OpinióNoticias

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: Volem el Tren de Llevant?

El dia que torni el tren d’Artà, els més vells i arrelats apel.laran nostàlgicament al darrer viatge que hi feren cap a finals dels anys setanta del segle passat i podran comprovar com tot progressa, encara que qualsevol temps passat fou millor. Llei de vida. Hi haurà opinions per a tots els gusts, però aquell dia regnarà un esperit de satisfacció, progrés i capitalitat de comarca entre bona part de la ciutadania manacorina que s’assemblarà al dia de la mítica manifestació per l’Hospital Comarcal, l’any 1987, quan just just arribàvem als 25.000 habitants, a Na Capellera encara hi havia terra, però ja hi havia tocat Kortatu.

Què canviarà?

Ben segur que el màxim beneficiat d’aquesta infraestructura serà Manacor ja que, poc o molt, ens acostarà més als quatre municipis que tenim al nord (Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera). A més, una vegada descartat totalment que el tren travessi subterràniament el poble, seran inevitables obres de millora al Passeig del Ferrocarril i entorn que sens dubte s’aprofitaran per fer la circulació, tant de cotxes com de vianants, més fluïda i agradable (rotonda a l’Avinguda del Tren amb el Passeig Ferrocarril o un nou vial de circumval.lació entre la Plaça de Madrid i la rotonda de l’Hospital). I com que es tractarà d’un model de ferrocarril més integrat a la ciutat, servirà més per unir que no per separar, cosa que sí que fa ara el tren entre els barris de sa Torre i es Creuers. Vaja, que ja serem una ciutat amb tots els drets, guanyarem en glamour i l’obertura de negocis més propis de París que no de la nostra tradició austera estarà a l’ordre del dia.

No tot són flors i violes

Com sempr e hi ha qui tira aigua al vi per dir que acabar l’obra costarà més de cent milions d’euros; que, a diferència de fa cinquanta anys, el percentatge de població que cobreixen els pobles per on passa la via és molt baix respecte del total comarcal (exclou Porto Cristo, s’Illot, sa Coma, Cala Millor, Cala Bona i tot el municipi de Capdepera); que s’hauran d’arrabassar devers 150 esplèndides palmeres del Passeig (tudant les comissions que giraren al seu moment!) i sacrificar el carril-bici o bé suprimir tot un carril de cotxes; que s’haurà de clausurar la Via Verda, totalment incompatible amb el ferrocarril. I, sobretot, que tot això es farà per un tren, o tren-tram per ser més correctes, que només circularà cada hora i mitja.

I no ho pot fer la 411?

Si posam a una balança els pros i els contres de l’operació, fàcilment conclourem que els pros són més romàntics que els contres. Els contres, en canvi, semblen molt més objectius. L’escepticisme quant a la cosa augmenta quan sabem que a dia d’avui i d’ençà de dia primer de gener d’enguany existeix una doble línia d’autobús del TIB que té cinc aturades a Manacor, que ens du a Artà o a Son Servera en vint minuts i en mitja horeta a Capdepera o Cala Millor. Els trenta quilòmetres de tren Manacor-Artà, en canvi, es faran en mitja hora el dia que arribi el tren. Si s’arribàs a descartar l’obra del Tren de Llevant perquè es considera que potenciant la línia 411 del TIB és suficient, cap dels impediments que donava al paràgraf anterior es durien a terme. També és cert que hauríem de renunciar a tot allò del glamour del començament…

Un motiu de pes

El lector pensarà que l’article va encaminat a una conclusió final que diu que millor deixar anar això del Tren de Llevant, que va ser bell al seu moment, però que ara no ho paga moure tant de renou si donant fua a una doble línia de bus podem aconseguir millorar i tot l’objectiu del tren. Idò no acabarà de ser així de tot. Hi ha un motiu de pes pel qual hem de continuar reivindicant el Tren de Llevant, no només fins a Artà, sinó amb ramificacions cap a Cala Rajada, Cala Millor i Porto Cristo. El motiu és que l’Estat espanyol recapta cada any a Mallorca més de 3.000 milions d’euros que no tornen mai cap aquí amb cap casta d’inversió ni servei. L’espoli fiscal que patim les Balears és de l’ordre del 15% del PIB. Només s’han publicat oficialment les balances fiscals per part del Ministeri d’Hisenda un sol any, 2005, i les xifres quant a les nostres illes varen ser tan escandaloses que l’Estat només podia fer dues coses: o rectificar o no tornar-les a publicar mai més. Optaren per la segona. Si s’acaba el Tren de Llevant serà perquè des de Madrid ens retornaran part d’aquesta xifra tan escandalosa que parteix cada any en imposts i no torna per a la justa redistribució en millors serveis. Just per això, per veure aquest fet inaudit, haurem de continuar reclamant el Tren de Llevant, el nostre AVE particular.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba