ActualidadOpinió

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: Piqué, Puyal i tot això de Qatar

Diumenge va començar la vint-i-dosena edició de la Copa Mundial de futbol. És, amb els Jocs Olímpics, l’esdeveniment esportiu que mou més gent i doblers. Fa prop de cent anys que se celebra. Puntualment cada quatre anys. Només la segona guerra mundial la va aturar en les edicions de 1942 i 1946. De cada vegada hi ha més gent oiada per aquests muntatges que poc tenen a veure amb els valors de l’esport, però tanmateix un Mundial és sempre un Mundial…

Un mundial a Manacor

Dissabte dia 12 de novembre, Manacor es va vestir una mica de Mundial de futbol. El bombo havia dictaminat que l’eliminatòria de la Copa del Rei del primer equip del Club Esportiu Manacor no seria amb l’Andratx o el Santanyí sinó amb el potent Andorra. La directiva de la quasi centenària institució roig-i-blanca va tenir pipella i va saber aprofitar l’oportunitat brindada per fer una jornada de club i de poble. L’Andorra no és només un equip potent de la segona divisió del futbol espanyol. L’equip del país dels Pirineus és, sobretot, l’equip de Gerard Piqué. Que el jugador més mediàtic del nostre univers simbòlic fos el propietari del club; que a més fes poques setmanes que transcendís la seva retirada com a jugador en actiu, i pocs mesos també de la mediàtica separació conjugal, varen ser ingredients més que suficients per alimentar aquell xup xup de poder fer una jornada èpica. Segurament tothom sabia que el capità del Barça (excapità de fet) no seria present a Na Capellera però “i si ve?”. Al final el VIP no va comparèixer, el seu equip va guanyar sense excessius problemes, el camp pràcticament es va omplir i tothom visqué una agradable jornada. Un directiu del Manacor va donar ordre que, per si un cas, no sonàs per megafonia cap cançó de Shakira durant tota la jornada…

Boicot a Qatar 2022

I el Mundial d’enguany es fa a Qatar. Les tries de país amfitrió no són gratuïtes. Els fils es comencen a moure molts d’anys abans i s’han d’untar moltes corrioles perquè l’operació vagi llatina i desfer-se de tota la competència que també el vol acollir. Fan falta comissions, xantatges i muntanyes de doblers. L’elecció d’enguany de la FIFA és sens dubte desafortunada. Motius n’hi ha molts i una recerca ràpida per internet ens donarà un poc de detall de com de poc recomanable és tenir tractes amb un lloc on hi regeix la Xaria o Llei islàmica. No hi aprofundirem molt més perquè seríem redundants. No hi ha però ni una sola Federació de Futbol de les autoanomenades democràcies consolidades ni de les que ho són de pa i fonteta que hagi renunciat a jugar el Mundial. Alguns han dit que durien no sé quines camisetes reivindicatives, però poca cosa més. Alguns artistes han dit que no hi anirien, però segurament tampoc no hi estaven contractats. Morgan Freeman fou, sense problemes, un dels artistes que participaren de l’espectacle inaugural i tal dia farà un any… Fa uns dies ha circulat una entrevista que es va fer fa temps al mestre Joaquim Maria Puyal. Es penedia de no haver estat més conseqüent quan l’any 1978 va anar de corresponsal de la SER al Mundial d’Argentina. Ell sabia què era Argentina l’any 1978 i, aleshores, es va deixar endur per l’eufòria del règim i per omissió en va ser còmplice. Ara en demana excuses i com a penitència proposa un boicot a Qatar 2022. Segurament no tendrà gaire efecte, però com a mínim en queda constància.

Brasil campió

Tot i les justificadíssimes crítiques i crides al boicot, està ben clar que el Mundial es jugarà (de fet ja es juga). Totes les seleccions fan veure que són més bones del que són i fan creure que arribaran més lluny del que arribaran. La premsa és molt patriòtica i la veritat és que solen embafar. Una manera més científica d’aproximar-nos a la classificació final és posar-hi doblers per enmig i veure què diuen les cases d’apostes, que més enllà de la pàtria i els colors de les equipacions, s’hi juguen el patrimoni. En aquest cas, aquests negocis (al límit de l’ètica també) fan guanyador el Brasil, segona l’Argentina i tercera Anglaterra. Si guanyàs Qatar pagarien 1.000 a 1. Però ja han perdut el primer partit, inaugural contra l’Equador, i per llépola que sigui la proporció, sembla una inversió difícil. Una vegada tenim clar qui pot guanyar, ens hem de plantejar amb qui convé anar durant aquest mes, perquè el cuquet tanmateix hi serà. Amb Qatar està clar que no. Seria pràcticament com ser seguidors del Borbó emèrit, veïnat de la regió. Lluís Gavaldà ho va recordar divendres passat a s’Illot: “Ara tothom s’atreveix amb el Borbó vell, però nosaltres (Els Pets) vàrem ser els primers!”. Anar amb el Brasil, única selecció que ha guanyat cinc vegades seria massa fàcil, fins i tot també Alemanya o Itàlia, amb quatre copes. Tal vegada la solució serà animar Anglaterra. Són els inventors del futbol; fa més de cinquanta anys que no guanyen i la seva cultura ha colonitzat el nostre món. Això si una carambola no fa que hi sigui l’Andorra de Piqué en aquest cas tendríem pocs dubtes! Encara que sonàs Shakira de fons a l’Estadi Lusail…

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba