Aquest 2023, del que ens queden poc més de dos mesos i mig, ha estat políticament trepidant. A les eleccions municipals, insulars i autonòmiques del 28 de maig, les seguiren les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat del 23 de juliol. Però tot això va ser precedit per les respectives campanyes electorals i seguit pels intents d’aconseguir pactes de govern, ocupant pàgines i pàgines dels mitjans de comunicació escrits, i usurpant bona part del temps dels noticiaris televisius i radiofònics. I encara que la formació dels governs local, insular i autonòmic sortiren prest de la incertesa, en aquests moments sembla no tenir fi la batalla dialèctica i ideològica per aconseguir un govern per gestionar el país.
I a què condueix tot això? A que la gent ja n’està farta dels polítics, desconnecta automàticament quan sent xerrar de política i ja li provoca desinterès. Que si amnistia, que si referèndum, que hi ha o no hi ha negociacions, que es fa un debat d’investidura de dos dies per no arribar a formar un govern, que ara torna a començar tot però per l’altre costat… L’esgotament mental dels espanyols ha arribat ja a l’avorriment.
Mentrestant, a Manacor tenim un equip de govern en minoria, dels 21 regidors del Consistori n’hi ha 9 que formen el govern i 12 a l’oposició. Sembla un contrasentit, però la llei que ho regeix ho permet. Es pot governar un municipi estant en minoria? Està clar que sí, perquè el batle té el poder de decisió sobre moltes qüestions i sobre la gestió dels serveis municipals. Ara bé, aquesta és una situació que requereix sospesar bé les traves que pot tenir l’equip de govern per gestionar. Des del moment que no hi ha una correlació entre les decisions del Ple i la voluntat de l’equip de govern, això pot conduir a algunes dificultats per aquest darrer, només salvables mitjançant la capacitat de diàleg i consens.
D’entrada poden no aprovar-se els pressupostos municipals en els quatre anys de legislatura, el que obligaria a funcionar amb una pròrroga dels anteriors. Això acaba definint parcialment en què es poden gastar els doblers, però també és cert que existeixen eines com la modificació de crèdit que permeten passar doblers d’una partida pressupostària a una altra i salvar bastant la situació.
Una altra cosa que seguríssim té ben en compte l’equip de govern és que als Plens es poden prendre decisions que no siguin del seu gust però que, l’oposició estant en majoria, trobi oportunes. Front a això seria una total irresponsabilitat democràtica posar impediments a la realització immediata dels acords presos pel Ple, i no crec que passi. Si el Ple acorda per exemple que es faci una reforma d’un edifici municipal en estat ruïnós, per exemple el conegut com “les cotxeres”, el batle hauria de donar l’ordre immediata als serveis municipals de redactar el projecte, treure’l a licitació i executar l’obra. Ara bé, també podria ser que no fos així, i acabessin passant els quatre anys sense haver-se realitzat l’acord de Ple argumentant “dificultats tècniques”. A la collita veurem el fesol.
Però hi ha una tercera lectura del fet de tenir un govern de 9 regidors i una oposició de 12. El Ple de la Corporació és el màxim òrgan de l’Ajuntament, i des del moment en què hi té minoria l’equip de govern s’ha d’adequar a aquesta realitat la possibilitat de prendre decisions per part del batle o de la Junta de Govern Local. És a dir, el Ple ha de recuperar totes les competències possibles que havien estat delegades en el batle o la Junta de Govern. No seria lògic que la minoria pogués fer i desfer evitant la participació de la majoria dels regidors de l’Ajuntament. I això no té cap relació amb el sentit de la votació en un cas concret, sinó que vol dir planament que tot el que es pugui s’ha de debatre públicament, cada partit ha de presentar les seves postures i hi ha d’haver una decisió transparent. Al mateix temps, les decisions preses d’aquesta manera correspondran més fidelment als vots rebuts per cada formació política i, en conseqüència, als interessos dels seus votants. Això també posarà en solfa la capacitat de negociació de cada partit.
Realment, tothom que està una mica al dia del funcionament de la política, sap que el govern de qualsevol institució que governa a base de decrets, roba la possibilitat de debatre entre els representants públics aquests temes. I al mateix temps, hi ha moltes qüestions que no s’han de dur a Ple, perquè són temes de gestió administrativa i es poden considerar rutinaris en el funcionament de l’administració, és evident.
Al darrer Ple de l’Ajuntament de Manacor ja s’aprovaren dues mocions de l’oposició en contra dels vots dels dos partits del govern, que impliquen posar a fer feina immediatament als serveis municipals. Una era la modificació de quatre ordenances relacionades amb la circulació de vehicles i l’aparcament, i l’altra sobre el compromís de l’Ajuntament de permetre a les escoles de dansa fer els seus espectacles al Teatre i Auditori municipals, i no haver d’anar a fora poble per fer-ho. I segurament aquest tipus de propostes es repetiran a cada Ple, però no s’ha de veure com un intent de posar pals a les rodes d’un govern en minoria, sinó com l’intent de traslladar a la gestió municipal les propostes dels programes electorals dels partits de l’oposició, és a dir, el que també votaren una part substancial de la població, realment la majoria d’ella.
