Qualque persona saberuda (i no sabeu el greu que me sap no poder recordar-me’n, de qui era) me va contar que, quan posaren a l’estat d’Espanya el sufragi universal, el temps de la Primera República espanyola, a mitjan segle XIX, és a dir, el dret de votar tothom, just que fos major d’edat (…i mascle, en aquell temps, no n’hi havia més), un catedràtic espanyol va dir a un ministre cacic terratinent: “Don No-sé-quin-nom, ¿a usted le parece justo que el voto de un analfabeto ignorante valga tanto como el mío?”. I el ministre va respondre tot xalest al senyor intel·lectual catedràtic: “Por supuesto, Don No-sé-quin-altre-nom: ¿usted sabe cuántos tontos analfabetos conseguiré que me voten?”.
Tot això ho dic “de cor”, que deien un temps, i que volia dir ‘de memòria’. Però vos assegur de cert que és ben vera i que no me trec res del cap. I de llavors ençà, vos promet que, aquelles paraules del ministre cacic, no les m’he pogudes treure del cap pus mai. És que tenia tota la raó. I vos diré per què:
Que tothom tengui dret de menar una moto, o un cotxe, o una barca, vol dir això que en pugui menar un qualsevol? No. De cap manera! Per menar un cotxe, una moto o una barca (o per tenir una simple escopeta) fan passar unes proves dels coneixements necessaris a qualsevol interessat. Tothom té dret de presentar-s’hi. Però això no vol dir que qualsevol esburbat que no destriï què vol dir el llum verd d’un semàfor de què hi vol dir el llum vermell, ja se pugui asseure al volant d’un cotxe.
Idò bé: jo deman: Per quines cinc-centes, per quin motiu, no han de fer passar ben igual unes proves mínimes de coneixements, maldament fos de lo més justet-justet, a tothom qui vulgui votar? Vol dir això que jo faria parts i quarts a fi de discriminar els qui no saben lletra? No. Ni a prop fer-hi! Lo primer de tot que faria en posar unes proves pel dret de votar, seria oferir cursets de cultureta bàsica de franc i oberts a tothom. Així és que, de “discriminació”, res de res!
Com així dic tot això? Jo vos ho diré: és que he reparat que n’hi ha que se pensen esser “de classe mitja” just per esser fills o néts de pares o padrins que sí que ho eren. I, a l’hora de xerrar de política (i me figur que a l’hora de votar), xerren i voten com si fossin En Florentino. I sé ben cert que, depenents a les totes com són de la mica de sou que tenen per anar tirant, si un dia els fallava i passaven a no tenir feina, se trobarien mil vegades més a prop del pobre que demana un euro devora un semàfor que no d’En Florentino. I me fa una ràbia que el ventaria sebre cert que vota per exemple que una radiografia (que ara la hi fan de franc) passi a costar-li 500 € si entra al govern segons què voti aquest pobre malanat i li privatitzen la sanitat. Ja sé que no seria de plànyer i més se’n mereix. Però me fa llàstima.
És que hi ha dretes condretes i n’hi ha que no tenen empena. I d’esquerres ben igual. Una cosa de dreta condreta seria el dret a la propietat privada de qualsevol que la s’ha guanyada (o son pare, o el seu padrí) sense que el fiblin a imposts. Però en canvi no treu cap enlloc que, per exemple, quan van bé les coses als banquers, se repartesquin a palades milions de beneficis; però que, en volar baixos els tords i tenir pèrdues, llavors el ‘papà estado’ els regali el ‘detallet’ de 68.000 milions d’euros públics, pagats de la nostra butxaca, per no anar-se’n a jeure davall un pont, així com se n’hi ha d’anar tothom qui no pot pagar l’hipoteca.
I si miram a l’esquerra ben igual: beníssim que, per exemple, tothom tengui dret d’anar a escola, siguin son pare i sa mare rics o pobres; o que tothom tengui dret a la sanitat; o a un habitatge mínimament digne (això sí, a canvi d’unes tasques socials en tractar-se d’un que no tengui feina dins el mercat laboral normal). Però hi ha també qualque principi “d’esquerres” que fa empegueir, que fa peguera, com per exemple posar la catifa cap a dins la propietat privada a qualsevol okupa, o anar contra el control de l’immigració ni tan sols en esser massiva i desbordada. N’acollirà cap ni un dins ca seva, cap votant ni un que voti l’esquerreta “volem acollir”? Què espera a predicar amb l’exemple un que vota això?
Ho sabem destriar a l’hora d’anar a votar, si no som passats (com jo mateix, ho reconec) per una escoleta que ens ensenyi una mica de cultureta política? En tenc dubtes. És tan fantàstic i meravellós com ens han fet creure el dret de votar qualsevol, sigui un saberut setciències o sigui un entabanat més beneit que una espardenya? Treu cap enlloc que aquests dos vots valguin ben igual? No ho sé. Només ho deman. Responeu-hi vosaltres mateixos.
