Xavier Gelabert i la seva filla Helena, ens parlen de com passen la crisi del Coronavirus i de la seva passió per la composició musical

“A casa, la música, igual que l’anglès o l’educació física, forma part de l’educació bàsica de les meves filles Inès i Helena”

Magdalena Ordinas

A principis del 2019 vam publicar una amplia entrevista al “Manacor Comarcal” al músic i compositor manacorí Xavier Gelabert, on parlàrem dels seus treballs i èxits que ha anat assolint des de que als 12 anys va començà els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Manacor, però també amb professors particulars. Ha fet camí amb Margot Fuster, Maria Antònia Gomila, i Josep Ros, entre d’altres. Cap al 1993 va conèixer Xavier Carbonell, el mestratge del qual el fa decantar per la creació musical més avantguardista i experimental. El 2001 ingressà al Conservatori Superior de les Illes Balears en l’especialitat de Composició. Aquest mateix any va guanyar el concurs de Composició Art Jove 2001 amb el seu “Quartet de cordes núm. 1 -Digues, foll”. Enguany és la seva filla, Helena,  la que ha decidit seguir les petjades del seu pare i ha estat notícia al aconseguir el Premi Especial de Composició Internacional al concurs de Composició “Artistes en Herbe” de Luxemburg. El premi el va aconseguir amb una de les seves primeres obres, “Tres miniatures dodecafòniques” per a piano.

– Xavier, abans de parlar de composició i premis, què trobes del que està passant amb l’actual crisi del coronavirus que ens afecta a tants de països i persones?

– No crec que hagi de donar cap versió del que està passant. No som ningú per donar consells. Simplement ara ens toca viure això i és el moment d’escoltar més que mai als experts. Com ens han demanat, nosaltres estam a casa i seguim treballant via xarxa. Són moments durs, però ens en sortirem. Això no vol dir que des del món de l’Art no haguem de reflexionar i bolcar tot aquest pensament en la societat per conscienciar-la.

– Parlem de les teves filles. Els agrada la música a les dues?

– Tenim dues filles que van néixer el 16 d’octubre de 2005 (com molts saben són bessones), na Inès i n’Helena. Àmbdues fan música des dels dos anys. A casa, la música, igual que l’anglès i l’educació física, forma part de la seva educació bàsica.

– Com vos organitzau i duis el confinament a casa?

– Les nines són bastant més organitzades que jo. Elles al matí es dediquen a les classes online amb els professors de l’IES Mossèn Alcover i a les tasques que els manen per seguir en la mesura que sigui possible el curs. Els capvespres aprofiten per fer música, llegir, mirar pel.lícules en anglès… Jo, en canvi, escric, tradueixo textos musicals, dono classes per xarxa, feim unes cerveses amb els amics (sempre via Skype),… però sense un horari marcat. La meva dona, na Cristina, per altra banda, ha d’anar a les oficines de l’Hiper Manacor i seguir treballant perquè tot funcioni.

– És d’agrair els que han de continuar amb el seu treball.

– I tant, i m’agradaria dir a tots els que feis possible que el món no s’aturi (mestres, dependentes, comptables, policies, voluntaris, i sobretot serveis sanitaris) que no us podrem estar mai prou agraïts per la feina que feu i per la vostra entrega.

– Pel que fa a la teva feina, estàs en contacte amb els teus alumnes de música, els envies deures, com fan a les escoles i instituts?

– Sí. Seguim un poc amb les classes de composició, anàlisi i harmonia. Pels alumnes d’instrument és un poc més difícil, però començam a superar aquestes barreres.

– En que estàs treballant actualment i quins projectes i concerts s’han hagut de posposar?

– Ara mateix estam treballant en els concerts que s’han hagut d’ajornar (com l’estrena de “La Violació de Lucrècia” i la reposició de “Libera me” a València) i alguns altres que encara estan pendents de l’actual estat d’alarma, com la presentació del disc amb Octoechos Choir. Mentre, seguim escrivint, ja que, per sort, els encàrrecs segueixen el seu curs i tenim una agenda prevista ja pel 2022…

– Parlem un poc com ha estat la preparació musical de la teva filla Helena i del premi aconseguit. Què en trobes?

– N’Helena fa uns mesos em va plantejar que volia tenir uns coneixements musicals més amplis i em va demanar per ampliar estudis. Una vegada vistes totes les possibilitats, es va decidir perquè fos jo qui la prepararàs. Entre aquests coneixements s’inclouen tècniques compositives i anàlisi d’obres dels segles XX i XXI (que sempre s’obvien en els estudis estàndard). El premi l’ha aconseguit amb l’obra per a piano “Tres miniatures dodecafòniques”.

– Hola Helena, i primer de tot, enhorabona pel premi de composició que has guanyat. Et va agafar per sorpresa o tenies esperances de guanyar?

– Gràcies. Jo m’hi vaig presentar perquè vaig voler aprofitar que hi havia un concurs per adolescents. Però m’hi vaig presentar sense cap expectativa.

– Quin temps necessitares per compondre l’obra guanyadora?

– La veritat és que no ho sé. Aquestes miniatures són part dels meus exercicis de tècnica compositiva. Ara, en acabar tot això, ens prepararem per anar a Luxemburg a l’entrega de premis.

– Aquest bon començament, suposo que t’animarà a participar a més concursos…

– No ho sé. En aquests moments no m’ho estic plantejant; ara toca seguir estudiant.

– Quins estudis musicals estas cursant actualment i quin temps hi dediques?

– Actualment estic estudiant llenguatge musical, piano, orgue, teoria de la música i tècniques compositives. No sé realment el temps que hi dedico segons els dies.

– Des de petita has escoltat a casa al teu pare i l’has vist dedicar-se a la composició. De les seves obres, quina t’agrada més?

– De tot el seu repertori d’obres no en puc triar una. Totes tenen les seves peculiaritats, però si n’hagués de destacar algunes serien les seves òperes “Libera me” i “E lucevan le Stelle” i “In blood we trust” per a banda, octet vocal i electrònica.

– T’agradaria en un futur continuar els teus estudis musicals fora de Mallorca?

– Si finalment decideixo estudiar música professionalment, serà fora d’Espanya.

– On voldries arribar dins el món de la composició?

– No ho sé. Ara només vull aprendre, seguir i gaudint d’escriure.

– Enhorabona Helena de nou, pel teu premi, i espero i desitjo que puguis anar a recollir-lo aviat. Serà que ha acabat l’actual pandèmia del coronavirus.

– Gràcies, jo també ho desitjo.