La setmana passada va sortir que la Presidenta Margalida Prohens va afluixar davant els qui la tenen agafada amb el tema de la separació d’alumnes a les escoles segons la llengua que triaran els seus pares. Beníssim, per part meva. Quina cosa més bona, que tothom pugui triar quina llengua li agrada més, vaig pensar de tot d’una.
Però, a poc a poc, me va començar a cridar l’atenció una cosa: hi ha molts més redols a la vida on les persones feim servir una llengua per dir les coses. I a Mallorca, l’únic redol on figura (figura damunt els papers, una altra cosa són els fets de bon de veres) que les coses se fan en la llengua de Mallorca és l’escola. I me vaig demanar entre mi mateix: justament en aquest espai de la vida que funciona en la llengua tradicional d’aquesta terra, els pica als monolingües que ens prediquen “bilingüismo” anar-hi a posar “libre elección”?
Jo també en vull, de “libre elección”. Però no tan sols a escola, Presidenta Prohens: també vull triar idioma a ca’l metge. I a l’Hospital. I en anar a qualsevol finestreta de l’administració tant autonòmica, com de l’Estat, com de l’Ajuntament. I vull triar llengua en anar a veure qualsevol pel·lícula de cine, així com en puc triar (encara, per ara, i esperem que duri!) en anar a missa. I vull triar llengua quan m’atura “es tràfic” per fer-me bufar a veure si vaig gat o si vaig clar. I vull triar llengua en anar a plet en el jutjat. I vull triar llengua en anar a fer un ponxet a qualsevol cafè. I en anar a sopar a una fonda. I també en vull triar en anar de compres a qualsevol establiment comercial.
Vull poder triar lliurement fer servir el mallorquí onsevulla dins Mallorca, Presidenta Prohens. No deman res que no pugui fer qualsevol persona que s’expressa dins sa seva terra en una llengua oficial… a qualsevol lloc del planeta Terra!, tant si és un lloc públic, com si és un lloc privat obert al públic.
A qualsevol país normal, tant els llocs públics com els privats oberts al públic estan subjectes a normes de convivència, d’horaris, de renous, de fums, sanitàries, laborals… i també de respecte a la llengua oficial (o a les llengües oficials).
Ja n’hi ha prou d’haver d’anar alerta-alerta a dir res en mallorquí dins Mallorca, si no volem veure qualque carussa (o de vegades, morros i mala cara i tot) com si haguéssim xerrat en rus o en moro! Comença a esser una mica cansat, Presidenta Prohens, no pintar un rave dins ca nostra.
Sé ben bé que hi ha una gentada d’arrels immigrants que han après l’idioma tradicional, natural i històric d’aquesta terra, a més de l’idioma de l’Estat. Me trec el capell davant aquesta gent i me mereix tots els meus respectes.
Només vénc a dir que massa bé que Mallorca sigui una terra oberta a tothom. Però també ha de ser oberta als mallorquins de tota la vida. O vós no ho trobau, Presidenta?
Jo vull una Mallorca internacional, sí. Però sobretot, també vull una Mallorca mallorquina. M’enteneu? És demanar gaire, no sentir-nos estrangers dins ca nostra? O és cosa de mallorquinots capclosos i radicals? M’ho voleu dir?
