Bernat Nadal rebrà el Reconeixement de Mèrits: «La decisió més encertada hagués estat canviar-li el nom a l’Escola de Mallorquí»
Antoni Sureda P.
Assabentat que aquesta primavera, supòs que coincidint o just passades les Fires i Festes, el narrador i per damunt de tot poeta Bernat Nadal i Nicolau, rebrà al mes de juny el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí, consider motiu més que sobrat per moure-li conversa. Instal.lat des de fa temps a la discreció, és ja ben hora que mos conti qualque cosa del que està fent amb la seva retrobada i sovint premiada activitat literària, després d’una fuita, o millor seria dir quasi segrest intel.lectual temporal, motivat pel seu ofici de director d’una sucursal bancària. Una vegada alliberat de la banca, en Bernat ens ha anat regalant obres com Memòria Fòssil, El Vestit Vermell, Raó blaugrana (narrativa), La Carn que Cruix, La Part freda del llit (narrativa) i recentment Suite de Camille Claudel, Premi Agustí Baltra Lleonar de la Ciutat de Terrassa 2017.
– En primer lloc, enhorabona, Bernat. Com has rebut aquesta notícia del teu reconeixement de mèrits, que ja fa temps que s’havia d’haver produït per part de l’Escola Municipal de Mallorquí?
– Ho he rebut bé i amb gratitud, com passa sempre que una gent pensa en tu. Des de molt jove vaig prendre consciència i he lluitat per la nostra llengua, he entrat en aquest món de la literatura, he intentat aprendre sempre i m’he alineat absolutament amb la literatura catalana. Que els professors de l’Escola Municipal de Mallorquí pensin amb mi sempre és un motiu de satisfacció, i que després el Ple de la Corporació Municipal així ho acceptés, només me queda dir: moltes gràcies per la deferència. És sabut que a vegades m’he mostrat crític amb la concessió dels Reconeixement de Mèrits, pel motiu que des del Patronat de l’Escola i per motius polítics, s’havia concedit aquest reconeixement a gent que no havia fet res per la nostra llengua.
– No creus vàlid que el Reconeixement de Mèrits també es pugui concedir a persones que malgrat no hagin publicat obres en llengua catalana, han lluitat per la nostra llengua i pels drets de nosaltres a poder utilitzar-la de paraula i per escrit?
– En aquest cas que planteges tendria sentit. Però a qui mai no ha fet res per la llengua catalana i a més a més s’ha manifestat públicament en contra de l’ensenyança en català, mai no hauria d’haver rebut el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí.
– I tu, per què has estat tant de temps a rebre’l? Mira si som despistat que quan m’ho varen dir, em va estranyar perquè pensava que feia anys que l’havies rebut…
– Tinc constància que durant un bon grapat d’anys vaig estar vedat per un grup de polítics molt dretans i que eren els qui tenien la capacitat final de decidir. Ara, si bé he rebut amb alegria el reconeixement que me consta va partir del professorat de l’Escola, la veritat és que personalment no en som molt partidari de rebre homenatges, haver de pujar damunt l’escenari i el protocol m’és feixuc i me sobrepassa. De veritat que el millor homenatge que m’haguessin pogut fer els professors, és el de convidar-me a passar una jornada a l’Escola amb ells.
– Esperaves que, quan amb la democràcia la llengua Catalana entrà a les escoles públiques, l’Escola Municipal de Mallorquí pogués continuar endavant?
– Esperava que continués endavant com així ha succeït. Quedaven per fer moltes coses, com classes d’adults i l’obligat reciclatge pels mestres que no sabien català perquè mai no entrà al seu programa d’estudis, i de sobte es veien obligats a ensenyar-ne als seus alumnes. L’Escola s’hagués pogut unificar amb l’Obra Cultural Balear, però no hi va haver tal unificació. Tampoc no podem oblidar que l’Escola Municipal de Mallorquí ha fet classes pels estrangers i els forasters. La seva ha estat sens dubtes una bona feina.
– Hi estàs d’acord ara amb el nom d’Escola Municipal de Mallorquí?
– Quan la creació de l’Escola Municipal de Mallorquí, vaig entendre que en…
TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE «MANACOR COMARCAL».