Guillem Sureda «Perdut»: “El Barracar no era només un club de futbol, també era una ONG”

El proper 28 de setembre a les 19’00 h, Guillem Sureda, fill de Toni Sureda «Perdut», presenta en el Teatre de Manacor “U. D. Barracar 1977-2016”, un llibre que ens conta amb detall la història d’aquest club mític de l’esport manacorí i balear. A només unes setmanes d’aquesta presentació xerram amb en Guillem, per saber tot el relacionat amb aquest llibre i el procés d’escriure una obra tan extensa com detallada.

• Guillem, què et va impulsar a escriure aquest llibre?
• El que va fer que aquest llibre sigui ara una realitat té a veure amb el darrer sopar del Barracar, quan encara era un club en actiu, l’any 2016. Aquell vespre el Barracar s’acomiadava per sempre, i va ser la primera i única vegada que vaig veure a mon pare plorar. Ell, Toni Sureda «Perdut», que havia estat president del Barracar durant gairebé quaranta anys ininterromputs, va quedar molt afectat per aquesta desaparició del Barracar, ja que per a ell, el club sempre havia estat una part molt important de la seva vida… Aquest llibre és la millor manera de donar el final que es mereix al Barracar.
• Quina és la teva relació amb el Barracar?
• La meva relació amb el Barracar és molt llarga i intensa. Com que era el fill del president, he viscut amb el Barracar des que va néixer el club fins que va desaparèixer. De fet, a part de tota la feina del llibre, fa uns quants anys que també estic a una associació de veterans del Barracar, que m’ajudarà tot el possible amb la venda del llibre, i amb la qual organitz tota una sèrie d’esdeveniments, com tornejos i memorials per al president.
• Vas ser jugador del Barracar durant molts anys, no?
• Sí, des dels set fins als trenta-set anys, trenta anys justos. A més, una vegada que vaig penjar les botes, també vaig tenir funcions de coordinador i de president.
• Em podries explicar, amb poques paraules, de què va el llibre?
• És un llibre en què es relata la història del Barracar, des de 1977, any en què neix, fins al 2016, any en què va desaparèixer. Al llibre s’hi inclouen moltes imatges, és un llibre molt fotogràfic, però també hi ha text, amb informació de totes les temporades, de tots els anys, dels jugadors, els entrenadors i els directius de cada època. També hi ha anècdotes i altres curiositats que interessaran als seguidors del Barracar, perquè moltes no es coneixen.
• Em podries contar alguna d’aquestes anècdotes?
• N’hi ha una de molt curiosa, dels primers anys del club, t’estic xerrant d’inicis dels anys vuitanta. Era un partit que el Barracar jugava a S’Horta, i com que en aquells temps els fills no es desplaçaven amb altres pares, només se n’anaven amb els seus, des de Manacor va sortir una caravana amb més de vint cotxes, per encaminar-se cap a S’Horta. Aquesta, com altres anècdotes, jo ni tan sols la coneixia, les he anat descobrint a força de parlar amb gent i investigar.
• Imagin que ha estat un llibre de molta feina, de molta investigació…
• Sí, no t’ho negaré. He hagut de cercar moltes fotos, moltíssima informació i parlar amb molta gent, inclús amb gent que no coneixia, per poder abarcar els gairebé quaranta anys de la història del club. Dels primers anys, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, hi havia poca informació, i s’ha hagut de fer molta feina per trobar referències de les primeres passes del Barracar. De fet, amb segons quines fotos, he necessitat setmanes per tenir identificats a tots els jugadors. Això ja dona una idea de tot el temps que he hagut de dedicar a aquest llibre en els darrers anys.
• Parles de trobar aquesta informació, però després cal organitzar-la…
• Exacte. Organitzar-la i fer-la mínimament atractiva, perquè això cridi l’atenció del lector. De fet, per facilitar-me la tasca tant a mi com als lectors, la informació apareix ordenada de manera cronològica. A cada any se li dediquen entre cinc i deu pàgines, he intentat que hi hagi un cert equilibri, i que no hi hagi anys amb poca informació i d’altres amb massa.
• Quant temps has necessitat per escriure el llibre?
• Vaig començar a escriure’l poc abans que s’iniciés el confinament per la Covid-19, al febrer de 2020. Els primers mesos ja vaig fer una part important de la feina, encara que no he acabat el llibre fins fa poc. He estat tres anys i mig per escriure’l.
• Més enllà d’explicar la història del Barracar, què has volgut transmetre amb aquest llibre?
• Com bé has dit, a part d’explicar la història d’un club històric de Manacor com és el Barracar, aquest llibre també vol mostrar quina era la idiosincràsia del Barracar. Era un club social, on guanyar i competir era el menys important. El més important era passar-ho bé, i això feia que tots sentissin el club com a seu, tant la directiva com entrenadors, jugadors, família…
• Com has dit a l’inici de l’entrevista, per al teu pare, el Barracar era una altra família…
• Així és. Mon pare va estar quaranta anys fent feina per aquest club. Durant tota la seva vida, i especialment els primers anys del club, ell agafava molts nins que jugaven al carrer i se’ls enduia al camp de futbol. Allà coneixien altres nins, es feien amics, i es trobaven en un entorn molt més segur i càlid. Si te n’adones, mon pare no només va crear un equip de futbol, va fer molt per molts nins de Manacor. Tant per a mi com per a molts altres nins, el Barracar va ser la nostra segona escola, anàvem del col·legi al camp de futbol, i del camp de futbol al col·legi. El Barracar no era només un club de futbol, ​​també era una ONG.
• Toni Sureda “Perdut” va arribar a tenir un reconeixement per part del Govern per la seva tasca al Barracar…
• Poc després de morir, a la gala d’Esports del Govern, mon pare va tenir el seu reconeixement per part del Govern balear, com a persona que va dedicar tota la seva vida a l’esport manacorí. La veritat, es fa una mica estrany que en tots aquests anys, i més amb el reconeixement que va tenir per part del Govern, mon pare no hagi rebut cap reconeixement a la seva comarca, però bé, aquest és un altre assumpte…
• La presentació del llibre és aquest 28 de setembre, no?
• Així és, el 28 de setembre, a les 19’00 h, al Teatre de Manacor. Hem preparat un vídeo molt emotiu per al final de la presentació, en què es veuran petits fragments de tots el que han format part de la família del Barracar en aquests quaranta anys.
• Tens prevista alguna altra presentació de cara a la tardor?
• En principi no, encara que no es descarta. El que sí que està més que planificat és un esdeveniment que hem organitzat l’associació de veterans del Barracar, un segon memorial per al president, que se celebrarà el 12 d’octubre. Segurament hi participaran els veterans del Barracar, del Manacor, de l’Atlètic Balears i del Mallorca, per jugar un torneig entre els quatre clubs.
• Escriure un llibre no és fàcil. Vols agrair a qualcú que aquest llibre hagi pogut tirar endavant?
• Sí, m’agradaria agrair la seva col·laboració a totes les persones que han fet possible aquest llibre, que són moltes. Encara que a la portada del llibre aparegui només el meu nom, aquest és un treball conjunt. Jo he estat simplement el transmissor d’una història que pertany a molts manacorins.