“De cara a l’any que ve, si ens deixen fer feina, volem seguir treballant en la mateixa línia i poder aconseguir els objectius que ens haviem proposat per aquesta temporada”

Joan Fullana “Kaiser”, president del Futbol Penyes de Manacor i Comarca

“De cara a l’any que ve, si ens deixen fer feina, volem seguir treballant en la mateixa línia i poder aconseguir els objectius que ens haviem proposat per aquesta temporada”

Pep Lluís Veny

Aquesta setmana, ens tocava per torn fer una xerradeta amb tot allò relacionat amb el Futbol Penyes de Manacor i Comarca, i hem cregut oportú que, el més idoni per parlar-ne seria el seu president, en Joan Fullana “es Kaiser”.

De fet, “es Kaiser” ja fa molts anys que està involucrat dins el món del futbol penyes, primer com a jugador, després com a àrbitre i acabant dins la Junta Directiva, ara com a màxim representant.

– Primer de tot, Joan, voldria mos diguessis des de quan ets «home de futbol».

– Dels 10 anys que vaig començar a jugar.

– A quins equips jugares i fins a quina edat i categoria?

– Vaig començar jugant amb La Salle. Després La Salle i Olímpic es va fusionar amb el Manacor i vaig jugar fins a juvenils, i fins als 18 anys. Després ja vaig passar a penyes, jugant amb Bar Alameda i després Ses Delícies.

– Molta gent t’anomenarà com en Joan Fullana, i no sabran qui ets, en canvi diran «es Kaiser» i te coneixeran. Des de quan te coneixen amb aquest sobrenom i qui t’ho va “empaltar”?

– Això va començar per en Pedro «Tormento», que en edat d’infantil era el nostre míster i a jo sempre me posava enmig del camp, i quan no quedava altre remei me posava de líbero com “es Kaiser”. Un dia, al descans d’un partit, quan érem al vestuari -jo que era molt tranquil al camp-, el vaig posar nerviós i va fer el comentari: “Qui te creus que ets!!, el Kaiser Beckenbauer??, només tens la sang freda de Kaiser”. I aquí va començar tot; a partir d’aquell dia, entre broma i broma me va quedar el nom.

– Un entrenador que vares tenir, crec que en Aleví, n’Emilio Fuster, m’ha dit de tú que eres un bon davanter. Vares jugar a diferents posicions durant els anys en actiu?

– Sí, n’Emilio va ser el primer en edat d’aleví que vaig tenir com a entrenador i la veritat és que li tenc gran estima i el tenc com un pare. Era el primer any que La Salle es va federar. Aquí jugava de davanter, llavors vaig jugar de mig centre, de líbero, inclús banda dreta i banda esquerra. Vaig jugar a moltes posicions. Amb això vull dir que pot ser era un 5 en tot, per aixo supòs que només vaig arribar a juvenil, perque només era un aprovat, i el futbol es més exigent.

– Com bé deies, acabares la teva etapa en actiu jugant a futbol penyes. El canvi degué ésser gros, perquè imagino que els entrenaments ja devien ésser més de «grup d’amics»…

– No te creguis, per jo anar a entrenar dels 10 fins als 18 anys també era com anar a entrenar amb amics. I a penyes, entre setmana anavem a fer partits de futbol 5 i tambe ho combinava entrenant futbol base.

– A quins equips de futbol base vares dirigir?

– De l’any 90 al 98 vaig estar dins el Manacor entrenant des de benjamins fins a cadets, passant per totes les categories. Després vaig estar 5 anys amb l’Amo en Toni «Perdut» dins el Barracar, 2 anys entrenant al juvenil i 3 l’equip de regional. Més tard, al 2002, vaig tornar al Manacor entrenant a la categoria juvenil B, però només hi vaig estar un any perque tot havia canviat. Vaig aturar durant 4/5 anys, i per últim, passat aquest temps, vaig estar amb en Guillem «Perdut» i en Seminario entrenant des de benjamins fins a infantils.

– I quan t’aturares de jugar, ja no vares deixar les penyes, formant part de l’equip directiu?

– No, a les penyes vaig entrar perque jo com a entrenador tenia un caràcter molt exigent i sempre tenia problemes amb els àrbitres, i un bon dia el president de penyes, en aquell moment en Toni Mascaró, me va fer el comentari de què li faltaven àrbitres, i jo me vaig plantejar provar-ho, a veure si era tan dificil arbitrar, i així és com vaig començar a pitar i a estar dins el món de les penyes, vist des de l’altra banda. Mes tard vaig passar a ser coordinador d’àrbitres, i a formar part de la directiva, i els anys m’han duit a ser el president actualment.

– Des de quan ets el president?

– Enguany ha estat la primera temporada.

– És feixuga la feina d’un president de futbol penyes? Te menja moltes hores?

– Depen de com t’organitzis. Jo per sort tenc un gran grup de directius, que colectivament hem fet la feina plegats i ha estat més fàcil dur-ho.

– Qui són els que formen part de la teva Directiva?

– Tino “s’Argentino” que sen cuida de les fitxes; Eduardo Hernandez com a tresorer; Toni Alcázar com a coordinador d’àrbitres; Edu com a president del comité de disciplina; i Dario Fuentes que s’encarrega del tema de targetes, golejadors i premsa. Dir que, enguany voliem fer una selecció, però que per les circumstàncies (Covid-19) no ha pogut dur-se a terme, i havia de tenir com a seleccionador en Lusti. Jo com a President, apart de controlar que tot anés bé i amb ordre, duia la part dels horaris. I En Tino era l’encarregat d’omplir les fitxes i dur les plantilles informatitzades.

– Es difícil arbitrar a futbol penyes? Perquè sol haver-hi bregues, no? O la cosa ha canviat…

– Jo consider que es dificil arbitrar el futbol en si. Darrerament pareix que la cosa ha canviat. Podem trobar bregues o piques puntuals, sí, però com passa per tot.

– Quines són les previsions de cara a la propera temporada de fútbol penyes?

– Bé, enguany esteim un poc decepcionats, no per les penyes en si, sino que degut a la situació que ens ha tocat viure aquest 2020 amb el tema del coronavirus, no hem pogut rematar la feina que tan bé duiem. Per tant, de cara a l’any que ve, si ens deixen fer feina, volem seguir treballant amb la mateixa linia i poder aconseguir els objectius que ens haviem proposat per aquesta temporada.

– I quins són els objectius que vos havíeu marcat. Moltes novetats respecte als altres anys?

– No, els objectius no varien molt. Les novetats eren, per una banda, com ja he comentat abans, fer una selecció, on per a Pascua ja teniem un partit confirmat amb un equip federat. I per altra banda, amb els 4 campions dels respectius tornejos que hem fet (Torneig Abertura, Lliga, Copa Ajuntament i Copa Zurita, que feia uns anys que no es duia a terme i que per culpa del Covid-19 no es va poder acabar) voliem fer una Supercopa dins un recinte esportiu i al mateix temps fer la festa final i entrega de trofeus el dia de la final, és a dir, fer una gran diada amb tota la gent de penyes al camp en sustitució de desplaçar-mos a un restaurant, per poder gaudir tots junt del que més ens agrada que es el futbol.

– Has dit, «si ens deixen fer feina». Tú creus que vos deixaran iniciar enguany la temporada 2020/21? O haureu d’esperar a que hi hagi vacuna…

– Jo crec que podrem iniciar la competició, però amb restriccions, sempre coordinant amb l’Ajuntament que són els que marquen els protocols a seguir. Noves normes segur que n’hi haurà, però ens adaptarem a la nova normalitat i les durem a terme per poder seguir disfrutant de les nostres penyes.

– Si tot va bé, quan començarieu?

– Depenem un poc dels equips i de les situacions laborals dels seus jugadors. Hi ha molts de jugadors que traballen a l’hosteleria i enguany tot està a l’aire, però com dius, si tot va bé a mitjans setembre, pricipis d’octubre, ens agradaria començar.

– En quant a previsió d’equips, tot indica que hi haurà el mateix nombre o en podria haver de nous…

– De moment només he sentit comentaris de dos equips nous, però encara ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres. I dels altres, els que ja hi eren, confio en què tots segueixin amb nosaltres.

– Penúltima pregunta Joan. Amb quin equip t’identifiques més a Primera Divisió, amb el Líder (Madrid), amb el segon (Barça), amb el que es troba en zona de descens (Mallorca) ,… un altre?

– Lo primer de tot, jo som madridista. M’agrada molt el futbol, i he de dir que aquests darrers 15 anys he passat molt de gust de veure el Barça, perque malgrat jo sigui del Madrid, lo que m’agrada és el futbol. I encara ara pas gust de veure el Barça… perque va per avall. Quatre Champions en 5 anys no són bones de guanyar, i això només ho ha aconseguit l’equip al qual sempre he duit dins jo, el Real Madrid.

– Per acabar Joan. Te deixo aquestes darreres retxes per dir el que te doni la gana als lectors de «Manacor Comarcal»… Sense faltar el respecte a ningú (ja ja jaaa!.

– A tots els lectors de “Manacor Comarcal” els hi vull desitjar un bon estiu dins aquesta nova normalitat en la que ens trobam i que tothom sigui conscient i responsable dels seus actes. Tots juns en sortirem d’aquesta i tornarem a gaudir de les nostres vides. Aprofit també per donar ànims a tots els familiars de les víctimes d’aquest virus que tant de mal està fent; i per últim, un record al nostre estimat amic Nofre Pol, que sempre ho duré al meu record.