ActualidadOpinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Paga i calla, bàmbol

Tots recordam quan, no fa gaire, per una mascareta et podien fer pagar un preu desorbitat. Hi havia molta demanda i la producció mundial era insuficient. En aquells primers moments de la pandèmia hi va haver aprofitats, que varen veure el negoci i importaren mascaretes quirúrgiques que arribaven a vendre per més d’un euro la unitat. Davant les crítiques generalitzades, en ple confinament, el 21 d’abril de 2020 el Govern decidí fixar el preu màxim de les mascaretes quirúrgiques en 0,96 €, simple maquillatge. Al nostre veïnat Portugal es varen prendre dues mesures: reduir l’IVA de les mascaretes del 23 al 6% i limitar el benefici màxim de les empreses comercialitzadores al 15%. Això provocà l’èxode cap al país veïnat dels habitants de les províncies espanyoles limítrofes, i no precisament per comprar tovalloles. Tard i a deshora, el president Sánchez baixà el mes de novembre de 2020 l’IVA de les mascaretes quirúrgiques del 21 al 4%, però les ffp2 seguiren i segueixen al 21%. Ja veureu on vaig a parar.
Més tard va ser la febre dels tests d’antígens. A Espanya durant l’estiu de 2021 es vengueren més de 3,5 milions de tests a un preu d’entre 8 i 10 €. No va ser fins al gener de 2022 que el president Sánchez acordà fixar el preu màxim en 2,94 €, el que seguia estant molt per damunt del preu dels països del nostre entorn, com els 2,10 € de Portugal. Altres països prengueren mesures d’un altre tipus, com França o Alemanya, que permeteren la venda d’aquests productes a altres comerços diferents de les farmàcies, el que va fer baixar el preu per davall dels 2 € simplement per la competència del mercat. Una altra vegada una mesura presa tard i malament.
La debilitat de l’economia provocada per la pandèmia s’ha anat agreujant progressivament amb la pujada del preu de l’electricitat des de principis de 2021, de manera que dia 1 de març de 2022 s’havia multiplicat per 6 respecte al preu d’un any abans. I d’aquí l’Estat també n’ha tret una bona tallada en forma d’imposts, perquè no va ser fins al juliol de 2021 que es va prendre una mesura populista i molt ben venuda als mitjans de comunicació: baixar l’IVA del 21 al 10%, una mesura que no és definitiva, sinó que havia de ser provisional fins al 31 de desembre i que s’ha prorrogat fins al 30 d’abril. Una vegada més observam com el president Sánchez reacciona tard i malament, si comparam amb l’IVA a l’electricitat que de manera permanent apliquen països del nostre entorn: França 5,5%, Portugal 6%, Regne Unit 5%, Itàlia 10%… Però l’IVA no és l’únic impost que té l’electricitat, hi ha un impost a la producció (temporalment suspès des de l’1 de juliol de 2021, però no sabem fins quan) i l’Impost Especial sobre l’Electricitat (temporalment reduït al mínim legal del 0,5% fins al 30 d’abril, però que fins el setembre del 2021 era del 5,11%). Perquè ningú pugui dir el contrari, un exemple real: un rebut de 321 kWh de juny de 2021 costava 85,97 € (IVA 21%), és a dir 0,27 €/kWh tot inclòs; mentre que el darrer rebut de febrer de 2022 de 360 kWh ha costat 143,37 € (amb IVA reduït al 10%), o sigui, 0,40 €/kWh tot inclòs. Està clar, no? El 48% més car!


Au, per acabar de completar el mapa ens falten els combustibles, no? Llevat d’aquells que no tenen vehicle, la resta hem notat sobradament l’increment del preu dels combustibles el darrer any i mig. Durant el 2021 a Espanya el preu mitjà del litre de gasolina 95 pujà un 22%, i aquesta pujada ha seguit el 2022 encara amb més força. Tothom sap que del que pagam per la gasolina el 49% són imposts? La meitat del preu! I els imposts del dièsel arriben al 45%. Els marges de beneficis pels transportistes, pescadors, agricultors, taxistes, etc. han caigut en picat, fent en molts de casos inviables les seves empreses, plantejant vagues i aturades de producció… i no són quatre radicals d’extrema dreta que vol fer veure en Sánchez, no, la immensa majoria són petits empresaris que no poden dur doblers a ca seva.
I què vol dir tot això? Idò molt senzill: que mentre els governs d’altres països són molt més receptius a les queixes de la seva ciutadania i ràpids en prendre mesures correctores, el nostre president Sánchez es demora intencionadament, aprofitant per fer calaix durant una bona partida de mesos. I aquí els que paguen són els mateixos de sempre, la ciutadania en general. Ja sabíem que d’algun lloc havien de sortir els pressuposts multimilionaris que aquest govern havia planificat en ajudes socials i havia venut a través dels mitjans de comunicació en un gran desplegament de màrqueting: de les butxaques nostres mateixes.
Després de l’escalada de preu dels combustibles, ara comencen a parlar de reduir els imposts, ara que nedam des de fa mesos, ara que fa mesos que fan cada vegada més calaix perquè va augmentant la base impositiva sobre la què s’apliquen els imposts, i encara que els imposts es redueixin els ingressos no baixen tant. No sé com no els hi cau la cara de vergonya. No passeu pena, encara serem a temps de veure com presenten a l’opinió pública la baixada d’imposts com si haguessin arribat els salvadors del món, els magnànims, els que lluiten pels drets dels treballadors.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba