ActualidadOpinió

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: “Margalida Solivellas, TV3, Palma”

Aquests dies s’ha jubilat Margalida Solivellas, la corresponsal de TV3 a les Balears. No es tracta d’un fet poc important. S’ha retirat la veu i imatge illenca dels darrers 36 anys de la Televisió de Catalunya. Si tenim en compte que el canal es va fundar l’any 1983, podem afirmar sense por d’equivocar-nos gaire que devia ser de les més veteranes de la casa. Coincidint amb el seu adéu, a més d’expressar-li públicament una gratitud immensa per la feina feta, ens venen al cap un bon grapat de records i pensaments.

TV3 i Mallorca

En una època, els anys vuitanta del segle passat, en què només hi havia dos canals de televisió (TVE1 i TVE2) i per descomptat sense internet, l’expectació i interès que es creà a Mallorca davant la creació del canal fou considerable. Tant que, des de l’Obra Cultural Balear i la seva filial Voltor, es feu una subscripció popular per finançar un repetidor a Alfàbia que donà l’any 1985 senyal a tota l’illa. Abans ja teníem a les Balears una mica de televisió en la nostra llengua: l’impagable Informatiu Balear; part de la programació del circuit català de TVE de Miramar: Terra d’Escudella, Un milió per al millor, Força Barça… Però amb TV3 arribava un producte molt potent, ben finançat i amb vocació guanyadora. La modernitat arribava en català! I també començàvem a conèixer la corresponsal Solivellas, que tenia la responsabilitat d’explicar el dia a dia illenc al continent i alhora ens feia sentir el mitjà més nostre. Arribaren sèries britàniques d’humor irònic difícils d’entendre als mitjans clàssics: Els Joves, l’Escurçó Negre o Sí, ministre entre d’altres. O l’acció de Magnum, el detectiu establert a Hawai. I els esports! Un potent equip d’esports que ens descobria que més enllà de Madrid hi havia vida intel·ligent. I, sobretot, l’aposta per la programació infantil i juvenil amb el Club Súper 3 i coses tan potents com Bola de Drac o Dr. Slump. Una meravella… La meravella era tan considerable que ja començava a fer mal a l’establishment. Així, el dia de Sant Jordi de 1989, un atemptat terrorista perpetrat per Jaime Martorell i la seva cort falangista a la serra d’Alfàbia, ens deixà unes setmanes sense el nostre canal preferit. Però en poc temps tot tornà allà on era. Martorell acabà instal·lat una temporadeta a un hotel en règim de pensió completa obligada a Palma i les llars recuperaren les imatges.

La televisió d’ahir

A més dels canals ja esmentats, a principis dels anys 90 arribaren les televisions privades: Antena 3, Tele 5 i Canal +. Aquesta darrera amb emissions codificades i de pagament. També podíem veure el segon canal de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el Canal 33. Arribà també el Canal 9 des de terres valencianes. També les privades de Mallorca: Canal 4 i Canal 37. I no oblidem el fenòmen del producte local: Televisió de Manacor. Carreres de cavalls, la Nit d’Esport, la cuina d’en Sion Mascaró, les excursions de Sebastià Mossegat, els debats d’Albert Sansó o José Mateos i, el plat estrella, els dijous amb Miquel Àngel Ariza, que tenia una audiència brutal i que creava molt de rebombori a un municipi que tot just arribava als trenta mil habitants. La conclusió seria que tot i escampar-se molt l’oferta, la parròquia continuava fidel al producte global que era mirar el caixó per estar informats i entretenguts. Margalida Solivellas seguia acumulant triennis i connexions als Telenotícies. A les enquestes que es feien a l’Institut Mossèn Alcover, TV3 era encara el canal més vist a Manacor.

La televisió d’avui

I arribà la TDT, i l’explosió de canals. Avui no sabem quants de canals tenim sintonitzats a la televisió gratuïta. Quaranta? I arribà també IB3, que després d’uns anys d’adaptació i d’algun escàndol sembla ja arrelada com a producte de proximitat amb unes audiències ben sòlides. Audiències consolidades dins un mercat més petit, ja que internet i les plataformes especialitzades ho han remogut tot. Què en queda d’aquella TV3? La penetració del canal a Mallorca ara és baixa, tot i que manté encara un públic fidel. IB3 ha ocupat el mercat de TV3 a mesura que ha anat millorant i creant alhora referents mallorquins. I manacorins: Àngela Alfaro, Antoni Mateu o Marc Caldentey són clars protagonistes. També Toni Gomila, Montse Amer o Toni-Lluís Reyes, entre molts d’altres, han transcendit uns àmbits que sense el canal autonòmic segurament no serien tan amplis. Es va criticar TV3 per donar una informació de Mallorca de vegades banal: vacances reials, platges o esports, i d’haver fet poc per donar una imatge poc autèntica de la nostra realitat. Seria com dir ara que IB3 només pensa amb Menorca per les festes dels cavalls i amb Eivissa pels excessos turístics. Els tòpics tenen una part de realitat i una altra d’injustícia. En definitiva, tota una experiència haver pogut gaudir aquests anys de bona televisió amb la companyia d’aquesta periodista feliçment jubilada. Recordarem sempre la inconfusible cançoneta amb què acomiadava totes les peces: “Margalida Solivellas, TV3, Palma”.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba