Entrevista a Jaume Soler, president del C.E. Cardassar (i 2a part)

Pep Lluís Veny / Llorenç Febrer «Meco»

Continuem amb l’entrevista que encetàrem la passada setmana a Jaume Soler, president del C.E. Cardassar. En aquesta segona part, parlem amb ell principalment del primer equip, de la temporada passada i d’aquesta, així com del centenari del Club, al 2024.

• Quant al primer equip, sou conscients de que els socis i afició no entenguessin ni compartissin la renovació del Cos Tècnic de Miquel Àngel Tomàs, després de descendir de la suspirada Tercera Divisió?
• Les opinions formen part del futbol, siguin del caire que siguin. De fet, són necessàries pel dia a dia de l’esport, totes vàlides i comprensibles, sempre dins el respecte. Referent a la temporada anterior, cal comentar que fou atípica, l’equip finalitzà en quinzena posició a Tercera Divisió, on en un any normal, sense pandèmia ni reconstruccions de categories, s’hagués consolidat a l’esmentada Tercera. Cal recordar que el cos tècnic fou el que assolí el Campionat Balear de Preferent a Eivissa, la més que complicada eliminatòria enfront de l’Èpila a ‘es Moleter’ i un històric accés a Copa del Rei enfront d’un Atlètic de Madrid. Per part nostra tenim clar qui volem a la banqueta.
• En aquest cas, es va sobreentendre que, per la Directiva, la possible “culpa” era més dels jugadors…
• … o de la mateixa directiva amb algunes de les incorporacions que vam creure oportunes i el rendiment de les quals no fou l’esperat. En primer lloc, cal ser crítics amb un mateix, no és necessari cercar culpables. La temporada anterior passarà a ser l’any que l’Atlètic de Madrid visità ‘es Moleter’ per enfrontar-se al C.E. Cardassar. En virtut dels recents canvis en la normativa, el campió balear de Preferent ja no té accés a la fase prèvia de Copa del Rei, per tant, era l’únic moment on es podia aconseguir l’esmentat objectiu i on es centraren tots els esforços de companys, directius, cos tècnic i jugadors. Sempre som a temps a tornar a Tercera Divisió, és un objectiu agradable i que ens permet competir constantment al màxim nivell dins la Preferent Balear.
• Centrant-nos en l’actual temporada, encara que a mitjans de la temporada arribaren 5 ò 6 reforços procedents de la Tercera Divisió, l’equip sempre ha estat lluny de les posicions de davant. Encara queda temps, però… confiau en aconseguir el vostre objectiu d’ascendir novament?
• L’objectiu és clar, assolir el campionat de la Regional Preferent. Si no vaig errat, actualment ens trobem a 3 punts del lideratge de Preferent quedant 7 jornades, i amb alguns enfrontaments directes. Els diferents reforços ens han ajudat a consolidar-nos en la part alta de la taula amb un inici de lliga complicat on no vam ser capaços de treure el màxim rendiment a l’equip. Tenim plena confiança en el grup i els hi tenim una forta estima. Després d’un descens és difícil. Si feim una ullada a la classificació, veiem que els diferents clubs que descendiren de Tercera Divisió es troben en la part mitjana-baixa de la taula, com Ferriolense, Esporles, Santa Catalina, Alcúdia i Gènova, alguns d’ells amb altes possibilitats de descendir.
• Poc després d’agafar voltros les regnes del Club, vareu sofrir les conseqüències de la “Torrentada” (09/10/2018) que va destrossar les instal.lacions de ‘es Moleter’. Positivament, amb coratge i ajudes vareu tirar endavant amb les dificultats. Posteriorment, com deies, el Cardassar es va proclamar Campió de Balears de Regional Preferent, vareu ascendir a la Tercera Divisió, vam viure l’enfrontament davant un dels “grans” com és l’At. De Madrid a la Copa del Rei,… Són satisfaccions que sempre seran presents dins la retina dels teus ulls…
• Sense cap dubte, sobretot en un temps on el ‘Carde’ no estirava i es trobava en una situació més que complicada. Dos ascensos, un Campionat de Preferent, un Campionat Balear a Eivissa, un gran partit de classificació a tota una Copa del Rei davant l’Épila i un esdeveniment màgic amb tot un Atlètic de Madrid… es diu aviat! Crec que he tengut la sort de viure una de les millors etapes del C.E. Cardassar, fruit de la feina diària i de la participació total del poble on, malgrat les esmentades complicacions, s’han aconseguit reptes esportius inimaginables. Més que els objectius esportius, que també, ens quedem amb el grup social que s’ha involucrat en el dia a dia del futbol de Sant Llorenç. Personalment, la màxima satisfacció s’assolí en el partit front de l’Èpila, on es gaudí d’un gran ambient al camp d’es Moleter’ i que precedí a l’enfrontament de Copa del Rei amb l’At. de Madrid.
• El CE Cardassar complirà el seu centenari al 2024. La possible Directiva que entrarà, haurà de responsabilitzar-se de la diversitat d’actes de tan important efemèride. 100 anys d’història són 100 anys d’història…!
• Així és, de fet, ha estat un dels grans arguments per seguir allargant la vida d’aquesta actual directiva i incentivar a la renovació de la junta. En tenim ganes, creuem els dits per tal de no seguir en situació de pandèmia i poder gaudir dels diferents actes. Sempre deim que just pels anys d’història, el Cardassar ha de ser un club model dins el futbol Balear. Més enllà de l’àmbit competitiu cal formar els menors d’acord amb uns valors socials que els permeti millorar dia a dia les seves capacitats personals, físiques, però sobretot psicològiques. Cal ser conscients de les premisses que tenim en el club. Quan vam iniciar aquesta etapa vam adoptar la idea de que tot menor pugui gaudir de l’esport del futbol, sense cap tipus de limitacions ni discrepàncies, i sempre amb les mateixes condicions que els seus companys, indistintament del gènere o de les capacitats futbolístiques. Pensam que aquesta és la història que ha de marcar el Cardassar, una formació més enllà de la futbolística i centrada en l’educació.
• Per acabar, vols afegir qualque cosa més?
• Personalment, recordar el senyor Pedro Joan Mas Servera (sergent) que ens deixà aquest passat novembre, fidel seguidor del Cardassar, que sempre m’animà a dirigir aquest gran projecte i que sempre defensà l’empenta social dels joves. De la mateixa manera, agrair les tasques de divulgació en aquesta revista del vostre col.laborador Llorenç Febrer “Meco” i la cobertura social a través de les xarxes oficials del club a càrrec de Pascual Ribot.