Ens trobam immersos de ple dins la campanya electoral. Temps de propostes i temps de bona cara de les prop de dues-centes persones que al nostre municipi van dins una llista electoral. Algunes hi van per interessos espuris, com ara aconseguir una bona paga, però la immensa majoria hi són perquè tenen voluntat de servei al poble. Quant a la bona paga ben poca cosa: aquella dotzena que formin part de l’equip de govern cobraran un sou una mica superior al sou mig i els que quedin a l’oposició s’enduran una assignació una mica per davall del sou mínim.
Coses del poder
L’excés de poder de vegades fa fer perdre el capet. Posarem dos exemples de dues accions protagonitzades per qui té el poder que semblen un poc exagerades i tal vegada contraproduents. Una és l’enquesta que fa un parell de dies va publicar el CIS, organisme depenent del Govern d’Espanya. Es diu que fan uns estudis sociològics molt bons i professionals. Tot l’any llevat de quan les eleccions són massa a prop. Aleshores sempre donen un parell de punts més al partit que comanda a Madrid. Fixem-nos-hi un poc. A les darreres eleccions al Parlament de les Illes Balears el Partit Socialista va fer un 27% dels vots. Ara totes les enquestes li donen una mica de davallada i el Partit Popular com a guanyador. Totes? No, la del CIS atorga als socialistes tot un 31.5%. Sembla ser que el senyor Tezanos volia quedar bé amb els senyors. O un altre exemple. Tots els partits amb representació pacten amb IB3 el format del debat televisiu. Acorden per unanimitat que un sorteig determini els torns. El sorteig no és gaire favorable amb els socialistes i el director general de l’ens, el felanitxer Andreu Manresa «Timpano», anul·la l’acord i imposa que la presidenta Armengol obri i tanqui el debat. Sembla ser que el senyor Manresa, amb una paga de cap manera comparable a la dels abnegats regidors, volia quedar bé amb els senyors. Tanta sort que la Junta Electoral va posar seny i ordre al debat televisiu…
Coses de Vox
Poca simpatia tenim cap el partit d’Abascal: són d’extrema dreta i més espanyols que el Cid Campeador. A Mallorca tenen parròquia, a Manacor no tanta. Hi ha una cosa que crida l’atenció d’aquest partit tan espanyolista i és que té alguns candidats que parlen un castellà molt justet. A primera vista i des de Manacor podríem considerar que Esteve Sureda ha pegat de rebot a Vox i que per tant qualsevol intent d’equiparar-lo a altres dirigents del partit és inútil. Idò no. Cercau vídeos i veureu que en tenen molts més com ell. Per exemple el seu cap de llista al Consell i actual conseller i president de la Federació Balear de Caça, el portolà Pedro Bestard (vius que els dos càrrecs són legalment incompatibles), parla un castellà que si el senten els cappares de Madrid se pensaran que és un rabiós independentista. I perquè un pot ser n’Esteve, dos casualitat, donarem el tercer exemple, tot i que en sabem més. Joan Sendín és el regidor de Vox a Alcúdia i si el cercau a algun vídeo trobareu una segura intervenció en castellà però en unes línies fonètiques i sintàctiques també molt properes a n’Esteve ExNou Ordre o a en Pedro el Caçador. En fi, coses que no t’esperes.
Coses d’un temps
Les campanyes electorals ja no són el que eren. Al llarg de quaranta anys d’eleccions, a Manacor n’hem vistes de tot color. Coses que precisament donaven color: pintades anònimes a les parets dejectant els rivals, potents empresaris que esponsoritzaven una o dues candidatures, grans actes com ara aquells dinars amb Manuel Fraga que rebentaven el Molí d’en Sopa, la volta per foravila de l’amo en Joan Mistero en la qual repartia més de cinc-cents vots segurs, vols de globus aerostàtics… O per altra part aquell candidat pràctic que duia una petita fotocopiadora dins el cotxe per «ajudar» a tramitar vots per correu! Què en queda d’això? Certament la passió ha minvat però les eleccions municipals continuen essent i amb diferència la mobilització popular més grossa que es fa a Manacor. Canvien les formes i ara tot és més legal i net. Es fa difícil trobar un nexe entre les campanyes dels anys vuitanta i noranta amb les d’ara. En podríem dir tres. El primer, l’abstenció és de les més altes de Mallorca, sempre ben a prop del 50% de menfotistes. El segon, els 5.000 cossiolets d’alfabeguera que reparteixen el batle Oliver i els seus ens pot transportar fàcilment als temps passats de què parlam. I la tercera i darrera: el totpoderós Partit Popular, que el darrer dia de campanya feia un fastuós i espectacular desplegament propi d’unes festes patronals a la plaça de sa Torre, ara deixa l’emplaçament, on s’hi farà un ball de bot de MÉS-Esquerra i es conforma amb una senzilla trobada al Club Nàutic. Res, temps que canvien sense perdre l’essència que és: a votar o a callar s’ha dit!
