Opinió

«T’importa o passes de tot? Tria!», per Jaume Rigo

Que Manacor per molts manacorins és el millor lloc del món on viure, no ho posarem en dubte, l’estimam i ens agrada. És la nostra casa, i sentim com en formam part, que és el nostre lloc. Però… sempre hi ha un emperò… Tampoc podem deixar de veure totes aquelles coses que voldríem millorar, que pensam que si es fessin podríem viure en un poble encara millor. Creure que no ha de canviar res és immobilisme, és tancar els ulls a infinitat de coses, petites o grans, que ara no estan bé i podrien fer que la vida de la gent fos millor.
També s’ha de dir que la majoria d’aquestes coses, si ens les diu un forà, les negarem o les posarem en el context de la realitat d’altres llocs, per l’amor a la nostra terra i al nostre poble. Igual que a cap pare o mare li agradarà que li facin befa d’una filla o un fill. Com a màxim callarem amb resignació. Ca nostra és nostra, i sabem que no és perfecta ni de bon tros, però l’estimam.
A Manacor moltíssims carrers tenen les voravies en molt mal estat, la inversió per posar-les en condicions seria molt gran, està clar, però durant massa anys s’ha perpetuat una situació a la que sembla que mai s’ha volgut posar remei seriosament. Anar per damunt la voravia d’un carrer i trobar-te amb un tros espenyat pot provocar danys personals i materials que poden significar un greu perjudici a les persones. Però a més, després l’Ajuntament en rebrà la corresponent denúncia i, com a responsable, haurà de fer front a les indemnitzacions. Cada any això passa en massa ocasions, i significa no només una despesa econòmica que no s’hauria de produir sinó també la demostració de que l’administració pública no cuida prou bé als seus ciutadans. Però a més, ens dona a tots la impressió de viure a una ciutat lletja quan passam per un carrer amb les voravies en mal estat, una ciutat descuidada.
A part d’això, molts carrers permetrien l’ampliació de la voravia fins a l’amplada suficient per passar-hi una cadira de rodes, en alguns casos es tracta només de llevar 20 centímetres a l’asfalt i donar-los a la voravia, sense haver d’eliminar estacionaments que també són tan necessaris. D’aquesta manera es faria de poc en poc una ciutat més amable en tota la seva extensió, i no només a la zona del centre on ja no poden passar cotxes. Tots els veïnats tenen dret a que el seu carrer sigui guapo, visquin a la barriada que visquin.
També és necessari prioritzar els drets dels vianants per damunt dels drets dels propietaris d’edificis que ocupen les voravies amb pals d’electricitat o bastides en alguns casos des de fa molts anys, que s’haurien d’eliminar sense pal·liatius immediatament. Veure com una persona amb un cotxet d’infant ha de baixar de la voravia, entre els cotxes estacionats, circulant per la calçada, per esquivar un pal d’electricitat o un fanal públic, és molt penós. I a Manacor això passa.
El tema de les herbes que neixen a les voravies ja és digne d’un estudi. Sembla com si l’Ajuntament hagués vist la possibilitat de fer un negoci i decidit a treure a concurs públic l’explotació de pastures urbanes, per veure si qualque propietari de guardes de cabres o ovelles poden acabar amb l’exuberant vegetació que les envaeix. Hi ha carrers per on es fa difícil passar per les reduïdes dimensions de la voravia, entre els cotxes estacionats i la paret, i esquivant les herbes.
I no només són les voravies per on transiten els vianants, sinó que molts carrers tenen la part central destinada als vehicles que realment presenta mal aspecte o directament desperfectes, l’asfaltat en mal estat, clots, apedaçaments, grans taques de brutor o olis, tapadores de cunetes que no ajusten bé o de les que surten gomes que fan travelar la gent, etc.
Igualment descuidades estan altres infraestructures, com per exemple la rotonda de la ronda del Port a l’endret del carrer dels Enagistes. Allà es veu que fa anys s’hi instal·là una malla contra les herbes, coberta de picadís de marès, però que amb els anys ha sortit a la superfície i no se n’ha fet el manteniment necessari. Aquests són espais públics que es podrien convertir en un recurs estètic, que a molts municipis s’utilitzen per donar la benvinguda a la població, però que a Manacor en varis casos tenen un estat deplorable.
Tot això són qüestions que segurament donen molts menys vots que remodelar una plaça deixant-la fantàstica, amb nombroses aparicions a la premsa tant per presentar els plànols, com per xerrar de les obres mentre es fan i explicar les bondats que tendrà, i finalment per fer-se la foto a la inauguració i tallar la cinta. La política populista requereix de cops d’efecte constants, de mantenir el circ en marxa, encara que no hi hagi res a dir. Per contra, aquestes qüestions que he tractat semblen petites coses, però la suma del mal estat de tants carrers conclou en un sentiment general de viure en un poble descuidat.
En definitiva, és necessari executar un pla integral de reforma i manteniment dels carrers, si volem tenir un poble millor. I si tots exigíem als responsables que arreglin cada cosa que veim malament? Sense acritud, però sense defallir, donant maceta cada dos per tres fins a fer-nos pesats. Si el poble (que som tots i cada un) aixeca la veu, crec que hi podem fer a prop a arreglar-ho, però hem de ser tots els que això ens importa, perquè els altres són molts.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba