Entrevista a Antoni Mus, publicada al “Manacor” del 20 de desembre de l’any 1980

0

Trobades / Antoni Mus: “A MANACOR TENC GENT EMPRENYADA”

La veu d’Antoni Mus es fosca i rogallosa, la qual cosa fa que no pugui cridar mai i es limiti, en tot cas, a aixecar la veu, com es sol dir. Però, a ca seva, conversant amb l’amic que, en aquest cas, li fa allò que en diuen una entrevista, N’Antoni es posa seriós i matisa molt cada mot i imposta la veu, tornant-la càlida i intimista, car pareix que això de l’entrevista és una mena de confesió pública on els pecats, si hi són, poden ésser amagats, dissimulats i fins i tot, embellits. Antoni, emperò, respon sense inhibicions de cap casta.

– Antoni, tú què et sents: català, manacorí o felanitxer?

– Jo diria que un cóctel de les tres coses, encara que predomini un sentit molt clar de catalanitat i la majoria de molts més anys de viure a Manacor.

– Manacor, és una ciutat que marca?

– Sí. Per moltes raons. Per individualismes, per ésser el poble més lleig del món, per un predomini absolutíssim de la qüestió económica, perquè la gent va molt a lo seu i perquè, a un moment determinat, tothom es molt manacorí.

– Creus que Manacor està a l’abast de qualsevol home del carrer o que per a comprendre’l és necessària una tasca intelectual com la teva?

– Jo crec que el manacorí de carrer ni tan sols es planteja la necessitat de conèixer el seu poble.

– Tú ets un home d’empresa; el que podriem dir un executiu. ¿És una fugida d’aquesta realitat la teva activitat creativa?

– No, una fugida, no. Es una necessitat com qualsevol altra, que m’aïlla totalment de la feina habitual. Peró no és una fugida.

– Deixes d’ésser escriptor quan ets director d’empresa?

– Sí, crec que sí. I també deix d’ésser director d’empresa quan escric, perquè crec que tenc molt clar no mesclar ous amb caragols.

– I escriure poesia, teatre, novel.la, no és mesclar ous amb caragols?

– No he escrit, mai, poesia.

– I les lletres de cançons ¿què són?

– Són lletres de cançons. Lletres pensades, creades i escrites perquè siguin una cançó.

– Els anglesos en diuen “lyrics”.

– I en diran el que voldran. M’en fot. Però el que sí tenc clar és que una cançó francesa, que, per mi, és la millor del món, pot ésser un poema, però en un altre sentit i en un altre contexte. Ho diré més clar: a mi no m’interessa, en absolut, Espriu quan el canten.

– ¿Tens molts enemics?

– Supòs que sí. Enemics oberts et diria que no. Ara, amagats, moltíssims. ¿Per què? No ho sé. Et pot parèixer una mena de presunció, però jo supòs que el fet que em vagi sortint prou bé el que vaig fent, ha de despertar una espècie, no vull dir d’enveja, però sí de mirar-me un poc de través. Ja saps que priva que al món intelectual hi hagi llicenciats en això i en allò. I que jo, que no tenc cap títol universitari, estigui al primer punt de la literatura catalana, ha d’emprenyar un poc.

– ¿A ón tens més gent emprenyada, Antoni?

– Al Principat, per ventura perquè estic enfora, no tenc gent emprenyada de cap tipus i a cap nivell. Ho he pogut comprovar. A Ciutat, crec que no. Ara, a Manacor, sí.

– Si, a Manacor, no hi haguessin perleres ¿qui ho notaria més: el poble, o tu?

– Jo crec que el poble. Però jo també ho notaria molt.

– Com a home d’empresa ¿com veus el futur de Manacor?

-Si fusters, ferrers, moblers, hotelers i demés, no es posen d’acord, molt malament. A Felanitx hi ha una cooperativa. A Manacor, ara pensar en una cooperativa crec que no és possible, perquè la gent és totalment individualista.

– ¿Com veus el teatre, a nivell d’illa?

– Malament, molt malament. El malalt està molt fotut.

– I tú, ja no escrius teatre.

– No, de moment, no, encara que en tornaré a escriure pel Teatre Lliure. Es una de las fites que tenc marcades.

– ¿No creus que és trist això de pensar, només, en una companyia?

– Sí, però ja estam en allò de que si és el teatre el que fa públic o és el públic qui fa teatre. Amb el que no estic massa d’acord és en que les columnes, diguem-ho així, que aguanten el teatre, siguin els aficionats, perquè pens que, avui dia, tot s’ha de profesionalitzar.

PLANAS SANMARTI

 

Deja una respuesta