Del compte oficial de Twitter del PSOE nacional: “Bajar los impuestos significa el deterioro de los servicios públicos. No nos engañan, donde mejor está el dinero es en sanidad, educación, vivienda, pensiones, dependencia”. Sempre hem sentit a dir que una mitja veritat és la pitjor de les mentides. Anem a explicar on és la fal·làcia.
Idò resulta que l’IPC de l’any 2021 va ser del 6,5% i el del 2022 va camí del 10% o més, i això què significa en paraules clares? Idò que si el preu de les coses puja i l’IVA es mantén igual, augmenta la quantitat de doblers que ingressa l’Estat per impostos. Concretament si comparam de gener a maig de l’any 2021 i el mateix interval de 2022, l’Estat va recaptar 20.000.000.000 d’euros més. Què te pareix, secretari?
I ara on anam amb el discurs de la por de la baixada d’impostos? El govern d’Espanya s’ha preocupat de que tothom sàpiga que l’augment del preu de l’electricitat ha fet que les companyies elèctriques tenguin més beneficis per culpa de la guerra d’Ucraïna, el concepte rep el nom de “beneficis caiguts del cel”, windfall profits. I vol dir que no han estat beneficis caiguts del cel l’augment de la recaptació que ha tengut l’Estat amb aquesta pujada generalitzada dels preus? Au venga! La rialla ha estat quan després de criticar la baixada d’impostos de les comunitats governades pel PP, han començat a fer-ho també les del PSOE. Ara li diuen deflactar els impostos, perquè la gent no entengui res.
Deflactar l’IRPF no és realment baixar els impostos, sinó modificar els trams autonòmics de l’impost per compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Galícia baixarà un 4,1% la tarifa de l’IRPF a les rendes inferiors a 35.000€, Andalusia un 4,3% en els tres primers trams de renda, Castella-Lleó un 5,3% al primer tram de la renda, etc. Balears, res (de moment). Però això que és de les poques coses que poden fer les comunitats autònomes en matèria fiscal tendrà efectes quan es farà la propera declaració de renda, d’abril a juny de 2023, i pràcticament no es notarà.
Mentrestant, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet el seu informe anual, on demostra que en un any el preu de la bossa de la compra ha augmentat de mitja un 9,4% a les principals cadenes de supermercats. Els olis han pujat de mitja un 34%, el peix un 16%, els lactis un 11%, els aliments envasats un 11%, i així una llista esfereïdora. De cada dia hi ha més famílies amb dos sous que no aconsegueixen arribar a final de mes i han de demanar ajuda a Creu Roja o Càritas, i es veuen en la necessitat de passar la vergonya de reconèixer que, encara que fan feina, no els basta. Si a una persona en aquesta situació li xerren d’impostos, només té dues opcions: perdre els papers o fer-se la punyeta de tot. Aquí hi ha una font de votants per les opcions extremistes i radicals, dels dos costats.
Si en lloc d’haver d’actuar les autonomies amb el poc marge de maniobra que tenen, fos l’Estat el que volgués actuar sobre l’IVA dels productes, això sí que tendria una repercussió pràcticament immediata en la butxaca del consumidor. Hi ha productes bàsics d’alimentació, com la carn i el peix, que podrien veure reduït temporalment l’IVA del 10% al 4%, i això està permès per la Unió Europea. Realment això no suposaria disminuir la recaptació, sinó compensar la pujada de preus a la butxaca dels ciutadans, perquè l’Estat deixaria d’ingressar 970 milions d’euros quan amb la pujada dels preus d’aquests productes ha ingressat 1.000 milions extres.
A canvi d’això, l’Estat ha plantejat pujar 4 punts percentuals l’IRPF a les rendes superiors a 140.000 € anuals, el que realment afectarà a poquíssimes persones i ells ho saben, perquè quan s’arriben a aquestes quantitats entren en joc les societats i l’enginyeria fiscal. Aquests difícilment pagaran el pastís. Això no passa d’un altre eslògan pre-campanya electoral: que paguin més els que més tenen! I d’aquesta manera volen fer contents als que menys tenen, que almenys en això s’han de sentir privilegiats per haver de pagar menys. Si el govern ho vol fer creure… no cola.
