En record de la religiosa dominicana manacorina Sor Maria Isabel de la Trinitat

0

Magdalena Ordinas

Isabel Febrer Rosselló (sa tia monja) va néixer el 15 de maig de 1930 a Manacor, filla de Miquel Febrer Riera i Magdalena Rosselló Gelabert, que van contreure matrimoni el 24 de juliol de 1919, i formaren una família cristina i humil, anant a treballar de pagesos a la finca de S’Espital. El matrimoni tingué vuit fills: Miquel, Petra, Jaume, Antònia, Magdalena, Maria, Isabel i Guillem. Eren temps difícils de postguerra, i les filles i fills ajudaven en les tasques del camp, a més, pogueren anar durant quatre anys a les escoles rurals que el Govern havia implantat. El pare va morir el 15 de maig 1943, quan va enviudar la padrina, els fills i filles encare eren petits i hagueren de deixar la possessió. Eren temps de postguerra molt difícils, la família va rebre l’abono familiar fins l’any 1947.
La padrina Magdalena, sempre va ser una dona molt valenta que va treure els fills endavant, a més era molt religiosa, estava orgullosa de tots els seus fills i 19 néts. Però la seva debilitat eren el tió capellà, en Miquel, que va dir la Primera Missa a Manacor el 4 de juny de 1947, i va ser un dels primers missioners de Mallorca Missionera que enviaren al Perú. I la tia Isabel, que va decidir fer-se monja contemplativa i va ingressar al Convent de les Dominiques de Burjassot (València) el maig de 1954.


La padrina estimava a tots els seus fills per igual, i quan li llegia les cartes del fill i filla que estaven tant lluny, mai vaig sentir-la queixar-se pel fet que al cap d’uns pocs anys del seu noviciat la tia Isabel, va ser destinada a un dels sis convents que té la congregació a Argentina i hi va estar durant 19 anys. Durant la llarga estada a Argentina la va visitar el seu germà Miquel, des de Pativilca (Perú) on estava de missioner.


A la tornada a Espanya a la tia Isabel, la destinaren al convent de Torrent (València). Allà ja va ser més fàcil i la padrina, germans, i nebots la visitarem sovint. A mesura que moriren els seus germans i germanes, a dia d’avui queden la germana Antònia, i Magdalena, i les cunyades Benvinguda i Aina. Els nebots, nebodes, i renebots, agafàrem el costum de visitar-la. L’Any passat decidírem fer-li una visita conjunta la meva germana Francisca, i jo, i les cosines Maria Isabel, Magdalena i Joana. Va ser un visita molt especial, on gaudírem de nombroses atencions per part de tota la comunitat, assistirem a la missa diària que fan al convent, i a més ens convidaren a dinar, va ser un dia molt especial per a la tia Isabel, que sempre va ser una persona que ens va fer sentir a tots molt estimats.
Enguany, dies abans del confinament, la visitaren les cosines Joana Mayol i Antònia Ferrer, i la trobaren molt malament. Després d’una llarga malaltia, el dimecres dia 13 de maig, va morir la tia monja acompanyada per la comunitat que la cuidaren amb amor i dedicació. El divendres dia 15 de maig, hagués complit 90 anys.
Tota la família volem donar les gràcies a la superiora i a tota la comunitat per cuidar-la amb estima i per les paraules que li dedicaren al funeral celebrat al convent el dia 14 de maig. I a la tia monja per l’amor i estimació i pregàries que sempre va tenir per a tota la família. Sempre la tindrem present als nostres cors. Descansi en Pau!

Aquesta és una de les mostres d’afecte i estima que dedicaren a la tia Isabel, les monges a la Missa funeral en sufragi de la seva ànima.

“Mi sor Isabel:
Tengo necesidad de escribirte, para decirte una vez más lo que mucho que queremos toda la comunidad… Esta mañana ha habido una oración en la Preces de Laudes, dando gracias por tu vida y por tu muerte, por el gran ejemplo que has sido para todas las que hemos convivido contigo. Siempre te recordaremos viéndote superándote a ti misma… llevando con alegría y esfuerzo tus dolencias, siempre sonriente, alegre, queriendo participar en los actos comunitarios. Atenta a todo lo que ocurría, pendiente de nuestro mundo, actualizándote para mejor rezar por todo lo que sucedía en la sociedad y en la Iglesia.
No te ha matado el Covid-19, pero el Señor y Ntra Sra. de Fátima te han regalado ir a celebrar tu 90 cumpleaños, – esos que ibas a cumplir el 15 de este mes de mayo-, se te han llevado para estar con ellos y encontrarte con esa gran multitud de hermanas, tus padres y familiares que te han precedido. ¿Y cómo no? La Madre Inés de Sisternes, tan amada por ti y todas las belenitas fundadas por ella. ¡Imaginamos una gran fiesta en la Casa del Padre!
¡Dichosa tú que ya has traspasado el umbral de las limitaciones humanas y gozas para siempre de la verdadera Vida! La que nos ganó Jesús con su muerte y Resurrección.
Contamos con tu “recuerdo orante” intercediendo por todas nosotras, y por tus seres queridos que como hicieran meses atrás tus sobrinas, por el gran amor que te profesaban, cruzaran el mediterráneo ida y vuelta en el día: (Manacor- Valencia) para verte y disfrutar de tu compañía: sigue llevándonos a todos en tu corazón, como tú estás en el nuestro.
¡GRACIAS, QUERIDA SOR ISABEL, POR DEJARNOS TAN PRECIOSO RECUERDO DE TU PASO POR ESTA TIERRA!

Monasterio de la Inmaculada
Torrente, 13 de mayo de 2020”

Deja una respuesta