Poquíssima gent s’interessa realment per les coses del poble, perquè es millorin els serveis que es donen a la ciutadania, perquè les persones que ens envolten visquin més bé i se sentin millor en aquest indret que estimam i d’on sentim que pertanyem. Gairebé tothom és capaç de detectar els problemes que ens envolten: inseguretat ciutadana, manca d’una oferta d’oci sana per a la joventut, manca d’instal·lacions esportives per acollir tota la demanda, inexistència d’una piscina municipal, una oferta cultural municipal àmplia i per a tots els públics, la impossibilitat de circular en cotxe pel col·lapse de les principals artèries, el miracle que significa aconseguir aparcar, els renous nocturns que impedeixen el descans, els carrers plens de brutor i matalassos, els contenidors a vessar on encara en queden… o simplement el clot que fa anys que tens davant ca teva i que comença a fer-te ganes de posar-li nom.
Llavors estan els que creuen tenir solucions per a tot, els cunyats que tot ho saben, el personatge del bar amb un escuradents a la boca que sempre sap com s’han d’arreglar les coses. En aquesta categoria hi podríem ficar els populistes, com l’actual president dels Estats Units. Per sort mai solen arribar a tenir cap responsabilitat, i en els pocs casos que així ha succeït es topen amb la realitat quan comproven que per arreglar un carrer has d’aconseguir una partida pressupostària, que potser has de llevar d’un altre lloc, després has de fer un projecte des del Departament d’Urbanisme, treure la licitació, que es presentin les empreses que vulguin, fer la contractació, fer el seguiment de les obres i al final rebre les crítiques d’aquell percentatge de la població que trobarà que s’ha fet malament. Pel que fa al senyor Trump, l’economia nord-americana ja comença a fer aigua pels aranzels i tothom comença a passar pena d’una possible recessió, i quan els americans fan un atxem sabem que Europa agafa una pulmonia.
I, finalment, hi ha poquíssimes persones que tenguin el valor de donar una passa endavant per contribuir a la societat, ja sigui des d’una APIMA, una associació, un club, un sindicat o des de la política. Això significa sacrificar el teu propi temps, poder estar menys amb la família o les teves amistats i deixar un poc de banda les teves aficions.
Però d’aquests que sí que es fiquen en tals històries n’hi ha de diversos tipus. Hi ha el vàlid, el que realment és útil, el que té coneixement i el que sap fer les coses. Per altra banda, hi ha el que hi és per criticar i ficar el nas en tot. Això es veu molt a les associacions de qualsevol estil. En tota junta directiva es pot donar per segur que hi ha aquella persona que vol dir la seva en tot, que sempre intenta convèncer tothom que la seva proposta és la millor, però que llavors quan les coses s’han de dur a la pràctica no hi són mai, no tenen temps, tenen altres coses i no hi posen les mans. No els cerquis per arromangar-se i posar-se a fer feina. I, finalment, també hi ha els que hi estan amb molt bona voluntat per ajudar, sense malícia, però no en tenen ni idea i no serveixen per fer res.
No és d’estranyar que amb aquest panorama hi hagi un desencant generalitzat cap als polítics en general, de tots els colors vull dir, i de totes les administracions. Només per posar alguns exemples del que està passant a Manacor i que vos assegur que m’han arribat aquesta mateixa setmana passada, que demostren l’efectivitat dels nostres regidors de l’equip de govern municipal de MES i AIPC:
-Se’m queixa una ciutadana que el carrer del Príncep té l’asfaltat que fa pena, ple de pegats i clots, i això que no hi han aixecat cunetes allà. Idò em recorda que en poques setmanes hi haurà de passar la processó del Divendres Sant i els passos de Setmana Santa aniran de banda a banda esquivant clots, si no els cau alguna figura en terra.
-Un ciutadà em diu que no hi ha dret que l’Ajuntament encara no hagi comprat una casa on sigui per fer-hi un museu d’art, que és penós que tots els municipis per petits que siguin en tenen, però Manacor fa pena. Jo crec que realment fa ràbia que no s’hi faci absolutament res significatiu en aquest tema.
-Una dona m’atura pel carrer per dir-me que va caure caminant per la vorera d’un carrer que està tota espenyada, i que té un costat ple de blaus. Em diu que sort que no passava cap cotxe al mateix temps, perquè ja seria a veure Sant Pere.
-Un altre veïnat em diu que el divendres nit hi ha tornat a haver ganivetades a la travessia part damunt la plaça de les Verdures, que hi havia una bassa de sang i l’han haguda de fer neta els mateixos veïnats. Li dic que la solució que han trobat és fer una Zona de Protecció Acústica Especial (ZPAE), però tota indignada em diu que igualment hauran d’estar telefonant a la policia cada dos per tres, que això no servirà de res.
I ara que cadascú pensi el que vulgui, que les persones que ara ens governen a l’Ajuntament de Manacor hi són realment per solucionar els problemes de la gent, que hi són simplement per ser els que comanden o que s’han ficat en política perquè tenen molt bona voluntat… però útils, capaços, competents, feiners… em sembla que no és el cas.
