ActualidadIslas BalearesOpinió

OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Salvem la Segona Festa de Nadal!

El govern de les Balears no ha tengudes altres feines més que arrabassar la nostra tradicional Segona Festa de Nadal del calendari laboral de l’any 2023. Aquesta festa, la celebram a Mallorca d’ençà que el rei En Jaume I la va prendre als moros, aviat farà vuit-cents anys. Trobau que hi ha dret, a tant de poc respecte a la nostra tradició i a la nostra història? Al meu parer, el poble mallorquí té el repte de no consentir-los de franc aquesta endemesa.
Digau-me malpensat si m’hi trobau. Però si vos he de dir la veritat, jo sospit que aquesta festa, i la segona festa de Pasqua ben igual, n’hi ha que la tenen mal a pler per manies polítiques. És que resulta que aquestes dues segones festes ens agermanen amb les altres terres germanes de llengua i ens decanten de la resta de la Península. I això no fa gaire gràcia al nacionalisme d’estat, ara que va tan bufarell, tan envelat i tan fora corda. Si ho reparau, en Bauzà quan va esser president ja va provar de llevar-la. Per sort, ja llavors hi va haver molts d’ajuntaments de Mallorca que tengueren més coneixement que ell, tant si eren d’un altre partit com si eren del mateix, i així salvaren aquest costum ancestral, que ve de tan endins en el temps, posant-lo com a festa de poble.
Nadal i Pasqua són sens dubte les festes més assenyalades del calendari cristià i, de rebot, del món occidental. Són festes que de sempre les han celebrades en família. És això que explica que tant una festa com l’altra tenguin la seva segona festa. Si agafau el llibre que té per títol ‘Celebrem Nadal’, de l’investigador costumista Amadeu Carbó, hi podreu llegir com, tant el dilluns de Nadal com el de Pasqua, s’endinsen tant dins l’antigor, que ens lliguen a les nostres arrels ‘carolíngies’, que en diuen els qui se n’entenen, d’història. I què vol dir ‘carolingi’? Vol dir relacionat amb l’antic imperi que fa fundar l’emperador Carlemany l’any 800. Aquell imperi abrigava els territoris de les actuals França, Alemanya i Àustria, mitja Itàlia, de Roma en amunt, i les terres de la Península Ibèrica de més a prop dels Pirineus. Així és que en aquell temps la Catalunya Vella (que vol dir la part de més a prop dels Pirineus) era de l’Imperi Carolingi i depenia del bisbat de Narbona. En canvi la resta de la península Ibèrica cristiana era dels ‘gots’, una altre domini polític diferent i depenia del bisbat de Toledo. Mallorca encara era mora.


Aquells dos móns diferents dins el cristianisme dugueren per conseqüència dues idees de família diferents: en el territori dels gots, la família eren el pare, la mare, els fills i no gaire cosa més. En canvi, en el món carolingi, la idea de família era molt ampla: pares, fills, germans, padrins, repadrins, cunyats, cosins, fills de cosins, la cosa no s’acabava mai. Era com un clan. I, en haver-hi festa, tothom havia d’anar a cals padrins. I com que en aquell temps, a l’edat mitjana, els viatges eren llargs a més no poder, la fosca molt espessa i els mitjans molt lents, la gent havia de menester tot l’endemà per tornar-se’n a ca seva. Per mor d’això, els Dilluns de Nadal i de Pasqua no feien feina, maldament no fossen ben bé dies de festa-festa. Aquest costum de les terres de l’Imperi Carolingi i, per tant, de la Catalunya Vella, se va estendre cap a Mallorca i València quan el rei En Jaume, amb les seves conquestes victorioses, les va prendre als musulmans. De llavors ençà fins avui, la Setmana Santa fan festa en el Principat de Catalunya i a València de divendres a dilluns. I, a les Balears, n’hi feim de dijous a dilluns.
Així és que les segones festes de Nadal i de Pasqua, són una llarguíssima tradició que ens agermana no tan sols amb el Principat i València sinó també amb els territoris d’Europa que també varen esser de l’Imperi Carolingi. Mirau si ve d’antic i si arriba enfora la cosa. A més, tant una segona festa com l’altra, permeten a les famílies anar un dia a dinar a ca la família del pare i l’endemà anar a ca la família de la mare. Així és que vénen com l’anell al dit per unir i combinar tradició amb la idea d’igualtat de gènere.
Voldria anar errat, però tenc por que aquesta festa, si badam, tengui mala ferida: uns, que se’n foten per nacionalisme d’estat, com he dit de totd’una; i els altres, que estan estugosos que no poden pus de tot quan els faci pudor de religió o simplement tuf de tradició. El resultat és com si anassen tots conxorxats contra aquestes dues pobres festes tan i tan antigues i tan i tan nostres. Els amics de Mallorca, de la igualtat i de la tradició, no podem romandre mans plegades. Hi hem de fer qualque cosa. Hem de defensar les nostres tradicions i la nostra identitat.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba