
EntrevistasActualidad
Carme Gomila: “Tenc confiança que pot sortir una bona legislatura per a Manacor”
Es va estrenar a la política municipal amb 23 anys com a regidora de Serveis Socials i Igualtat. Quatre anys després, repeteix assumint noves funcions com Educació i Gent Gran. Xerram de Carme Gomila, una política que es creix amb els nous reptes, i que ja és una peça intocable de l’equip del batle Miquel Oliver.
- Una vegada que ja s’ha constituït el nou Ajuntament, com van aquestes primeres setmanes?
- Molt bé, contenta i aterrant. Encara esteim en unes setmanes d’ubicar-nos, ja que amb les noves àrees hi ha més feina, però estic tranquil·la i molt il·lusionada.
- Comença aquesta legislatura amb un trasllat de poder en l’àmbit autonòmic. Hem passat d’un Govern d’esquerra a un altre de dreta i extrema dreta. Amb un govern en minoria, i amb la dreta a Palma, no creus que l’Ajuntament de Manacor tendrà més limitacions per consolidar aquest canvi que es va iniciar a l’any 2019?
- És evident que esteim en un moment de canvi. Pel que fa al Govern, només veure com varen repartir les àrees, crec que això ja és una declaració d’intencions. Això ens diu que l’ajuntament haurà d’assumir una part de la responsabilitat del Govern en temes tan importants com Igualtat. Abans, el Govern ens donava un gran suport en tot allò que es relacionava amb aquest tema, i ara serà més difícil. Haurem d’invertir recursos que en principi hauria d’invertir el Govern, per tal que els drets de les dones de Manacor no es vegin afectats. En definitiva, és clar que el contexte no ajuda massa, però tenc confiança que pot sortir una bona legislatura per a Manacor.
- És obligatori demanar-te sobre les properes eleccions generals, que es celebren aquest diumenge. Com a ciutadana i també com a politòloga, com veus aquestes eleccions?
- Com he dit abans, esteim en un moment convuls, difícil. Tant els partits com la ciutadania està cansada de la política, en gran part gràcies a la pandèmia. Encara que jo crec que esteim millor que abans de la Covid-19, la sensació general entre una gran part de la ciutadania és que esteim pitjor, i és una llàstima, perquè les dades no menteixen. Hi ha més treball, més recursos i més romanents que mai, s’ha pujat el salari mínim interprofessional, ha sortit l’ingrés mínim vital, s’han fet lleis per al col·lectiu LGTBI, s’ha fet la llei del Sí és Sí, que més enllà dels seus errors, és una llei molt important, ja que posa el consentiment en el centre… Inclús a Balears també s’han fet avanços importants, com la gratuïtat del transport públic, entre moltes altres coses. Crec que en un contexte tan fràgil com aquest, l’extrema dreta té més facilitats per introduir els seus missatges, per això és important no caure en el discurs de la por, i que l’esquerra demostri que té idees i un projecte. En aquests darrers anys, Més ho ha demostrat més que ningú, amb una llei d’igualtat, o amb una llei pionera per lluitar contra el canvi climàtic. Tant de bo que la gent vagi a votar amb il·lusió i no amb por, aquest diumenge.
- Centrant-nos de nou en tu, i abans de xerrar de les noves competències que assumeixes, hem de parlar de Serveis Socials, Igualtat i Joventut, tres subàrees que ja coneixes, i que en aquesta legislatura, entenc que intentaràs consolidar tot el que s’ha fet en aquests quatre anys…
- Sí, així és. A nivell de Serveis Socials toca consolidar el canvi iniciat fa quatre anys. Crec que la pandèmia va servir per posar en valor la feina d’un departament molt infravalorat, ja que Serveis Socials va ser la punta de llança a l’hora de gestionar la pandèmia. Per sort, ara ja tenim el personal que toca, així que hem de repensar la coordinació d’un departament que és molt gran. A part d’això, apostar pels nostres projectes, com el projecte de nouvinguda als nous residents de Manacor, el projecte de les taules de convivència per aquests nous residents, seguir reforçant els projectes comunitaris amb una mirada social important… Pel que fa a Igualtat, poc puc dir. Noltros tenim clar que hem de seguir sent el referent de Balears en igualtat, el mateix que del col.lectiu LGTBI, com s’ha demostrat amb totes les activitats que hem fet aquests anys. Malgrat no agradi al Govern, l’Ajuntament de Manacor té molt clar el que vol i el que necessita el poble en aquest aspecte.
- Repeteixes també a Joventut, i a la vegada duràs Educació, el que dona lloc a potenciar més aquesta àrea…
- Exacte, crec que és una gran oportunitat. Com bé recordaràs, fa dos anys que Joventut va treure el tema de la salut mental, un tema que ha anat a més a nivell social i col·lectiu. Des de la comunitat educativa hi ha una demanda claríssima de que aquest tema s’ha d’abordar, i que s’ha d’abordar a casa, en família, però també a l’escola. En aquest curs ja vam dur a terme la iniciativa dels «patis tranquils», que ha funcionat molt bé, i per a finals d’enguany o principis del proper any, ja tendrem un dinamitzador juvenil que ens ajudarà en el departament de Joventut. Està clar que anam a més en aquest departament. Tenim una entitat nova a Porto Cristo, a Manacor ja en tenim vàries…
- Pel que fa a l’àrea d’Educació, quins són els grans reptes d’aquest departament?
- El més important és potenciar el vincle amb les escoles, i tenir presents a tots: professors, associacions, alumnes… També hem de canviar la mirada respecte dels edificis municipals, i ser més ambiciosos amb el seu ús. Per altre lloc, aquesta legislatura tenim el repte de treure endavant les escoletes de Porto Cristo i S’Illot, i potenciar el Pla d’Infància i Adolescència, escoltant al mateix temps al Consell d’Infants i Adolescents. Veurem fins on arriba la col·laboració de la Conselleria, noltros farem tot el possible per millorar els serveis educatius de tot el municipi.
– Com vares rebre la notícia de que dirigiries també Educació i Gent Gran? - El primer dia em vaig posar molt nerviosa, només pensava en com seria capaç de dur endavant un àrea tan important com aquesta. Això sí, la por només va durar un dia, i només començar a fer feina, tot va canviar. Vaig començar amb 23 anys a la política, i en aquests anys he après moltíssim, sobretot a l’hora d’aprendre a autogestionar-me les meves emocions. No han estat fàcils aquests quatre anys, però així són els reptes. Si veus que surten per molt que costi, després és més fàcil treure-ho tot endavant. Jo tenc clar que el dia que no tengui aquesta il·lusió, aquestes ganes, no seguiré en política.
- Per comentaris d’altres polítics de Manacor, pareix que dus més temps a la vida política, tant que després d’aquests quatre anys, costa imaginar-te en un altre lloc que no sigui l’Ajuntament de Manacor. Com t’imagines a tu mateixa quan abandonis la política municipal, sigui en el moment que sigui?
- És una bona pregunta… En aquests anys m’he trobat molt còmoda, però no ha estat fàcil. Com a dona, sense tenir massa referents, jo tenia clar que volia trobar el meu propi camí com a política, i m’he esforçat en fer-ho així. I ho he fet amb molta prova i error, fins topar amb la solució adequada. Estic molt agraïda per tot el suport del meu partit i dels representants d’altres partits. Quan he demanat una opinió o ajuda amb qualsevol tema, sempre he estat acompanyada per ells. Dit això, i responent a la teva pregunta, abans d’entrar en política jo no vivia gens bé amb la incertesa. Ara sí, i aquesta és la gran lliçó d’aquests anys, de manera que no pens tant en què faré d’aquí a uns anys. Jo vaig dia a dia, molt il·lusionada i amb ganes de gaudir del present.







