Parlam amb la manacorina Maria Duran, llicenciada en Dret i actual directora General de l’Institut Balear de la Dona

0

Parlam amb la manacorina Maria Duran, llicenciada en Dret i actual directora General de l’Institut Balear de la Dona

“Les Illes Balears ha estat capdavantera en garantir a les víctimes sense feina ni autonomia econòmica un any de feina”

Magdalena Ordinas

Vaig conèixer a na Maria Duran Febrer durant l’etapa escolar, i sempre he admirat la seva valentia, tenacitat, lluita i esforç per ajudar a les dones que pateixen maltractes familiars. És va llicenciar en Dret l’any 1983, va començar a exercir l’advocacia el 28 de febrer de 1985, i es va especialitzar en la defensa de dones (Dret de Família i Dret Penal). Professora des de 1994 de Dret i Gènere en els Seminaris de Pràctica Jurídica no discriminatòria organitzats per Themis i, des de 1998 dels cursos organitzats pel Ministeri de Justícia a funcionaris judicials sobre els Drets de les Dones. Des del febrer de 1991 fins a novembre de 1994 va ser delegada del Col.legi d’Advocats de Balears al Partit Judicial de Manacor. Cofundadora de la Secció de la Dona de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Balears. Membre de la Coordinadora Estatal de Dones Advocades des de 1991. Sòcia fundadora del Lobby de Dones de Mallorca. Presidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis des del 13 de febrer de 1998. Integrant del Comitè Científic del XVII Congrés de la Federació Internacional de Dones de Carrera Jurídica celebrat a Toledo del 5 al 9 de setembre de 2.000. Durant els darrers 20 anys ha continuat exercint nombroses responsabilitats i càrrecs. És coautora dels llibres “Democracia Paritaria, análisis y revisión de las leyes electorales vigentes en Europa”; “Los desafíos de la familia matrimonial”; “Tratamiento Penal de la violencia doméstica”; “Guía de Buenas Prácticas Forenses en Materia de Violencia de Género”. Coautora del CD-Rom sobre legislacions i pràctiques forenses dels països membres de la U.E. en matèria de violència de gènere.

Aquests són uns “breus” apunts biogràfics de na Maria, dona incansable que continua amb la seva lluita personal a favor de les dones víctimes de maltractament. A l’actualitat ha deixat d’exercir l’advocacia i està al front de l’Institut Balear de la Dona.

– Maria, has dedicat pràcticament tota una vida a lluitar per a la defensa de les dones víctimes de maltractament. El maig, juny, i juliol de 1988 ja publicares a la revista Recull Informatiu de Son Servera, tres articles destinats a informar i ajudar a les dones víctimes de la violència familiar. Els articles eren: Les dones del segle XX, Les dones i les pensions assistencials, i Reflexions sobre les violacions. Avui, trenta dos anys després, en què hem avançat les dones amb els nostres drets?

– M’alegra que em facis aquesta pregunta perquè em permet contestar que SI, sense cap tipus de dubte. Tenim una llei estatal i una llei de les Illes Balears que ha permès que moltes dones a les que la seva parella maltractava habitualment, hagin trobat un cau per aturar aquesta convivència violenta i poder restituir el projecte de vida que tenien abans de la convivència amb el violent. No podem oblidar que les Illes Balears ha estat capdavantera en garantir a les víctimes sense feina ni autonomia econòmica un any de feina.

– Per què creus que encara avui en dia hem de lamentar la mort de dones que no havien denunciat als seus maltractadors?

– La mitja de la violència habitual a les dones que denuncien es de 5 anys, malgrat les dones majors de 67 anys tarden una mitja de 20 anys. Hi ha una situació de risc molt alt que no sempre es té en compte i s’hauria de tenir, i es quan una dona conviu amb un home que no accepta l’igualtat a la llar, i ella decideix separar-se; si el masclista està molt arrelat, la reacció es molt violenta, per això un dels factors de risc en les ordres de protecció es que la dona hagi manifestat la seva voluntat de separar-se.

– Si et semble bé, em pots repetir el procediment (que ja publicares el maig de 1988) que ha de seguir una dona víctima de violència?

– Una dona víctima de violència té al seu abast el següent full de ruta:

1er. Pot telefonar a IBDONA (971178989), on l’atendran les 24 hores, amb unes professionals que li facilitaran tota la informació que necessita saber, i si està vigilada per la seva parella i no pot telefonar, pot enviar-nos un WhatsApp al 639 837 476 i l’atendrem i li donarem informació.

2on. Si la dona vol posar una denuncia o anar als jujats i no té un familiar o una persona amiga a la que demanar que l’acompanyi, l’IBDona té un servei de treballadores socials o psicòlogues que l’acompanyaran, i ha de telefonar al 971178989.

3er. A més de la denuncia, la dona pot sol.licitar una Ordre de Protecció,  que el jutjat acorda si es dóna una situació de risc de noves actuacions violentes,. En tal cas, a més a més de demanar l’allunyament del violent, també pot demanar mesures civils com la separació provisional, la guarda i custòdia dels fills i filles, la suspensió de la pàtria potestat i visites al violent, aliments pels fills, i l’ús de l’habitatge familiar.

4rt. Si no teé advocat/da particular, pot sol.licitar-ne una d’ofici.

5è. El Centre d’Informació de les Dones (CID) del Consell Insular de Mallorca, poden facilitar a les dones tant assessorament jurídic com atenció i tractament psicològic per a les dones i per els fills i filles que hagin estat testimonis o hagin patit directament violència per part del progenitor violent. A la comarca de Manacor, el CID està a l’ESPAI DONA, a l’edifici Na Camel.la de Manacor; els serveis socials dels ajuntaments de la comarca facilitaran la informació.

– Avui en dia, hi ha manera de poder denunciar sense que quedi constància de la denúncia. Ens pots explicar com va?

– Del que es tracta es que cap familiar, veí o veïna, o una persona que transita, que tenen coneixements de un o més actes de violència masclista, deixin de comunicar-ho a la Policia Nacional, Guàrdia Civil, o a la Policia Local, sense que s’exposin a represalies per part del violent.

– Els familiars de les dones que pateixen maltractaments, és possible que no estiguin al corrent del que està passant. Es dónen casos que ho amaguen les víctimes, no?

– Els familiars, si no ho saben cert, ho intueixen. Si ens posam al lloc de les víctimes es normal que procurin amagar-ho. Hem d’entendre que el violent és la persona que estimava i amb qui havia depositat expectatives de convivència a llarg plaç.

– Què va suposar per a la defensa de les dones la creació de l’IBD, proposat pel Lobby de Dones?

– L’Institut Balear de la Dona era una necessitat que el primer govern progressista va entendre i per tant va crear.

– Precisament el passat any assumires la direcció de l’Institut Balear de la Dona. Quines són les principals activitats que has duit a terme?

– La principal, la lluita contra tota forma de violència masclista, que afecta de manera principal al dret a la vida i d’integritat de les dones, que va seguida de l’impuls de la coeducació i prevenció de la violència masclista a l’edat escolar. Durant aquest any també em fet un gran esforç pel manteniment dels drets de les dones més febles, degut a una major convivència per la COVID-19.

– Durant el confinament, degut a la Covid-19, s’han donat més casos de violència familiar?

– El nostre servei de 24 hores ha tingut un increment de telefonades i whatsApps del 20% en relació a l’any 2019.

– De quins serveis i ajudes disposau actualment a l’Institut Balear de la Dona. Teniu pressupost suficient per atendre totes les peticions que vos arriben?

– Al gener de 2019 es va transferir als Consells Insulars l’atenció directa a les dones, no obstant em mantingut, entre d’altres, el servei de 24 hores i l’any de feina per a les víctimes sense recursos. Durant l’any 2020, el pressupost de l’IBD per a la prevenció i erradicació de la violència masclista, és de 4.500.000 euros.

– Quins projectes t’agradaria poder dur a terme dins l’actual legislatura?

– M’agradaria seguir lluitant contra la violència masclista, fer de les Illes Balears un territori lliure de turisme sexual, lluitar per l’abolició de la prostitució, que la coeducació s’estengués a tots els centres, des d’escoletes fins a l’acabament dels estudis, i així també contribuir a un empoderament econòmic de les dones. També tenim com a objectiu fer de la igualtat de dones i homes un eix transversal de totes les conselleries i administracions públiques.

– Les dones que depenen econòmicament del seu maltractador, són les que menys denuncien les agressions?

– Massa vegades, les dones amb responsabilitats familiars, fills, filles o persones grans al seu càrrec que depenen econòmicament del violent, toleren violències insuportables des de la mirada d’observació.

– Avui en dia, encare és dónen casos que el temor a les crítiques del medi, o que ja han vist a casa seva el maltractament a la seva mare, impedeixen a la víctima denunciar. No és així?

– Hi ha una reacció a la tolerància cero a la violència masclista, corrents polítiques, amb un ancoratge en el passat franquista. Volen equiparar la violència contra les dones a la que puguin exercir algunes dones contra la parella, quan la violència masclista es contra les dones pel fet de ser-ho.

– Quines ajudes econòmiques i de protecció tenen les dones que decideixen separar-se?

– Hi ha ajuts com el la Renta Activa d’Inserció, els ajuts de l’article 27 de la Llei Integral contra la violència masclista, la Renta Social Garantida de les Illes Balears, i un dret preferent a l’accés a habitatges de protecció oficial.

– Com funcionen les cases d’acollida?

– Totes les dones, fills i filles, víctimes de violència masclista, poden tenir accés a les cases d’acollida, que per protecció de les mateixes dones, el domicili no es fa mai públic. El mateix servei 24 hores, el CID, o la policia, poden acompanyar a les dones que ho necessiten a les cases d’acollida. El nostre servei d’acompanyament de 24 hores també les pot acompanyar a casa seva per recollir roba i objectes personals i acompanyar-les a la casa d’acolliment.

– Per la teva experiència Maria, ens pots dir quin és el perfil del maltractador? Es dónen casos de maltractament en tots els estats socials?

– A tots els estats socials, sense diferència. Per exemple, són moltes les dones que tenen estudis universitaris i que son víctimes de violència masclista, és més, s’ha donat el cas de dones jutgesses que també han estat víctimes de violència per part de la seva parella.

– L’altre dia, per telèfon, em vares dir que estaves pendent d’una cridada per saber l’evolució d’una dona greument maltractada. Després de tants anys de lluita, com t’afecten a dia d’avui, a nivell personal, aquests fets?

– Tristor, ràbia, i en general em fa perdre el dormir.

– Moltes gràcies Maria, per la teva lluita, el teu treball i denúncia a favor de les dones víctimes de maltractes, ja què has ajudat a moltes dones a poder sortir del cercle de maltractes i patiments que eren presents a les seves vides.

Deja una respuesta