Falta menys d’un any per les eleccions municipals i, en clau interna, els partits posen oli a les seves maquinàries per tenir-ho tot ben organitzat, mentre que de cara a la ciutadania ja han activat el mode campanya electoral. Això es nota especialment a Manacor, a escala local, més que en altres municipis i en els àmbits insular i autonòmic. El motiu crec que és que la situació deplorable del municipi ha creat una sensació generalitzada de necessitat de canvi, amb l’aparició de grans expectatives pel PP, Vox i Coalició per Mallorca, que es troben el camp adobat. L’altra cara de la moneda és que tot això ha significat un potent herbicida contra el tripartit MÉS-PSOE-AIPC governant.
Com elegirà un ciutadà qui vol que regeixi el municipi? Quin serà el seu criteri? Aquesta és una de les principals preocupacions dels diferents partits polítics. Però, així i tot, no tots els partits elegeixen els seus candidats tenint en compte que l’objectiu és obtenir el màxim nombre de vots possibles. En alguns casos ens trobam amb situacions en què la persona que està al capdavant és la que ha sabut pegar les millors colzades i practicar el joc brut més oiós per posicionar-se millor que els rivals interns del seu propi partit. Amb aquests antecedents, una persona així acaba essent una desgràcia, pel seu partit i pel poble.
És important la persona que encapçala un projecte, cap dubte. Però igualment que és important qui forma part de la llista. Percebre que una candidatura està formada majoritàriament per persones capaces, responsables i feineres permet albergar-ne bones expectatives, però no ho és tot. Jo afegiria també que hi ha altres valors contraposats que la gent té en compte: la simpatia o l’antipatia, l’amabilitat o la prepotència, la bonhomia o la dolentia…
Als municipis petits, no existeixen barreres, tothom es coneix i cobra moltíssima importància la figura del candidat. En un municipi gran com Manacor, la majoria dels votants no coneixen els candidats dels diferents partits, en conseqüència només poden fer-se’n una petita impressió a través de les aparicions als mitjans i les poques vegades que els hauran trobat pel carrer o vist en algun acte. Per això, com més gran és un municipi, més necessari és que els candidats trepitgin carrer, xerrin amb la gent i assisteixin a actes públics entre la gent del poble, xerrant amb tothom. Es tracta de rompre la barrera del desconeixement. Després la impressió podrà ser bona o dolenta, això ja són figues d’un altre paner. A qualcun és evident que li convé més que no el coneguin gaire.
Però moltes persones no filen tan prim quan han d’anar a votar. Senzillament, confiaran en la marca, que pot ser la de tota la vida (tant si són de dretes com si són d’esquerres) o la que han decidit que mereix el seu suport en aquell moment. Són els casos en què es podria posar una granera de número 1 i la quantitat de vots no variaria gaire (o com diu un amic, un “cono” d’obra). Bé, també s’ha de donar el seu valor a votar una ideologia, unes conviccions o un discurs puntual. El que passa és que de vegades aquestes qüestions són defensades en l’àmbit estatal pel líder d’aquell partit o les seves principals espases, i solen ser qüestions en les quals poc o res pot fer una administració municipal. Per tant, poden tenir sentit en eleccions estatals, però no en eleccions municipals.
La llàstima és que per desgràcia els humans som profundament incoherents, i elegirem a unes persones perquè gestionin les coses públiques, els serveis que són de tots i que tots pagam amb els nostres imposts, sense demanar-los el currículum. I no em referesc al currículum acadèmic, sinó al que ha fet aquella persona per la societat i al que sap fer. És una manera d’actuar totalment contrària a com funciona la resta del món. Si necessitam contractar un picapedrer, ens preocuparem que sàpiga fer la feina, o si volem instal·lar un aire condicionat demanarem als nostres coneguts si ho han fet i si han quedat satisfets amb qui els ho ha fet. Però per contractar els dirigents municipals, per què no feim el mateix?
A veure, qui pot considerar que una persona que afirma tenir menys de 250 € al compte corrent sigui un bon candidat a regidor/a, si no ha sabut ni gestionar el seu propi patrimoni? O són pobres de solemnitat o diuen mentides, les dues característiques personals són nefastes. No diré més que m’agradaria que entrassin a la web de l’Ajuntament de Manacor (www.manacor.org) i allà dins, a la Seu electrònica, Portal de transparència, Institucional, Alts càrrecs, Declaracions de béns patrimonials, Mandat 2023/2027, Declaracions de béns. Allà ho tenen tot, ben amagadet, però hi és. Com pot una persona que no ha sabut gestionar els seus propis doblers, gestionar els de tots? No té ni cap ni peus. Però a part de tot això, hi ha persones que s’han dedicat durant tota la vida a fer coses pels altres, formant part del teixit associatiu i del voluntariat, mentre a d’altres no els han vist per allà mai, o, si hi ha anat, ha estat només per figurera o comandera. No hauria de tenir més valor això?
Tic, tac, tic, tac… només falten 353 dies!
