Guillem Sureda “Perdut” prepara un llibre sobre la història de la U.D. Barracar

0

“En quan a fer un llibre de la U.D. Barracar, ho duia dins el cap des del dia en què mumpare va haver de deixar el club amb llàgrimes als ulls”

Pep Lluís Veny

Per aquesta setmana, hem trobat adient entrevistar a Guillem Sureda “Perdut”, fill del gran home de futbol i fundador de la Unió Esportiva Barracar, Antoni Sureda “Perdut” (Manacor, 1931), i que  va morir el febrer de 2019, a l’edat de  88 anys. Amb ell parlam perque està preparant un llibre dedicat a la història de la Unió Esportiva Barracar. Ens parla del llibre i del seu pare, un home que, aquesta casa, per res del món volem que acabi en l’oblit, perque no s’ho mereix. Sempre el tendrem present.

– Guillem, quan se te va ocórrer l’idea de començar a moure i cercar papers i fotos, així com informació, referent a la vida de tompare, Antoni Sureda “Perdut”, sempre involucrada al món del futbol i a la Unió Esportiva Barracar?

– Lo primer, vull que quedir clar que el llibre serà sobre la història de la Unió Esportiva Barracar, però, que com es lògic, el president (mumpare) hi serà molt present. En quan a publicar un llibre sobre el club barracaner, ho duia dins el cap des del moment en que mumpare (“es presi” per a tots els barracaners) va haver de deixar el club amb llàgrimes als ulls, degut a la seva salut.

– M’imagin que degué esser molt dolorós per ell el dia en que va decidir que s’acabava el Barracar. Com t’ho va dir a tú?

– Amb llàgrimes. Per ell, la desaparició del Barracar va ser como si s’acabés també la seva vida. Va coincidir en que, 4 mesos després de deixar el Barracar va mori la seva dona(mumare), i a partir d’aquí va començar a perdre el cap, fins al punt què, després de mesos, un horabaixa el trobàrem al camp de futbol de sa Torre demanant al conserje del camp “com és què avui els al.lots no vénen a entreno?”. Ell no ho entenia.

– I es que, com molta gent sap, i jo mateix, en Toni “Perdut”, moltes temporades, per poder seguir subsistint la U.D. Barracar, posava doblers dels seus… És o no és així?

– Es així, i alguns anys te puc assegurar que a final de temporada me feia fer talons del seu compte corrent (ell no sabia escriure i jo li havia de preparar els talons) per poder pagar als entrenadors. Ell sempre deia que tenia dos fills i les estimava per igual, i eren en Guillem i la U.D. Barracar.

– Ho entenies tú en això? Perque també, als darrers anys de la U.D. Barracar, en Toni sempre deia que tu no t’en volies fer càrrec del club perque precisament era un “forada-butxaques”…

– Ho entenia perque era la seva vida i hagués fet net a darrera els al.lots del Barracar. Ell es passava cada dia laboral, de las 17 a les 21 hores al camp perque no faltés res mai, així com els caps de setmana, del dissabte al matí fins al diumenge al vespre. Jo els darrers 10 anys vaig ajudar en tot el que vaig poder, inclús deixant hores de la meva feina per rellenar fitxes, reunions, etc… però no tenia temps suficient de dedicar-me a dur-ho tot controlat com ho duia ell, i això que m’agradava molt.

– En quant al que deia de què tenia “dos fills”, em permetràs que digui, que tompare també, a més de tenir de fills en Guillem i el Barracar, tenia dos “fills adoptius”, i eren el C.D. Manacor, i el Barça, que l’entusiasmava…

– Del Manacor només te puc dir que des de que vaig néixer i fins al 8 anys, en què es fundà la U.D.Barracar, només tenc fotos meves amb camisetes del C.D. Manacor, així com entregant trofeus als jugadors del C.D. Manacor. Això significa que el duia dins el cor. Precisament per aquest motiu va posar els colors blanc i vermell al seu club. En quant al Barça, ja era una cosa apart, pero sí que era un gran seguidor.

– Tompare, tant a la FFIB (amb el mateix president, Miquel Bestard), com a la Federació Balear d’Àrbitres, hi tenia molt bona relació. Ha rebut qualque tipus d’homenatge pòstum o reconeixement després de la seva mort?

– De la Federacio de Futbol, quan la seva mort, el president Miquel Bestard me va cridar, donant-me missatges d’ànims. Mumpare era molt apreciat dins la Federació i es portaren molt be. I també he de dir que li feren un reconeixement a la Gala de l’Esport de les Illes Balears, per part del Govern Balear, com a persona dedicada tota la seva vida a l’esport.

– I el poble de Manacor? El seu poble?

– Només els amics i barracaners me recorden històries seves, res més. Realment un poc trist.

– Jo, pel que he viscut amb ell els darrers vint anys, i el que ha fet pel futbol a Manacor, així com el meu pare, de les seves vivències amb en Toni “Perdut”, trobo que es mereixeria com a mínim la rotul.lació d’un carrer. Toni Sureda “Perdut” no pot quedar en l’oblit del seu poble… Això ho haurien de tenir en compte les autoritats locals actuals… No és així?

– No seré jo el que te diré el que es mereix, però el que te puc dir, i el poble ho sap, és que durant quasi 40 anys va representar al poble i passejà l’escut de Manacor, havent contat amb milers de jugadors durant aquests anys. Molts d’al.lots, que estaven pel carrer, els agafava dins el seu cotxe, les donava una pilota… i a jugar al camp de futbol!! No saps la quantitat de famílies que han tengut un fill, un germà, un cossí, etc. jugant amb la U.D. Barracar. Son moltes famílies. I aquí no hi ha color polític que valgui.

– Anem ara un poc al que tens ara en procés, el naixement d’un llibre dedicat a la U.D. Barracar. Quan se va fundar el club, qui/ns ho va/n fundar i a quin any va desaparèixer?

– El Barracar es va fundar l’any 1977, i va acabar l’any 2016. Són 39 anys d’història, fundat per Toni “Perdut”. El segon any, es va cercar a un entrenador, que va ser en Pep “Pou”, i uns quants pares de jugadors formaren una directiva.

– Què hi varen tenir a veure amb la seva fundació, Bernadí Bordoy i Jaime de Juan i Pons…

– Bernardí Bordoy va ser el vicepresident, amb recolzament incondicional al club des de la seva fundació, i va estar més de 30 anys al club; i D. Jaime de Juan, des del primer any va ser anomenat president honorífic per la seva bona relació amb el president.

– En aquests moments, el llibre, està a poc de “enfornar-lo”… o encare li falten moltes pàgines per omplir…

– Fa uns mesos que vaig començar, i ara amb el confinament hi dedic 5/6 hores cada horabaixa i estic per l’any 1984. Du molta feina, però crec que el principi es lo més difícil. A veure si per l’hivern o la pròxima primavera pot sortir.

– D’on vas agafant informació? Tens contacte amb els antics entrenadors, directives, ex-jugadors… per obtenir més informació?

– De tothom. Tenim un grup de whatsapp de Veterans del Barracar que som més de 100, així com estic en contacte amb els 5 primers entrenadors que va tenir el club. Vaig col.locant fotos/records al seu lloc. Directius per desgràcia només en queden dos, i estic molt agrait a tots per la seva ajuda. I Pep lluis, també deman informació a la vostra premsa esportiva.

– M’imagino que, fotografíes en deus tenir “a morir”. Quantes més o manco en tenia tompare de tots aquests anys?

– Fotografies, no les he contades, però si te dic que un milenar, crec que no vaig molt enfora. Mumpare la veritat es què en tenia moltes, però la majoria són de les antigues, de quan jugaven al Jordi des Racó. De les modernes, jugant a sa Torre, no tantes.

– Suposo que el llibre tindrà moltes fotografíes, no?

– La veritat que sí, amb noms a la majoria de fotos, acompanyat de textes, cròniques, històries divertides,… m’estic assesorant un poc i quan estigui a punt, intentarem que quedi lo millor possible.

– La penúltima pregunta. Tens alguna/es anécdota/es divertida/es que t’hagin contat ara sobre tompare i el club, o que ja sabies i que vulguis compartir amb els lectors/es de “Manacor Comarcal”?

– Algunes de les anècdotes més antigues no les sabia, les vaig sabent ara xerrant amb els entrenadors de principi dels anys 80. N’hi ha bastantes. Te diré la darrera que me contaren. En el primer partit amistós que el Barracar va jugar a s’Horta, varem partir del bar Can Bordoy; eren 24 al.lots i es presentaren els 24 pares, i varem partir cap a s’Horta amb 24 cotxes a l’any 1979. Me conten que pareixia “sa processó”.

– Per acabar, voldria saber si, per fer aquest llibre, ja què val els seus doblers, tens l’ajuda d’alguna institució pública, privada,… i saber el títol del llibre…

– No he demanat res a ningú encare, esperaré a que el llibre estigui més adelantat, però sí vaig comptes demanar ajuda a la FFIB, Ajuntament de Manacor i Patronat d’Esports, premsa esportiva  de Manacor, i qui vulgui colaborar. És un tema que encare no hi he arribat. En quant al títol, es dirà “HISTÒRIA DE LA U.D. BARRACAR”. Però, per acabar, puc fer un agraiment?

– Clar que sí. Digues…

– Voldria agrair el suport de totes les persones que han passat per la U.D.Barracar, des del primer entrenador Pep “Pou” fins al darrer, Alejandro Seminario, i a tu Pep Lluís per interessar-te per  la història d’aquest club pobre, però de Manacor. El Barracar es una gran família, on el president, amb la seva eufòria, va aconseguir que els directius, entrenadors, jugadors, pares i aficionats mos sentissem el club com a nostre. Visca el Barracar!!!

Deja una respuesta