ActualidadOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: O Déu o els doblers; o humanisme o materialisme

Hi ha una tradició que un temps era normal, però que ara és cosa d’una minoria, que és anar a missa. Quan era normal anar-hi, no sé fins a quin punt tenia mèrit perquè n’hi havia molts que hi anaven per obligació. Ara no n’hi van gaire però almanco els qui hi van, hi van per convicció. Si me pos dins la pell de la majoria, comprenc que, mirat de defora, n’hi ha molts que se pensen que hi prediquen una mescla de fantasies i d’històries de l’any tirurany, basades en fets imaginaris o reals, però que no tenen res a veure amb el món d’avui. Idò sospit que van ben errats els qui s’ho pensen. Ho vénc a dir perquè diumenge passat, dins una lectura que hi pertocava, hi llegiren aquestes paraules:
“Ningú pot servir dos amos: si n’estima un, no estimarà l’altre; si fa cas d’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.”
Sempre pens que la fe en Déu (o la fe en “qualque cosa”) és una qüestió ben personal de cadascú. I que no hi ha ningú que sigui qui per enforinyar-se dins la vida dels altres ni dins les seves conviccions ni sentiments. Amb respecte, tothom és ben lliure de creure o de no creure lo que vulgui. Però torn dir que crec que van errats els qui se pensen que tot l’ensenyament de l’Església és passat de moda, cosa rància que no serveix per a la vida moderna. Al contrari, jo trob que hi ha moltes de coses que no caduquen mai i que tant servien fa dos mil anys com serveixen avui.


Perquè estic ben d’acord que, tant fa dos mil anys com avui, és impossible adorar Déu i els doblers al mateix temps. Ja sé que això no interessa a un que no té fe. Però, dit amb paraules entenedores per a tothom, tant si és creient com si no ho és, ve a ser lo mateix que dir que és impossible viure per guanyar i guanyar, fer i fer, tenir i tenir i, al mateix temps, dur una vida amb un sentit una mica humanitari, una mica humà.
Ho vénc a dir perquè, del temps de la pandèmia ençà, com que hi va haver temps que a qualsevol li llevia molt pensar i cavil·lar (per ventura una mica massa i tot), me va cridar molt l’atenció les condicions amb què vivien les persones d’edat dins segons quines residències. Com que, de tot d’una, el virus hi va fer molta més mordaldat que no entre la gent jove i de mitja edat, això va menar el periodisme a tenir l’ull damunt aquests espais. I va resultar que se destaparen segons quins desastres, que escarrufaven, de casos de maltractaments que s’hi esdevenien, allà dins, amb qualque persona especialment vella o malalta.
El sistema de vida d’avui, tot és comprera i estufera (un cotxe perhom, fer vegues de menjar a voler i de beure a rompre cada setmana, anar de viatge sempre seguit, un mòbil de mil euros perhom, un ordinador perhom i tota casta de luxes). I, a tot això, hi hem d’afegir que, per mor del “lliure mercat” desfermat i descontrolat, el preu de llogar una casa o de pagar una hipoteca s’acosta de valent a la quantitat d’euros que guanyen amb un sou normal. Així és que, a una família normal, un jornal ja no basta per res i han de fer feina defora tots dos tant si volen com si no.
Això du per conseqüència que els padrins i els pares, en tornar vells, fan nosa. No lleu a ningú cuidar-se’n ni fer-los gens de companyia. I també du per conseqüència que un infant també fa nosa. En tenir un parell de mesos, ja l’han de menar a una guarderia i se pot dir que aquell infant pujarà sense maternitat, sense sa mare devora. I sense son pare, sense paternitat.
Per tot això, jo dic que, així com és impossible servir Déu i els doblers, també és impossible tenir per humana una societat on tot és materialisme, on l’afany per tot lo material, de lo més bàsic com la casa fins a qualsevol luxe, tot, passa davant l’atenció als vells i als infants. Això és un fracàs com a societat. I dels grossos!
Ara, com fa dos mil anys, el món modern faria bé en triar: o Déu o els doblers. Que és igual de dir: o humanisme o materialisme.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba