Diu el Diccionari que «llevar la pell» significa, en sentit figurat, malparlar d’algú, posar-lo malament. A Manacor s’havia dit sempre d’una manera més econòmica «llevar pell». I a Manacor també, encara que tal vegada ja no es digui tant, sempre s’ha llevat pell. I es pot malparlar de qualsevol, amb motiu o sense, amb mala llet o amb poca malícia. Sigui com sigui, llevar pell, tot i la pèrdua d’algunes essències de poble, és encara un esport nacional al Manacor del segle XXI.
La pell de Mut
Si està permès llevar pell de qualsevol mortal, per descomptat que ha d’estar ben vist fer-ho dels representants del poble, del consistori. O dels aspirants a ser-hi. Aquests darrers dies, arran de la presentació de Jaume Mut com a alcaldable pel Partit Popular, el pobre deu haver rebut més estirades de pell que en tota la seva vida com a futbolista i entrenador. Comencem la llista. Retrets com entrenador: va deixar tirat el Manacor dues vegades seguides a poc temps per acabar la lliga, va simular una agressió amb un pot de Coca Cola a un partit de promoció a Segona Divisió, va fer darrer el Porreres la temporada passada. Retrets professionals: té una empresa de pintors però mai el veuen pintar ni du taques a la roba quan va a berenar, cerca un sou segur de batle per poder-se jubilar bé ara que ja té 62 anys. Retrets polítics: per quins motius algú que mai ha tengut cap vinculació política ni de partit entra ara al primer lloc des del no res? Per què el partit no li ha muntat un acte «decent» amb cinc-centes persones i ball com feia abans i s’ha hagut de conformar amb una festa discreta al Club Nàutic amb deu vegades menys gent? És Antoni Pastor el seu padrí? (Amb la qual cosa la fotografia de fa més de quaranta anys que il·lustra l’article cobraria més sentit que mai). O és Andreu Vecina, tal com diuen altres opinions públiques i publicades qui l’ha promogut? Si algú que no ve del partit arriba a la batlia, amb qui retrà comptes: amb el partit desconegut o amb qui l’ha promocionat? I si pel que fos no és batle, aguantarà al desert de quatre anys desagraïts de cap de l’oposició? Per què ha estat tan cruel el partit amb gent de la casa com Sansó o Darder? Tots aquests i una mala fi de comentaris més en pocs dies que demostren l’agudesa mental i mala llet a l’hora de practicar això tan nostrat del llevar pell. Jo només n’hi faria un de collita particular: «per què ets Jaime al Facebook si a la vida real ets Jaume?»
La pell del batle
Seríem hipòcrites si només ens centràssim amb la pell llevada a l’aspirant Mut. És cert que hem percebut poca pell llevada a l’alcaldable Ferran Montero perquè qui sembla que té per ara l’exclusiva de rebre dins el flanc esquerrà és el batle Miquel Oliver. Deu ser la persona amb el fetge més gros del municipi, perquè s’ha posat com a de moda darrerament dar-li branca per qualsevol tema sigui. Als bars i altres llocs d’oci, i també als centres de treball es lleva pell, però el lideratge a dia d’avui se l’enduen les xarxes socials. És difícil de discutir que Oliver és un batle d’esquerres, un batle catalanista i un batle republicà, entre moltes altres coses. I per aquestes coses és durament criticat pels tribuners de la fatxosfera local des de la internet amb perfils semianònims, a cara descoberta o amb caputxa. Mut fa dues setmanes que rep, Oliver vuit anys. Hi deu entrar amb el sou que durant vuit anys Rigos, Chimpins, Tauletes o Argizs, per dir-ne quatre de constants, donin tanta matadura? Supòs que sí, però segur que ha de cansar una mica.
En pell pròpia
Però a la política cadascú hi ha de venir plorat de ca seva. Això no vol dir que no es puguin rebatre certs arguments i que l’agredit hagi de mostrar de manera permanent l’altra galta com a bon catòlic. Quan la branca ve de la fatxosfera ens ho agafam amb mitja rialla. Però quan ve del foc amic ens sap greu i esmolam les dents. Fa devers dos mesos la Plataforma Camins Públics i Oberts publicà una dura carta contra el batle en què se’l qualificava poc més que de fer una política de camins en la línia del Partit Popular. Els vaig respondre amb un article donant arguments en què pretenia demostrar que anaven errats, que Oliver és el batle de la història de Manacor que més a favor està dels camins públics. I, a més, llençàrem un dard enverinat acusant l’autor material de la carta de tenir un problema personal amb el batle. La resposta de la Plataforma fou un atac contra jo mateix, matant el missatger, criticant el sou elevat dels membres del Consell de Mallorca o qüestionant fins i tot on vaig a berenar. M’acusaven de dur mitja vida amb nòmina de polític quan jo he defensat que el màxim haurien de ser vuit anys. Set anys duc amb sou públic i l’any que ve acabaré la lloga. Això i la resta la puc debatre allà on faci falta, però a cara descoberta. Amb noms i llinatges les veritats flueixen molt més. Les frustracions males de dissimular també…
