Entrevistas

Entrevista al manacorí Martí Duran Ferrer, guardonat per la Fundació Pfizer d’innovació científica

Posau-vos aquest nom dins el cap, Dr. Duran-Ferrer, ja que no serà la darrera vegada que sentiu o l’observeu damunt premsa. En Martí és un jove manacorí que acaba d’emergir en el panorama internacional de les ciències Biomèdiques amb un estudi realitzat durant la seva tesi doctoral i publicat a la revista científica Nature Cancer. Gràcies a aquest estudi, en Martí ha estat guardonat per la Fundació Pfizer d’innovació científica per a joves investigadors en la seva edició XXII.
El ja doctor Duran-Ferrer treballa a l’Hospital Clínic-IDIBAPS de Barcelona i, després de cinc anys d’incansable seguiment per recopilar informació, creuar dades i treure conclusions, ha aconseguit aportar a la ciència i a la societat una eina prometedora per avançar el comportament futur de pacients amb càncers sanguinis. Aquesta eina consisteix en un rellotge epigenètic que aconsegueix saber el nombre de divisions que una cèl.lula ha acumulat en el passat, deixant una empremta en el seu arbre genealògic. En Martí ens ho contarà millor, presteu atenció.

  • Bones, Martí. Abans de tot, “Manacor Comarcal” vol felicitar-te per aquest apassionant estudi i, per entrar en matèria, m’agradaria ens contessis d’on neix tot això, i quin és el camí que prens per arribar a determinar el teu projecte.
  • Gràcies. Aquest projecte en realitat és el treball principal de la meva tesi doctoral presentada l’any passat, però des dels inicis de la meva carrera universitària com a Biotecnòleg, ja prenc camí dins la Bioinformàtica, enfocant-me en l’anàlisi i en l’estudi de grans quantitats de dades biològiques i sanitàries, centrant-me en l’àmbit de la salut. De llavors ençà, em vaig especialitzar en aquest camp, realitzant un màster en biomedicina molecular a Madrid i un en anàlisi de dades Òmiques a Barcelona, treballant amb matrius i dades vàries de pacients. Alhora, vaig centrar els meus estudis en les bases moleculars del càncer, ja que era un dels temes que més em cridaven l’atenció. Finalment, en el màster de Barcelona conjugo tots els meus coneixements i em llanço a esbrinar més sobre l’Epigenòmica, fent el treball de final de màster a un laboratori especialitzat en aquest àmbit, l’avantsala de la meva tesi doctoral.
  • I què hi té a veure l’Epigenòmica amb el teu projecte?
  • Totes les nostres cèl.lules del cos tenen el mateix ADN, compost per unes tres mil milions de lletres, que depenent de com s’interpretin les nostres cèl.lules tindran una funció o una altra. La lectura d’aquest ‘gran llibre de la vida’, que desplegat formaria un llibre de més de dos metres, és tot un enramat de gens silenciats o actius degut a petites marques químiques en els gens, com la metilació. Aquestes marques químiques constitueixen l’Epigenòmica, que s’encarrega de realitzar aquesta lectura, i tot això, en el context del càncer, es troba molt desordenat.
  • I ara, com es comprèn? Quins avanços s’han pogut determinar?
  • Abans s’analitzava un sol gen per determinar la seva activitat, o una sola paraula del gran llibre per comprendre-ho millor, però els darrers anys l’estudi s’enfoca en la totalitat del ‘gran llibre’ o genoma. Gràcies a les noves tècniques, s’ha deixat enrere el paradigma de principis de segle. Del 2010 al 2020 hi ha hagut un gran avanç en aquest àmbit i jo començ a realitzar la meva tesi doctoral en el 2015. En aquests anys s’ha vist que el dogma en realitat tan sols representava l’excepció de la regla. Els gens que no tenen la marca de metilació no significa que estiguin actius, poden estar igualment silenciats. Els gens tan sols representen un 1% d’aquest ‘gran llibre de la vida’, l’altre 99% s’anomenava, fins fa poc, ADN brossa, perquè no sabíem què feia. I aquí ja entram en el projecte en qüestió.
Martí Duran, després de recollir el premi
  • Entesos. Per tant, anem al projecte…
  • El que hem vist a l’estudi és que molts d’aquests canvis de metilació que succeeixen en aquest 99% restant, representen una impremta de les vegades que una cèl.lula s’ha dividit. Per tant, més enllà dels canvis produïts en aquest 1% d’ADN, hem pogut saber que tot el restant representa una memòria cel.lular. Gràcies a aquest historial acumulatiu, podem saber el nombre de vegades que aquesta cèl.lula s’ha dividit, formant un ‘gran arbre genealògic’ de cada una de les nostres cèl.lules. Coneixent tot aquest passat, vàrem poder creuar dades de pacients en tractament clínic amb càncer sanguini, resultant tenir un impacte important la genealogia de les seves cèl.lules tumorals amb el seu futur tractament. És a dir, podrem preveure si aquest pacient tindrà un comportament clínic millor o pitjor segons l’arbre genealògic de les cèl.lules tumorals. Sabent tot això, podràs seguir més de prop al pacient; es faran més proves; podràs avançar el tractament i adequar-lo al risc biològic del tumor, evitant, per exemple, quimioteràpies excessives a un pacient en què es preveu un millor comportament clínic. Així, dos pacients que arribin alhora a l’hospital que es troben amb un limfoma del mateix tipus i fase similar de la malaltia, podrem saber quin dels dos presentarà un pitjor comportament clínic i conseqüentment adequar el maneig clínic per millorar-ne la qualitat de vida.
  • Brillant, Martí, em tens fascinat. I aquest estudi, és aplicable a tots els càncers? Quin cost té aquesta anàlisi?
  • Les dades analitzades en el meu estudi, analitzen pacients amb càncer sanguini, les anomenades leucèmies i limfomes; però els estudis preliminars que estic realitzant posen sobre la taula aquesta qüestió i es preveu que sigui aplicable a la resta de tumors. En principi es podrà extrapolar a la resta de càncers, i a dia d’avui estem treballant en aquesta direcció. A més, també la nostra intenció es abaratir els costos d’aquest rellotge epigenètic que hem creat per poder exportar l’aplicació d’aquesta eina a tots els àmbits sanitaris. Avui dia el cost és d’uns 300 € per pacient i encara està lluny de la pràctica clínica.
Durant l’entrevista, a un bar de Manacor
  • Per anar acabant, i després de conèixer extensament el Dr. Duran-Ferrer, el seu premi Pfizer, la publicació a la revista ‘Nature Cancer’ i la seva gran tesi doctoral, m’agradaria contessis com ha viscut tot aquest projecte en Martí, la seva família i el seu entorn.
  • Ha estat molt especial, no podia creure-ho quan vaig llegir el correu electrònic que em deia que era el guanyador. Ho vaig llegir unes quantes vegades, però fins que vaig rebre la trucada telefònica no em vaig acabar de creure el que estava passant. La llàstima va ser que la meva família i amics no van poder venir a l’entrega dels premis Pfizer, per motius sanitaris d’aforament. Normalment, és un acte multitudinari que es realitza a un Auditori important, però aquests anys sols érem els premiats, el president de la fundació i pocs més. De totes maneres estic molt content, ja que l’any passat no es va poder fer ni tan sols l’acte. Molt agraït també a la Fundació Pfizer per aquest reconeixement i per la iniciativa de donar visibilitat a la ciència dels més joves a Espanya.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba