Entrevistas

Parlam amb el llorencí Miquel Montoro, un al.lot que al “Uep!, com anam” enamorà als balears, i que ara també enamora als peninsulars amb les seves intervencions televisives i a les xarxes

Hem trobat oportú fer una entrevista –i en bon mallorquí- al llorencí Miquel Montoro. Un al.lot de tan sols 15 anys i que, gràcies a ses seves primeres intervencions fa uns anys al programa d’IB3 Televisió “Uep!, com anam”, i després al programa “La resistencia” a nivell de tot l’estat, l’ha duit a ser molt seguit pel seu canal de Youtube. A més, recentment ha publicat un llibre, del que també en parlam amb ell.

Miquel, des de quin moment, sa gent de “ses Illes” te va començar a conèixer…

Crec que quan vaig penjar es vídeo de ses taronges. Va tenir molta repercussió.

Quants anys tenies quan començares a sortir per televisió al “Uep!, com anam”?, perque ara mateix, tan sols tens 15 anys…

Vaig començar amb 12 anys.

Vas començar a sortir per “Uep!, com anam”, i després et feres Youtuber… o ja ho eres. Ens ho podries explicar?

No, ja ho era youtuber. De fet, quan vaig començar en es “Uep!, com anam” ja sa primera vegada que vaig aparèixer me varen fer propaganda des meu espai.

Domines tant s’agricultura com sa ramaderia. De qui te vé tot això i qui ten va ensenyar?

Ja me vé de família, i… qui men va ensenyar?, idò podria dir mumpare, es padrí, sa gent des bar…. Molta gent, sa veritat.

Què pases més gust de fer feina, a sa ramaderia o a s’agricultura…

Bona pregunta, però no sabria dir-te què m’agrada més d’aquestes dues coses. Totes dues m’agraden molt.

Quin plat principal és el que més t’agrada?

Sa porcella rostida.

Te quedes amb un postre “dolcet-dolcet” ò una fruita?

Un postre ben dolcet.

Ens podries xerrar d’aquest llibre que acabes de treure al carrer, “Uep!, mis aventuras en el campo”?, ens podries contar de què va?, i si es pot trobar tant en espanyol com en català…

Tracta un poc, com diu es títol, de ses meves aventures per foravila. És un manual de com manejar-te per foravila. I sí, hi és tant en català com en castellà.

Miquel, es teu llibre, ja es pot trobar a totes ses llibreries actualment?

Sí, ja se pot trobar per totes ses llibreries.

En es llibre, també xerres de lo malament que ho vares passar durant es teus primers anys a s’escola, perque vares sofrir “bullying”. Per quin motiu se ficaven amb tú altres al.lots?

Perque jo sempre he estat graset, i aquest era es principal motiu.

Des de que vares sortir en es programa nacional “La Resistencia”, molts d’espanyols te varen començar a seguir, i degut en això, vares començar a penjar vídeos xerrant en castellà. M’han dit que te va dur problemes, no?

Sí, me va dur bastants de problemes, però bé, ja està superat…

Es vídeo que penjares des famós “Òstia, pilotes!!”… T’esperaves tanta repercussió?

No, això mai, ni es dia que vaig xerrar de ses taronges, ni es dia de ses pilotes. Me va venir denou.

Això de sortir per “sa tele” i ser un youtuber amb molta gent que te veu i te segueix, t’ha servit perque se t’acostin més ses al.lotetes?, mem, contamos-ho. No ho direm a ningú…

No, sa veritat és que… sa gent se pensa que perque he sortit per televisió s’acosten més, però no. A altres no ho sé; a jo… no.

En un futur, com et veus? (per exemple, d’aquí a 10 anys…).

Jo crec que fent feina de ferrer ò de mecànic.

En “es nostro” estimat tenista Rafel Nadal, quan és per Manacor ningú el molesta -sempre ho diu-, pot fer vida tranquilament, i en canvi quan sen va a altres llocs, tothom està pendent d’ell, que si autògrafs, que si fotos,…. Te passa a tú lo mateix a Sant Llorenç, de quan surts des teu poble?

Sí, jo crec que sí que passa. Quan som en es meu poble, faig vida completament normal, com qualsevol altre; no vénen a demanar-te una foto o un autògraf. En canvi, quan surts a fora, sa cosa canvia. Quines coses, eh?

Què t’agrada més, ser youtuber o fer feina per foravila… sincerament.

No fa falta ni pensar-m’ho: fer feina a foravila.

Tens un manager i tot!, mos podries contar a tots es teus “amics” lectors i lectores, que fas un dia qualsevol? És que m’ha vingut molt de nou el que hagis de contar fins i tot amb un manager…

Hombre, perque sa repercussió va arribar a ser molt grossa, i va arribar un moment en que ni jo ni sa família ho podiem dur, per això vam contractar un “manager”. En quant a sa vida que faig un dia qualsevol, idò com qualsevol persona. Ni més ni pús.

Què troba sa teva família amb tota aquesta repercussió que has tengut més enllà de “sa roqueta”?

Jo crec que estan contents de veure que amb ses meves intervencions, estic recolzant es producte local i contents de què tot això segueixi endavant.

Miquel… digués lo que te paresqui i “que quedi bé” per acabar aquesta entrevista.

Jo crec que lo seu seria acabar amb un “AU IDOI, ADÉU!”. Estaria molt bé (ja ja jaaa!).

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba