ActualidadOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Demanau de parer de tant en tant, senyors polítics!

No fa gaire que una amiga meva llorencina me va dir que, quan hi va haver les darreres plogudes, a Sant Llorenç, hi feren una prova de fer sonar alarmes com si arribàs de bell nou la torrentada. No vol dir que la intenció no fos bona. Ben segur que, amb la prova, hi cercaven la manera d’anar prevenguts i d’evitar desastres si tornava venir la torrentada, tant ara com més envant. Ara bé: resulta que feren allò en la nit, quan tothom ja dormia, i sense haver avisat primer. Això en va alarmar molts, que no s’ho esperaven. Si les coses passaren així com me va dir aqueixa al·lota, o així com jo ho vaig agafar, al meu parer, la gent se’n va dur un retgiró sense haver-n’hi necessitat. Si haguessen avisat el poble que farien la prova, o si l’Ajuntament i els bombers, o la protecció civil que fos, se fossen reunits primer amb la gent, ben segur que n’hi hauria haguts que, a més de no alarmar-se debades, hi haurien presa part de ben bona gana, en aquelles proves. En canvi així, dit i fet, hi ha haver una gentada a qui allò va venir molt de nou: no sabien què era allò ni què passava, i n’hi va haver que s’empiparen de bon de veres.
Aquella feta me fa pensar amb la llevada del trànsit dels carrers cèntrics de Manacor. En aquest cas, no perquè no avisassen la gent, sinó perquè la decisió va esser una mica dit i fet, sense demanar gaire de parer a la gent afectada. És per això que n’hi ha molts que estan fellons de la política: perquè als polítics (no dic tots, però sí en general), els du massa feina entrar en contacte amb la gent (llevat del temps de demanar el vot, això sí).
Ja estam que, si un ajuntament, o qualsevol institució, per prendre una decisió qualsevol, hagués d’esperar el permís de tothom, no faria passa mai ni mouria un peu. Però jo trob que, almanco amb les coses que vénen més de nou a la gent, que suposen un canvi cop en sec dels seus costums, de la vida normal de cada dia (o que en suposaran a la llarga), als polítics no els tocaria costar tant reunir-se amb la gent, moure trobades a les barriades, per dir-hi la seva ells, sí; però, encara més, per escoltar què hi diu la gent, davant un canvi important de qualque cosa de la vida del poble. D’escoltar la gent, no pot perdre res cap regidor, cap batle, cap conseller, cap president. Al contrari: ben segur que, a la majoria de la gent, li agrada que l’escoltin. I una vegada escoltat quin cantet fa el poble, llavors sí que el batle, o el regidor, o conseller, o qui sigui que li pertoqui, ha de prendre la decisió que trobi més convenient per a la majoria. Per això cobren: per prendre decisions.


Un altre exemple que pot venir aviat, si el projecte de tornar fer arribar el tren fins a Artà, no és simple propaganda perquè s’acosten eleccions, i si ho diuen de bon de veres, és la polèmica de si el tren ha de passar per fora de Manacor o per dedins. I si, en cas que passi per dedins, si ha de passar per damunt el passeig del Ferrocarril, o si l’hi haurien de fer passar a l’aire, o si per davall terra. Qualsevol decisió que prenguin els qui l’hagin de prendre, trob que faria lleig que no en parlassen primer amb la gent. Jo personalment veuria beníssim la solució entre mig i mig del “tren tram”. I què és això? Idò és un tren que fan servir a moltes de ciutats del nord d’Alemanya i d’altres nacions d’Europa. Aquesta casta de tren, va afuat com un coet, com qualsevol altre tren, en travessar d’un poble, o d’una capital, cap a una altra. Però, en entrar dins el poble o capital, fa minvar la fua que du fins a circular a 20 o 30 per hora, com si fos un tramvia, o una camiona, o un cotxe qualsevol, fins a arribar al centre de la ciutat. D’aquesta manera, no fa més nosa que qualsevol altre vehicle. Ni suposa més perill que el que pot suposar un autobús, per exemple: en circular tira-tira, si un esburbat o un que bada s’hi tira davant, el maquinista té el mateix temps de pegar frenada que el xofer d’un autocar, per dir un exemple.
Disculpau que m’hi sigui allargat per ventura massa. Ara no és que vulgui parlar del tren. Ho vénc a dir per una altra cosa: No trobau que aniria de primera que qualsevol ciutadà pugués exposar això mateix, o qualsevol altra opinió, a les autoritats que pertoqui, abans de ningú decidir res? Idò això ho dic per tot: tant pel tren, com per les proves d’alarmes, com per llevar el trànsit, com per qualsevol cosa. Per mil coses. És que limitar la democràcia a amollar un paperutxo dins una urna un pic cada quatre anys i que la gent no pugui badar boca els altres tres anys i 364 dies, és molt pobre. No ho trobau?

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba