Margalida Rosselló: “L’Escola de Mallorquí respon a una necessitat del poble de conèixer la seva llengua, la seva cultura i la seva història”

L’Escola Municipal de Mallorquí ha arribat als 50 anys, i per això hem xerrat amb la seva directora, na Margalida Rosselló, qui ocupa el càrrec des de l’any 2020, per saber com està actualment l’Escola i quins són els seus propers reptes.

• Com va anar l’esdeveniment que vau celebrar a l’Auditori?
• Va anar molt bé, la nostra idea era fer un espectacle artístic, no una gala, i va sortir tot a la perfecció. En Joan Gomila i en Joan Miquel Artigues varen crear aquest espectacle, juntament amb el fantàstic treball dels músics, i va quedar un acte molt emotiu. Vàrem omplir l’Auditori, que no és gens fàcil, inclús hi va haver gent que va quedar dreta. En total, hi havia més de 800 persones. Crec que no podem demanar més. Vàrem fer un mosaic dels 50 anys de l’Escola que també va quedar molt bé, així que l’esdeveniment va ser un èxit total.
• 50 anys. Això és molt de temps. Quines diries que han estat les claus perquè l’Escola Municipal de Mallorquí arribi al mig segle d’existència?
• L’Escola va néixer l’any 1973, encara que l’any 1968 ja es feien classes encobertes de català a l’Institut Ramon Llull. Des d’aquell moment, l’Escola de Mallorquí va ser una organització de la gent, i no la típica institució municipal, i crec que això ha estat clau perquè amb el pas del temps, l’Escola hagi crescut tant. L’Escola de Mallorquí es limita a respondre a una necessitat del poble de conèixer la seva llengua, la seva cultura i la seva història, d’aquí el seu èxit i la seva facilitat d’adaptació. La gent ve a l’Escola perquè està convençuda que tot allò que feim té un valor, i la veritat és que ara passam per un moment dolç, no ho puc negar.
• Com has dit, l’Escola passa per un bon moment. A què creus que es deu?
• És cert que estam en un gran moment, però no hem de baixar la guàrdia, i hem de seguir fent feina. Responent a la teva pregunta, crec que la principal causa d’aquest bon moment es deu a la nostra capacitat d’adaptació. Per exemple, amb la pandèmia, vàrem començar a utilizar YouTube per transmetre moltes de les coses que feim, i això ha fet que les visualitzacions de les conferències arribin a números espectaculars. Més enllà d’això, tenim més gent que mai als cursos de ball de bot, de la mateixa manera que també tenim més de 100 persones als cursos d’Història de Mallorca. Sempre apostam per fer coses noves. El darrer que hem fet és un podcast sobre literatura, i està funcionant molt bé. Quan s’escolta al poble, és més fàcil que tot funcioni. A més, entre els alumnes es crea una relació molt forta, que va més enllà de tot el que fan junts a l’Escola. De fet, l’únic punt negatiu que tenim ara és la matriculació en els cursos de català, que ha baixat un poc a causa de l’eliminació del requisit de català que ha duit endavant el nou Govern.
• Com definiries el teu dia a dia a l’Escola?
• La meva és una tasca de gestió, coordinació i planificació de tot allò que es fa a l’Escola de Mallorquí. Coordinar al professorat, planificar cursos, tallers i campanyes, gestionar espais… A més, també som professora en els cursos d’Història de Mallorca.
• De quina manera influeix que hi hagi un partit o un altre a l’Ajuntament de Manacor, en tot el treball que du endavant l’Escola?
• Per sort, tots els directors d’aquesta Escola sempre han coincidit en que, independentment del color polític de l’Ajuntament, aquest organisme sempre ha comptat amb un suport total. Al cap i a la fi, xerram d’una institució impulsada pel poble i això l’Ajuntament sempre ho ha respectat. L’Escola de Mallorquí no només té representació de l’Ajuntament, sinó també de l’oposició, de les pròpies escoles i instituts… En definitiva, és un organisme molt plural, i això crec que també és un dels motius de la seva pervivència.
• Ara que xerram de tot el que ha crescut l’Escola de Mallorquí en els darrers anys, com veus les passes enrere que ha fet el nou Govern en matèria de política lingüística?
• Pens que les institucions sempre han de fer tot el possible per aconseguir el que la gent demana, i si la gent demana expressar-se en la seva llengua s’ha de respectar. Noltros ho tenim molt clar, hi ha molta gent que vol utilizar el català amb normalitat, com així es va veure a l’acte de l’Auditori. Per la nostra part, seguirem defensant i promocionant la cultura i la llengua pròpia, perquè el poble ho demana.
• I si parlam del futur de l’Escola, cap a on creus que ha de fer les següents passes?
• Hem de seguir fent la mateixa feina d’adaptació dels darrers anys, i escoltar i veure què vol la gent. Això ens ajudarà a consolidar el nostre creixement. Per altre lloc, hem de seguir treballant en l’acolliment lingüístic de tots els immigrants que venen a viure a Manacor, per fomentar la nostra llengua entre tots els manacorins que no la coneixen. I no hem d’oblidar els joves, s’han de fer campanyes de sensibilització lingüística perquè els nostres joves no abandonin la seva llengua materna.