Esparverat, dolgut i, per què no, indignat, és el que he quedat avui, dijous matí, després de llegir el titular de la portada del Manacor Comarcal: “El principal obstacle per signar un pacte ha sigut na Núria Hinojosa”.
He hagut de rellegir-lo per adonar-me’n de tal burrada sorgida de boca d’un dels integrants (i beneficiat) de l’antic pacte, firmat entre les dues formacions Més-Esquerra i PSIB-PSOE, que ha dut a Miquel Oliver a ser batle de Manacor durant els darrers quatre anys, governant amb una total llibertat d’acció i absència de conflictes interns.
Al posar-me davant aquest full per reflectir el que sent, me trob amb un conflicte d’idees que se contraposen una a l’altra atropelladament pel desig de ser escrites de forma rigorosa, dura i justa.
Tots els membres de l’executiva socialista hem estat assabentats en tot moment de les nou vegades en què s’han produït reunions i de com anaven les negociacions entre els dos partits. Menteixo: no es pot anomenar negociacions a allò que ha sigut una farsa, una autèntica presa de pèl, un riure’s d’un, un jugar amb persones de bona fe, manipular la informació publica, a anar a una negociació que en un principi pareixia lògica, fàcil i profitosa per ambdues parts, però que patia d’una predeterminació i d’un resultat previst i ja infectat des d’abans dels resultats electorals, per part de Més-Esquerra.
Fins a l’horabaixa del 22 de juny, cinc dies després de donar els nostres vots per a la investidura del batle, fins al darrer moment, fins a la darrera trucada de telèfon, no va arribar la frase més esperpèntica, inconcebible, impensable i insòlita que va sortir de la boca de Miquel Oliver: “No hi haurà pacte. Hem perdut la confiança en vosaltres”.
Nosaltres pensàvem que sí hi hauria una possibilitat. Aquesta era la d’investir, juntament amb el nostre vot i prèvia consulta de l’executiva i dels dirigents del partit, a Miquel Oliver com a batle, la qual cosa sí que nosaltres férem. Per tercera vegada, per cert. Al 2015, al 2019 i ara, al 2023.
Han passat els dies i la situació segueix en el mateix cau que el primer dia. No hi ha resposta per part de Més-Esquerra.
No tan sols no hi ha resposta, sinó que en portada del setmanari Manacor Comarcal, una de les veus més autoritzades de Més-Esquerra diu que “la culpable d’aquesta situació és na Núria Hinojosa”, número 1 i aspirant a batlia pel grup PSIB-PSOE.
Qui pot entendre aquest cúmul de despropòsits per part del grup que fins a aquests moments i per quatre anys ha estat el soci majoritari del govern municipal? El PSIB-PSOE no només ha estat un soci fidel, sinó que també ha realitzat un elevadíssim nombre d’actuacions que han regirat cap a bé Manacor, de cap a peus. Unes actuacions, que per cert, el batle ben bé ha sabut aprofitar en campanya aportant-les com realitzacions pròpies.
Per què aquesta situació? Quin és el desencadenant del que ha passat? Què és el que ha fet malament na Núria aquests quatre anys? Quines desavinences poden haver sorgit entre en Miquel i na Núria? La ciutadania i els votants tenim el dret a saber-ho.
Núria Hinojosa Abenza, Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, amb Postgrau en l’especialitat en Dret Urbanístic i Ordenació del Territori, ja era regidora de l’Ajuntament de Manacor pel PSIB-PSOE. Com a capdavantera de la candidatura socialista, és una dona jove amb empenta i coneixements previs sobre la gestió pública. Com a regidora de l’oposició, coneixia de ben a prop els problemes que preocupaven als manacorins i manacorines.
Com a primera tinent de batlia i delegada d’Urbanisme, la seva fita més ferma fou posar punt i final a un recurrent tema de quaranta anys de durada i que cap govern havia tingut la ferma voluntat de dur-ho a terme, encara que a cada convocatòria d’eleccions ho plasmaven damunt el programa: el Pla General. Un any llarg li va costar a na Núria i al seu equip rubricar brillantment l’assignatura pendent de totes quantes legislatures han passat des de que es firmés la Constitució.
El Pla General té i tindrà els seus encerts i les seves mancances, però la realitat és que dona seguretat jurídica a les persones propietàries, a professionals i inversors i clarifica l’ordenació dels espais públics i els paràmetres que són d’aplicació a cada pam del territori manacorí, la qual cosa ens afecta a tots i totes.
Altres projectes realitzats, i segur que algun se m’oblida: façana marítima de Porto Cristo, Via Majorica, plaça de Santa Catalina, camí de Sa Mola, camí del Pou Nou, dues convocatòries de subvencions de façanes per import d’un milió d’euros, carrer d’en Venturós, Jardí de l’hort des frares, plaça Berard i carrer Vilafranca, plaça des Cós, adequació de l’edifici municipal (ca’n Bauçà), carrer Verí (Porto Cristo), Pla de voravies, carrer Lleó XIII,…
No faig menció dels altres companys ni de la feina que han dut a terme, perquè el conflicte s’ha radicalitzat en una sola persona. O millor dit, en dues persones: el batle actual, Miquel Oliver, i Núria Hinojosa, candidata i portaveu del PSIB-PSOE.
Tots i cada un d’aquests projectes realitzats han tingut els seus admiradors i detractors. Mai es fa tot bé per a tothom. Però el que sí és cert és que s’ha fet molta feina, la qual gaudim els ciutadans i ciutadanes, encara que a l’hora de repartir aplaudiments, aquests vagin en una direcció equivocada. Què vull dir amb això? Totes i cada una d’aquestes realitzacions han tingut el seu moment de glòria, el seu moment de posada en escena i qui ha rendibilitzat aquest reconeixement sempre té un denominador comú: el Sr. Batle.
Miquel Oliver és qui, arribat el moment de recaptar èxits, es presenta com insigne i inigualable realitzador. Carrers, fonts, passejos, places i jardins, figures gegantines i ara, passat el temporal de les obres de Porto Cristo, també es fotografia amb els veïns de la costa d’en Blau alabant i aplaudint la millora feta.
No, no és que no hi pugui anar i ser-hi, faltaria més, és el batle i li pertoca… juntament amb el responsable de la realització.
Però el que no ha de fer, per elegància política, és el que va fer les passades eleccions durant la campanya: fer un reportatge fotogràfic i de vídeo davant totes i cada una de les obres i actuacions dutes a terme. “I nosaltres hem fet…”, no, de cap manera!!! L’equip de govern, de la mà de… ha fet.
I jo me deman: per què na Núria? Què és el que ha passat? Jo la conec bé. En el seu càrrec és impetuosa, amb el parlar i amb el fer, és prompte, és dura. En el cara a cara és difícil de combatir-la i té les idees molt clares del que vol. Com a persona és amable i correcta sense caure dins la falsa dolçor, però per damunt de tot, és una treballadora incansable, amb grans capacitats i ben preparada.
No serà això precisament el que tem en Miquel? No serà por a na Núria com a contrincant política a l’hora de fer un balanç de qui pesa més? No serà que na Núria ja ha demostrat una capacitat de comandament superior a la d’en Miquel?
Per tancar aquest tema, vull fer públic que no ha passat ni passarà mai per les nostres ments, la dels Socialistes de Manacor, la possibilitat de que na Núria es faci a un costat o renunciï a la seva responsabilitat com a capdavantera del grup municipal i líder del nostre partit. Mai sacrificarem a un dels nostres per una cadira, encara que sigui la del batle. Na Núria és intocable.
Marc Juaneda
