fàcil, i enguany s’està reflectint tota aquesta feina que duim fent durant tants i tants anys. Tenim la mateixa base d’equip i les noves que vénen ens donen un extra. Ara se veu la feina que hem estat fent aquests darrers anys.

– La temporada passada no fou brillant en quan a títols, però arribar a la final de la Copa d’Europa a Budapest fou com un somni, no?

– És vera que una temporada és bona si guanyes títols, i si no les guanyes és menys bona. En la passada no vàrem poder guanyar cap de les competicions importants, però així i tot pens que va ser una bona temporada. Poder ser el F.C. Barcelona el primer equip espanyol en jugar una final de Champions fou un fet històric, vàrem disfrutar molt, ho vàrem poder viure intensament. El partit i resultat no va anar com ens hagués agradat, però podia passar, l’Olympique és una selecció mundial, el millor equip del Món, i així ho varen demostrar. Jo record els dies previs, el dia de la semifinal i el dia de la final, tot el context que vàrem viure va ser increïble, i lluitarem per ser a una altra.

– Penses que si arribau enguany a la final de Viena, el resultat pot ser diferent? S’ha escurçat el nivell de l’Olympique i el vostre?

– És vera que per arribar a Viena encara hauríem de superar dues eliminatòries, que segur serien complicades, però jo crec que l’equip ha fet una passa endavant, ara som molt més madures, interpretam molt millor el joc i ens sabem adaptar molt millor. Confio que podríem fer front a qualsevol equip. L’any passat quan va acabar la final, jo i totes les meves companyes estàvem tristes, plorant, decebudes, i se va acostar n’Alexia i em va dir: “ara ja ho hem viscut, hem vist el nivell que hi ha. Mariona, aquí és on hem d’arribar i hem de fer feina per arribar aquí”. Tenia tota la raó del món, ens vàrem reunir, vàrem xerrar, i decidírem que havíem de canviar, que havíem d’entrenar més, entrenar millor i que aquest era el camí si realment ens volíem apropar a les que eren les millors, l’Olympique de Lió. I és un altre dels canvis que hem fet enguany, dedicar més hores i de la màxima qualitat, tant l’staff tècnic com les jugadores. Ho esteim posant tot de la nostra part.

– A manca de nou jornades per acabar la Lliga Iberdrola, li treis nou punts a l’At. Madrid, una diferència molt important. Creus que vosaltres heu estat impecables, o que les madrilenyes han fallat més del previst…

– És cert que l’At. Madrid no ha tingut la regularitat que havia tingut anys enrere, però realment el que havia fet els darrers tres anys era fora del normal. Enguany han fallat en partits que en principi no s’esperava, però això és el futbol, l’important és que aquesta regularitat l’hem aconseguida nosaltres, esteim sumant molts de punts i ens hem fet fortes.

– Què tal és jugar a l’Estadi Johann Cruyff, diferent al Mini o als camps de la Ciutat Esportiva Joan Gamper? Ve molta més gent a veurer-vos.

– El Johann és increïble, és un estadi que ens agrada molt, ve més gent a veure’ns i els resultats aconseguits han estat molt positius, i això fa que el camp sigui més especial.

– Lieke Martens, Jenni Hermoso, Caroline Graham, Oshoala, tu, molta competència pels llocs de la davantera, no obstant en Lluís Cortés confia molt en tu, i en els partits claus sempre ets titular.

– Estic molt contenta de la meva participació i del meu paper dins l’equip. En Lluís té confiança en mi, ho he jugat pràcticament tot, i això a alt nivell i en un club com el Barça és molt difícil. Ser una jugadora bastant polivalent juga al meu favor, em sé adaptar a diferents situacions i a distintes posicions, i per això també he tingut la sort de jugar tants de minuts, quan no he jugat d’extrem a qualsevol de les dues bandes, he pogut jugar d’interior, inclús a moments he jugat de número 9, en la punta, així que crec que això fa possible que pugui participar tant.

Aquesta temporada et respecten les lesions, a la fi.

– Tocarem fusta i no cridarem al mal temps. Això són èpoques i enguany físicament em trob bé, em sent bé, i això es nota a dins del camp. Estem treballant més i millor, com he dit abans, i això implica fer més protocols individuals, amb més activitat de prevenció. Et perds algun partit, o algun entrenament, degut a molèsties, però és llei de vida, l’esport d’èlit t’exigeix el 120% cada dia i és normal que surtin coses. El més important és trobar-les a temps, recuperar-les bé i poder seguir.

– S’està parlant de que canviaran de data els Jocs Olímpics de Tòquio. T’agradaria participar en unes olimpiades? Series la segona felanitxera, després de Toni Peña…

– Sempre ho he dit, jugar uns jocs olímpics és un dels meus somnis. Com a esportista, ara que he jugat una final de Champions, he jugat un Mundial, Europeus, és un poc el que em queda, i ja que pels de Tòquio no ens hem pogut classificar, a veure si pels següents podem.

– Et consideres afortunada d’haver pogut coincidir la teva etapa esportiva amb el gran canvi que a sofert el futbol femení? Quina diferència de no fa tants anys a ara.

– A vegades ho pens, ara en lloc de tenir-ne vint-i-quatre m’agradaria tenir-ne quinze o setze i estar començant. És broma!! Sóc jove i em queden els millors anys com a futbolista, esper, i ara esteim en un moment molt dolç. Estic molt contenta, més que d’allà on he arribat, sobretot d’haver pogut posar el meu granet en aquest canvi en el procés de transformació del futbol femení, i d’haver viscut les dues cares del procés i poder-les contrastar. Això et fa valorar més tot el que s’ha aconseguit.

– Moltes gràcies, Mariona, i esperam que aquesta situació es normalitzi i aviat et tornem a veure en els terrenys de joc. Molts èxits en el que resta de temporada.

Deja una respuesta