La Llista Forbes de gent rica és una publicació morbosa. Parlam d’un rànquing de patrimoni exagerat que als mortals ens crea dificultats per assumir d’una manera terrenal què són tres-cents milions d’euros. Dins la llista de gent destacada hi sol haver sempre hotelers mallorquins i també s’ha afegit dins el selecte grup de personalitats de la nostra illa amb un patrimoni fortet el tennista i empresari Rafel Nadal. No és d’aquesta gent que vull parlar sinó de posar de manifest que dins tot aquest selecte grup no hi ha ni un sol polític.
Què cobren els polítics?
Hem començat amb la Llista Forbes, l’hem circumscrita a Mallorca i ara ja aterrarem a Manacor que és l’àmbit estricte d’aquesta publicació. Idò el nostre consistori, tots vint-i-un, cobren per fer la seva feina de representació del poble. Uns cobren més perquè fan una tasca executiva que demana una dedicació superior, l’equip de govern, i els altres, l’oposició, fan una tasca de control i els seus ingressos són sensiblement inferiors. Parlarem de sous bruts, o sigui, abans d’impostos. El batle cobra 48 mil euros anuals, els membres del seu equip de govern en cobren 41 mil si tenen dedicació completa o 31 mil si la tenen parcial i la compatibilitzen amb alguna altra activitat professional com ara Antònia Llodrà o Júlia Acosta. Tots aquests tenen Seguretat Social inclosa. Quant els de l’oposició els tres portaveus cobren 12 mil euros anuals i els regidors rasos, 8 mil. En aquest cas no tenen Seguretat Social i poden tenir altres feines. Fa poques setmanes s’ha introduït la possibilitat que un membre de cada grup de l’oposició pugui ser contractat a mitja jornada cobrant 20 mil euros anuals. De moment els grups no han designat ningú encara i el Grup Socialista ha advertit que ells no s’hi apuntaran. Comptat i debatut els membres de l’oposició vendrien a cobrar unes dietes no molt allunyades del sou mínim (sobretot els portaveus) i els del govern una paga superior al sou mig que es cobra a les Illes Balears, de l’ordre dels 25 mil euros, però que en cap cas permet a cap membre del nostre consistori treure el cap a una suposada Llista Forbes de Manacor. Però de cap manera!
Per conèixer els seus béns
Les lleis de transparència han determinat que el patrimoni dels nostres representants ha de ser de coneixement públic. Qui tengui curiositat de saber com marxen té bo de fer aclarir-ho. A la web de l’Ajuntament hi figuren les declaracions d’IRPF de tot el consistori i també una vaga declaració de béns. Si volem aprofundir amb un detall superior hem d’anar a la pàgina de la qüestionada Oficina Anticorrupció de les Illes Balears. Allà hi podem consultar tant les declaracions d’IRPF com de Patrimoni. Veurem les d’IRPF però no les de Patrimoni ja que no hi ha cap membre de l’actual consistori que acumuli prou capital com per haver-la de fer. Si no vaig gaire equivocat l’obligació de fer-la té el llistó als 2 milions d’euros entre béns immobles, mobles i altres valors. Hi podem veure, a l’OAIB com dèiem, una declaració de béns amb més detall que les de l’Ajuntament on es concreta, per exemple, quins crèdits i quina quantitat els falta per tornar. Si bé a la web de l’Ajuntament tots 21 regidors han lliurat la declaració, perquè si no entre d’altres coses no haurien pogut accedir al càrrec, a l’Oficina Anticorrupció només n’hi surten 13 dels 21. Ja podria ser perquè a l’Oficina no han pensat a penjar-les o perquè alguns dels nostres regidors no han pensat a complir amb aquesta obligació. Abans que la tanquin recomanaríem a Esteve Sureda, Llorenç Nadal, Núria Hinojosa, Artur Aguiló, Paula Asegurado, Bernadí Bou, Cristina Gómez i Jerònima Maria Vidal comprovin per què no hi surten.
Són pobres?
La consulta a la col·lecció de declaracions d’IRPF i de béns és decebedora. Manacor no té un consistori de Champions amb regidors i batle situats amuntet en propietats i doblerons. Res, classe mitjana de manual que té les propietats a mitges amb els bancs via crèdits hipotecaris. Un batle que ha venut el cotxe i sols té una moto. O fins i tot una bona part de regidors, els més joves, que no tenen res. Només alguns centenars d’euros al banc. Com a dades que poden cridar l’atenció direm que just un dels cotxes declarats té un valor superior a 20 mil euros i és el de Joan P. Juan «Tauleta» del Partit Popular. Una altra cosa que crida l’atenció és que el regidor més ric segurament és Esteve Sureda. Declara tenir al banc estalviats uns 80 mil euros. L’any passat va facturar amb la seva activitat professional prop de 180 mil euros i va pagar de l’Impost de la Renda uns 12 mil euros, gairebé tant com tots els altres junts! Però com que la seva declaració de béns no surt al web de l’Oficina no podem saber si té crèdits que facin que no sigui el més ric del consistori. En fi, exercicis de transparència que eren impossibles quan els consistoris estaven formats per gent amb possibles i el seu coneixement hauria resultat més interessant que no a dia d’avui. La pregunta clau és si tenim transparència perquè els polítics no són milionaris o si més bé és el contrari: als milionaris no els agrada gaire la transparència i han declinat el poder civil per concentrar encara més el poder econòmic.
