ActualidadOpinió

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: La realitat sempre supera la ficció

Diuen que la realitat sempre supera la ficció. Ara, que ha fet un any que encetàrem les col·laboracions periòdiques al Manacor Comarcal, és un bon moment per demostrar aquesta contundent afirmació a partir de l’evolució que tres temes tractats en tres articles ha tengut en menys de 365 dies.

La nova Messi és de Manacor?

Ara fa un any ens plantejàvem si la ‘cosina’ argentina Justina Morcillo Llodrà era una estrella del futbol femení a punt d’explotar. El títol ja deia moltes coses. Aleshores ja era professional del futbol, titular al River Plate i internacional amb l’Argentina. Amb només vint anys. També auguràvem un futur esplendorós al futbol femení. I per acabar demostràvem que, efectivament, Morcillo tenia lligams estrets amb Manacor. El lligam és un repadrí, germà del meu, que partí a fer les amèriques fa devers cent anys. Partiren tots dos, de fet, i cap dels dos no tornà a Mallorca. I ara, un any després, com està tot aquest tema? En primer lloc Messi ja no és el mite mundial que era. Fugir del Barça i apagar-se ha estat tot u. Per això mateix, comparar amb Messi ja està un poc devaluat… En segon lloc, quant a la força del futbol femení, fa ben poc hem estat testimonis de dos rècords mundials d’assistència de públic a un partit de futbol de dones. A Barcelona, i més concretament al Camp Nou, més de noranta mil persones han pagat entrada per veure les excel·lències de les jugadores blaugrana, entre aquestes la felanitxera Mariona Caldentey. Impensable un any abans. I quant a la cosina tercera? Continua l’evolució imparable i avui Justina Morcillo ja és la capitana del River! Tota una realitat consolidada…

Justina

Un Nou Ordre molt del segle XX

El passat mes d’octubre es va donar a conèixer el naixement d’un partit polític d’àmbit local amb el grandiloqüent nom de Nou Ordre Nacional. El bateig es va fer amb un sopar de pinyol vermell, d’aquells d’un temps. De fet, ‘d’un temps’ ho era pràcticament tot. Tant el fons com la forma. Al capdavant de la cosa s’hi situà un pòquer de luxe format per l’antic líder del Partido Azul Estelar, Toni Capó; l’antic cap de llista de Sa Clau, Pedro Duran; l’antiga cap de llista de Vox, Vanessa Jofre i com a president l’antic membre del PP i de Ciutadans, el pagès porteny Esteve Sureda. Ens demanàvem aleshores si, tot i la tímida acollida popular i mediàtica, aquesta formació clarament dretana es podria fer un espai per imposar, tal com resa el nom, un nou ordre nacional a Manacor. On som avui? Nou Ordre Nacional té, de fa poc temps, un local a Manacor. Cèntric i espaiós. Continuen la seva política de fer sopars per diferents restaurants del municipi. Continua per tant el finançament poc problemàtic. Han editat i distribuït un tríptic en què la cara del seu líder s’hi veu reflectida per partida doble. Pentinat amb un curiós turbant talment un esportista d’èlit. S’ofereix un número de whatsapp per contactar-hi directament. Si tot això sembla curiós, el títol de l’article agafa el màxim valor quan aquesta modesta formació afirma sense rubor al text del fulletó informatiu que ‘Feim camí per guanyar les pròximes eleccions municipals de l’any 2023’. Què te pareix, secretari?

Moros, cristians i constel·lacions

El passat setembre ens fèiem ressò de la decadència de la fe catòlica al nostre redol de món. Ho contrastàvem amb la força puixant de la fe islàmica arran de la incorporació de centenars i milers de musulmans al padró municipal. Bona mostra d’això era el fet que en comptes de llevar l’assignatura de religió catòlica de les escoles de les Balears, ara s’hi afegia la islàmica. Quant a l’apostasia, implícita o explícita, de gran part dels avui batejats, qui se’n duia el guany no era cap religió sinó la moda de les pseudoreligions com ara l’homeopatia, chemtrails, astrologia, constel·lacions, vudú, exorcisme, espiritisme, xacres, aromateràpia i moltes altres collonades per les quals la Inquisició hauria fet cremar els seus adeptes però que en canvi campen ben a lloure pel Manacor d’avui com a succedani de les respostes que, altre temps, donava la Santa Mare Església. Per acabar l’article i com a exageració dèiem que en un segle en què Jaume Santandreu es declara agnòstic o que un dels bisbes més conservadors com ara el de Solsona, Xavier Novell, renuncia a la mitra per anar-se’n amb la seva al·lota, una escriptora de novel·les eròtico-satàniques i divorciada d’un musulmà, podíem dir que el món que coneixíem ja fa estona que s’ha acabat. ‘Segurament ni Deu voldrà saber res de nosaltres’ dèiem per acabar. La cosa és que, per confirmar que la realitat supera sempre la ficció, el bisbe dimitit ha estat fa poc pare de bessons. Uns bessons nascuts només set mesos després de la renúncia del càrrec. Tot un penalti episcopal!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba