Si la setmana passada el govern municipal de Manacor havia xerrat de risc de sequera, aquesta setmana ens ha sortit amb el risc d’inundacions, així són aquesta gent, els agrada el ball de la yenka i no tenen rumb en les seves polítiques. Quan l’únic objectiu d’un govern municipal és carregar contra els governs insular i autonòmic, això és el que es pot esperar, fer mala política i a remolc. Però hi ha un petit problema per ells, a Manacor hi ha poca gent que no consideri que aquest govern municipal no sap fer la seva feina i que mantén el poble fet un desastre i, per tant, té nul·la credibilitat, i quan intenta xerrar malament del Govern de les Illes Balears el que queda malament és ell.
Tornant al principi. Aquesta setmana el tema ha estat el risc d’inundació i l’exigència al Govern de les Illes Balears que faci obres al desviament del torrent, i s’ha presentat el mapa de zones potencialment inundables del nucli urbà de Manacor, que deixa una tercera part del municipi en situació de risc, intentant alarmar ara la població. És com aferrar-se a l’emblanquinat de les parets, un intent desesperat més. Realment, fa sis mesos que el Govern publicà aquesta informació i aquest mapa, però és ara quan MES ha pensat que en pot treure rèdit polític.
I entre moltes altres repercussions, aquest mapa té una afectació “interessant”, la del futur segon centre de salut de Manacor, el segon ambulatori, que queda dins zona anomenada de “flux preferent”, un tecnicisme que significa que és un solar on hi ha risc d’inundació, com al Molí d’en Beió i a l’Auditori. I per això, el febrer de 2026, la Conselleria de Salut de les Illes Balears va demanar formalment a l’Ajuntament de Manacor un canvi d’ubicació per al nou centre de salut en tenir coneixement de la delimitació que havia fet la Direcció General de Recursos Hídrics.
Sortí en tromba el batle als mitjans de comunicació acusant el Govern d’intentar bloquejar la construcció del centre de salut, insinuant que el Govern s’havia cercat una excusa amb això de ser una zona inundable, que era tot un intent de perjudicar a Manacor. El govern de MES i PSOE criticà que el solar havia rebut informes favorables anteriorment (eren informes del pacte de progrés que no tenien en compte el risc d’inundació, així qualsevol!), i que el mapa de zones inundables no estava aprovat definitivament, formant tot part d’una maniobra política. Però per desgràcia de l’equip de govern manacorí, el juny de 2026, Recursos Hídrics va obrir la porta a autoritzar la construcció al mateix solar original. Es va determinar que el projecte del Centre de Salut de Na Camel·la es pot tirar endavant tal com estava planificat sempre que es modifiqui el projecte original adoptant les mesures constructives i de seguretat adequades.
Fent un poc de memòria, el projecte per a la construcció del segon centre de salut de Manacor es va presentar oficialment el març de 2023, en plena precampanya electoral i com era d’esperar amb la presència de la presidenta Francina Armengol i la consellera de Salut Patricia Gómez en un acte totalment propagandístic. Feia cinc mesos que l’Ajuntament havia cedit el solar al Govern i, per demostrar l’interès que hi havia en presentar-ho just abans de les eleccions de 2023, ja s’havia adjudicat el projecte a un despatx d’arquitectura privat, i aquest ja l’havia elaborat. Evidentment, el disseny arquitectònic no preveia les mesures necessàries per evitar el risc d’inundació.
I sort que aquell edifici no es va construir, perquè ara, després d’haver començat la casa pels fonaments i no per la teulada, comptam amb un mapa de zones inundables de Manacor que fins i tot l’Ajuntament, que n’havia estat tan crític fa sis mesos, accepta que és correcte i científic, i no una estratègia del Govern per a posposar indefinidament la construcció del segon centre de salut. Aquelles crítiques han quedat diluïdes en no res i s’ha demostrat que eren potadetes d’impotència. Per cert, que aquest mapa de zones inundables del nucli urbà de Manacor el podria haver fet anteriorment el mateix Ajuntament, o el Govern de n’Armengol, però tengueren altres feines es veu. No només això, sinó que ara ha obert els ulls als riscs d’inundació i exigeix que el Govern faci obres urgents al desviament del torrent.
A conseqüència de tot això, el juny la Conselleria de Salut començà a refer el projecte arquitectònic original, per poder fer la construcció al mateix emplaçament, però incorporant les mesures necessàries per evitar els riscos que ara coneixem. I aquestes mesures són nombroses: aixecar la cota del sòl de la planta baixa, canvi a materials impermeables com el formigó d’alta densitat, segellats especials a la fonamentació i materials amb baixa porositat per evitar la degradació estructural en cas de contacte amb l’aigua, la construcció no podrà tenir soterranis crítics, destinats a aparcaments oberts convencionals o magatzems de material sanitari sensible, tant els quadres elèctrics, com els sistemes de climatització, transformadors, equips d’atenció d’urgències i grups electrògens de suport s’han d’ubicar obligatòriament a les plantes superiors o a la coberta de l’edifici, s’hauran de preveure sistemes d’ancoratge per a barreres temporals o comportes estanques a les entrades i accessos a nivell de carrer i s’haurà de construir una xarxa de drenatge independent amb sistemes de bombeig i evacuació d’aigües pluvials amb vàlvules antiretorn per evitar que l’aigua del clavegueram o de desbordaments externs entri a l’interior del recinte.
El Govern balear té previst treure a concurs públic la licitació de les obres un cop estigui validat el redactat definitiu amb els canvis hidràulics. L’objectiu és que les màquines puguin començar a treballar al solar del passeig del Ferrocarril entre finals de 2026 i el primer semestre de 2027, amb un termini d’execució de 18 a 24 mesos des de la col·locació de la primera pedra. Per cert, tot amb un pressupost molt superior pels nous requisits tècnics. On queden ara les queixes populistes de MES i del PSOE de Manacor?
