Sin categoría

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: Per Sant Jordi? Paraules…

Per Sant Jordi toquen roses, toca cultura en general i toquen llibres en particular. Enguany, com l’any passat, la cosa és diferent i no es pot gaudir la festa amb tota la seva esplendor. Podríem fer des d’aquestes línies alguna aportació a la diada de les lletres en forma de crítica d’un llibre o de recomanació literària, però farem una cosa més senzilleta que serà parlar de paraules. De paraules que només són d’un poble; de paraules per nomenar un sol poble; de paraules nostres que, segons es diu, no es poden traduir i, per acabar, de paraules molt variades per expressar una mateixa idea.

Paraules de Manacor?
Els sospiros, els cocarrois de ceba i la Mulassa són productes locals que no trobam enlloc més de Mallorca, però com a paraules no són només de Manacor. La primera, de fet, és un barbarisme com unes cases. Els xítxeros en canvi són molt de per aquí, però si gratam un poc també en trobam passades les nostres fronteres. No pegarem la pedrada gaire grossa si ens atrevim amb aquestes cinc: baleu, vieta, goix, camada i camiona. Són cinc paraules que no surten al diccionari normatiu (una hi surt però no amb el nostre significat) i no fa cap falta que hi surtin perquè no hi surten aquelles que són exclusives d’un àmbit tan restringit. Sabem que només són del redol manacorí? Sabem què signifiquen? És viu el seu ús? Algú diu encara baleu a la carta número 10? Aquella figura que a l’escambrí val dos punts (amb tres el cavall i quatre el rei). La cadeneta de plata o d’or penjada al coll és una vieta? Parlam de l’obesitat d’altri, tot i ser políticament incorrecte, dient goix o deim gras? Aquella mala fi de centenars de quilòmetres de camins sense asfaltar del terme municipal, continuen essent camades? El TIB ja ha mort la camiona?

Paraules del Port?
A dotze quilòmetres de la capital municipal les paraules són les mateixes que a la metròpoli, però són diverses les maneres de donar nom al poble. La llista és llarga. Vuit noms, perfectament documentats i vàlids segons cada context. Ningú pot negar que el nom geogràfic primigeni és Cala Manacor com tampoc que Colònia del Carme és el nom històric del primer establit. Porto Cristo és sens dubte el nom legal del poble i arribà després de litigis judicials moguts per la impossibilitat que Crist pogués anar en minúscula. Es Port és el nom popular, dit per locals i forans de prop. Portocristo, és el nom acadèmic i Port de Manacor és el nom tradicional més enllà del nucli. Porto Rojo és el nom revolucionari d’un parell de setmanes de 1936. Per acabar amb la curiositat, Districte 5 és el nom popularitzat pel delegat municipal, Sebastià Nadal. És una paraula poc utilitzada per definir el territori que va del regueró de Cala Mendia fins passat Cala Petita, les fites del futurible terme municipal porteny. Poca broma però amb el concepte…

Paraules sense traducció?
S’ha dit moltes vegades que hi ha paraules que són intraduïbles. Segurament seria més correcte dir que la paraula seny és mala de traduir a altres idiomes més que no que és intraduïble. Però podem fer la prova! Segur que necessitarem una mica de temps per llegir i traduir de manera automàtica a l’espanyol o a l’anglès: enguany, dèria, mudat, feinada, arreu, gínjol, badar, seny, delit, avenir-se, cagadubtes… Cada llengua marca una manera de veure el món i és perfectament normal que no tot sigui simètric i matemàtic dins el món de les paraules.

Paraules amb el mateix significat?
Les darreres eleccions europees es varen fer el maig de l’any 2019. Es diu que són els comicis en què l’electorat diposita el seu vot fent més cas a la seva ideologia i no a la simpatia cap un candidat o a una proposta concreta del programa. Aquell dia, a Manacor, la suma de quatre llistes encapçalades respectivament pel Partit Nacionalista Basc, per Esquerra Republicana, per Compromís del País Valencià i pel president Carles Puigdemont, aconseguiren el 28% dels vots, una xifra gens menyspreable! Una xifra superior i tot als vots aconseguits per la candidatura encapçalada per Miquel Oliver a les eleccions municipals que es feren el mateix dia. Existeix una paraula com a denominador comú de les quatre llistes? Segurament els politòlegs ens diran que no, però si les escrivim amb un retolador gruixat en comptes de fer-ho amb un punta fina podrem fer una bona llista: sobiranisme, catalanisme, separatisme, regionalisme, República mallorquina, nacionalisme, Països Catalans, mallorquinisme, independentisme… Tal vegada el traç gruixat amb el retolador no el sabrem fer els actors implicats, l’avantatge és però que la història, la memòria històrica, ens recorda que tots aquests -ismes (i d’altres) fa vuitanta-cinc anys anaven dins el mateix camió camí de Son Coletes. L’altre recordatori el podem tenir de manera molt senzilla sintonitzant qualsevol dematí un personatge de la caverna madrilenya que nom Federico Jiménez Losantos. Ell, igual que el Conde Rossi, ens ho han deixat ben clar i ens marquen, sense pretendre-ho, el camí a seguir.

Visca Sant Jordi i visquen les paraules! Siguin amb significats locals, generals o polisèmics. Llegim-les totes sense fer parts i quarts i sobretot llegim a les totes perquè, com diu l’escriptor mig manacorí Biel Mesquida: “llegir fa tornar guapos”.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba