“Enguany deixo el club” – Toni Forteza, entrenador del Benjamí i Infantil Fisiomedia Manacor

Toni Forteza “Roxa”, entrenador del Benjamí i Infantil Fisiomedia Manacor: “Enguany deixo el club”

Pep Lluís Veny

Aquesta setmana hem cregut convenient tenir una xerrada amb un dels bons entrenadors de la cantera del Fisiomedia Manacor, en Toni Forteza “Roxa”, i que segons ens diu, aquesta serà la seva darrera temporada. Enguany entrena -millor dit, entrenava, fins l’aturada- als Benjamins i als Infantils.

Això és el que ens contà.

– Toni, quants d’anys farà que formes part d’aquesta gran familia del Fisiomedia Manacor? I com varen ser els teus inicis en aquest club?

– Tot va començar fa 10 anys al col.legi Jaume Vidal, a on varem dur al meu fill a escola. I és que allà feien actividats extraescolars, i entre elles, l’escoleta de futbol sala.

– Primer de tot, apuntares al teu fill a aquestes activitats extraescolars de futbol sala?

– Sí, ja què a ell li agradava molt jugar amb la pilota.

– I tú, quan començares a formar-hi part d’aquest club…

– Va esser quan a l’edat de 5/6 anys, on els nins ja estan federats, i hem demanaren si volia ser el delegat de l’equip del meu fill.

– I quina era la teva funció com a delegat?

– Bueno, la funció del delegat es més de tenir als nins controlats a la banqueta i dur el temps dels minuts, controlant el que juguin tots i recolzar a algun nin que s’hagi pogut fer mal.

– I quants d’anys passaren fins que vares dirigir a un equip?

– Poc, l’any següent el coordinador (Jesús Illán) em va proposar dur un equip de prebenjamins i al mateix temps feia de delegat amb en Jesús.

– I com va esser aquest primer any… te vares sentir bé? Passaves gust d’entrenar-los?

– Sí. Vaig disfrutar molt, tant amb els nins com amb els pares. Férem una gran pinya.

– Amb tots els pares? Perque, segons conten, no és gens fàcil contentar-los a tots, ja què n’hi ha que creuen que tenen a un «Messi» a ca seva i volen que jugui més…

– Bueeeeeno, això és ara!! Fa 10 anys la mentalitat dels pares no era la mateixa d’ara. També he de dir que sempre hi ha “algo”, i és que mai ho fas bé per tots.

– Has hagut de fer diferents cursos per a ser entrenador de la cantera del futbol sala?

– Em vaig treure el carnet bàsic (iniciador o formador), i és que jo sempre he dit que en aquestes categories som més formadors que entrenadors.

– Què és el més important que les inculques als teus jugadors a l’inici del campionat?

– Que disfrutin i venguin amb ganes d’entrenar, procurar escoltar i que s’esforcin al màxim per millorar el seu rendiment. Ja duré 8 anys amb el mateix equip, des de Prebenjamins fins a Infantils i fins ara tots estan contents. Amb els benjamins la mentalitat és diferent, i baix la meva humil opinió, crec que els pares perjudicam als nins, precisament pel que em deies abans, que es pensen que tenen Messis o Cristianos (ja ja jaaa!!).

– Però, no em negaràs tampoc que a tú el que t’agrada de bon de veres és el futbol…

– Claaaaaro!! Peró el qui ha jugat a futbol i després prova el futbol sala… aleeeeeertaa!!

– Quines diferències em diries que hi ha, en quan a entrenaments, d’un equip de futbol a un de futbol sala…

– Per tenir tècnica i control amb la pilota, és millor el futbol sala. Els gestos i moviments són diferents.

– Creus que és cert el que diven alguns de què, un al.lot, de petit, si un dia vol jugar a futbol, millor començar a futbol sala?

– Sí, és cert, s’adapta millor que al revés… si ha jugat a futbol i vol jugar a futbol sala es més complicat, xerrant en categories a partir d’infantils).

– Si no vaig errat, en aquests anys  has guanyat amb els teus equips bastants de títols, no és així?

– Sí, és un equip bastant complet i competitiu, i hem pogut disfrutar de lligues, copes de Mallorca i prèvies al campionat d’Espanya. Són experiències que segons a on no es poden disfrutar.

– Crec que la manera de motivar a un al.lot abans de l’inici d’un partit és important. Què els dius tú per tenir-los ben motivats?

– Que surtin a disfrutar i que facin el que saben fer, i sobretot, que passin gust i donin una alegria a tots els familiars i amics que venen a veurer-los. Que si es perd, que no sigui perque no hagin lluitat.

– Tú, a més d’entrenador, tens responsabilitat dins l’staff que coordina la cantera del Fisiomedia Manacor. No és així?

– Bueno… no tant, sempre m’he involucrat com tots els entrenadors del club, i qui més qui manco posa el seu granet d’arena per ajudar i millorar el club. Sí que és vera que en Jesús Illan amb el recolzament den Tomàs Bernabé, són els qui decideixen en temes de coordinació.

– Fins quan et veus entrenant?

– Enguany ho deix. S’ha acabat el meu cicle (ja ja jaaaa!).

– Ho deixes?, per quin motiu?

– Vull descansar i tenir més temps per jo i la família. Desconectar un poc. Això no vol dir que no vagi a veurer-los als entrenaments i partits.

– Mem si és que has tengut ofertes per entrenar a qualque equip de futbol…

– Noooo…. però sempre he tengut una espina de poder entrenar al Petra, el poble a on vaig tenir l’oportunitat de jugar i disfrutar. Vaig fer bons companys al club i és un poble que sempre recordaré. Però ja te dic que no serà per ara. A més no tenc ni el títol per poder entrenar!! Com he dit, vull desconectar, i si tenc temps mirar de treure’m el títol i ja veurem d’aquí uns anys.

– Tú Toni, ets «colchonero hasta la muerte». Degueres disfrutar de la darrera victòria del teu equip a la Champions, davant el totpoderós Liverpool…

– Vaja si vaig disfrutar!, i no només jo, també la meva família! Jo també ho dic als nins que entren: NUNCA DEJES DE CREER (ja ja jaaa!). Emconsider un poc “Xolo”.

– Ets molt den Diego Pablo Simeone. Has agafat coses d’ell als entrenaments?

– Nooo… no es compatible al futbol sala… però sí el seu caràcter. A més, pensa que he tengut com a delegat al meu particular Mono Burgos, el meu amic Barral, que sempre ha estat al meu costat! (ja ja jaaa!).

– Creus que tornarem a veure al vostre primer equip, el ara anomenat Palma Futsal, a Manacor?

– Ho veig molt difcil, ja que a Palma hi ha més habitants i tenen un pavelló adequat. Que no vol dir que tenguin més afició, ja què aquí a Manacor molta gent es desplaça fins a Palma per anar a veurer-los.

– Per acabar. Com viviu tú i la teva família el dia a dia del confinament a ca vostra…

– Per sort, vivim a 4km de Manacor i principalment els nins tenen més llibertat per poder jugar i disfrutar de l’espai de foravila.

– Deus tenir el «mono» de futbol ara, no?, després de tants de dies sense futbol ni futbol sala…

– Del que tenc més ganes és de veure als nins petits i no tan petits per donar-lis una aferrada molt grossa i a tots els entrenadors. I ja veurem com acaba la situació en les diferents lligues; de moment esperarem a tenir notícies del govern i federació. Sí que he de dir que estam donant exercicis a través de xats als nins per no estar aturats. Confio en tornar prest i acabar de la millor manera.

– Vols afegir res més?, i més sabent ara que serà el teu darrer any com a entrenador de futbol sala i sense saber si s’acabaran o no les diferents lligues…

– Vull aprofitar per donar les gràcies a tots i a la Gran Família del Fisiomedia Manacor, i en especial a en Jesús Illán, que sempre m’ha estat recolzant, donant consells i confiança a tots, així com també al meu amic i delegat Barral, per estar tots aquests anys amb jo. Salut i força i que tot anirà bé! Tots plegats guanyarem a aquest virus.