Fa dues setmanes que Espanya pateix greus incendis, mentre el senyor que fa de president del govern estiuejava a les illes Canàries. Quan es decidí a sortir del seu retir espiritual i visitar les zones afectades, pensà que havia de desviar les responsabilitats, i llançà una idea innovadora: que la culpa dels incendis era del canvi climàtic, i que urgia fer un pacte d’estat contra el canvi climàtic. Com si una declaració institucional, firmant un pamflet, servís per apagar tots els focs immediatament. És normal que hagi pensat així, és la seva manera de pensar i ho ha demostrat moltes vegades, com per exemple amb la llei de dependència, que no està dotada econòmicament amb un mínim decent. Signar un paper no serveix de res si no va acompanyat d’un augment de mitjans i de l’adopció de mesures efectives. Però clar, el govern d’Espanya no té cap culpa mai. Sort que entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja han detingut una quarantena de piròmans presumptes culpables d’aquests incendis, desmentint al seu president que diu que és el canvi climàtic.
Les competències en matèria d’incendis forestals són de les comunitats autònomes, però tornam a tenir un cas similar al de la DANA de València. Les comunitats es veuen desbordades quan es troben amb situacions extremadament greus, i per això es creà l’UME (Unitat Militar d’Emergències) del Ministeri de Defensa, i per això es crearen les BRIF (Brigades de Reforç en Incendis Forestals) del Ministeri de Transició Ecològica. Però no basten, i les mateixes comunitats autònomes es comuniquen entre elles deixant-se efectius i vehicles. Però el que falta realment és una unitat central de coordinació que assumeixi el comandament i coordini tots els equips d’extinció disponibles.
En tretze anys, de 2009 a 2022, la inversió conjunta de les comunitats autònomes i l’Estat en prevenció d’incendis forestals ha caigut a la meitat, de 364 a 176 milions d’euros a l’any. Per altra part, Grècia i Portugal han aconseguit d’Europa moltíssims més doblers que Espanya tenint una superfície molt menor (837, 615 i 221 milions d’euros de 2017 a 2023). Això es diu mala gestió. Millor dit, absència de gestió, incapacitat. Si això fos una empresa privada ja s’hauria declarat en suspensió de pagaments fa temps, i possiblement els gestors haurien estat imputats per negligència.
I llavors envien un ministre d’aquests que li agrada tant insultar els oponents, a dir que el govern ja ha posat tots els mitjans possibles. Però l’endemà envien 500 soldats més que encara no havien pensat a enviar. I l’endemà el govern d’Espanya demana ajuda a la Unió Europea, i llavors és quan França i Itàlia ens deixen dos avions cisterna, i Països Baixos, Eslovàquia i República Txeca quatre helicòpters, i Alemanya, França i Finlàndia han pogut enviar bombers especialistes en incendis forestals, tot quan fa dues setmanes que Espanya crema. Però el govern no té culpa de res, mai. És el canvi climàtic.
Realment el que passa aquí és que els boscos i les terres que no utilitza l’agricultura s’han abandonat. Espanya s’ha buidat. Ja no hi ha guardes d’ovelles, de cabres, de vaques pasturant, perquè ja no hi ha gent que es vulgui dedicar a això. I llavors ens hem de gastar immenses quantitats de doblers en avions contra incendis, bombers forestals, etc. I si una part d’aquests doblers es dedicassin a netejar els boscos durant l’hivern, no hi hauria molta menys massa forestal i es prevendrien molts incendis o serien molt més controlables? I si es fes una gestió sostenible dels boscos com es feia abans, aprofitant la llenya i la biomassa per produir energia? No hi sortiríem econòmicament guanyant i tot?
Però a les Balears també tenim feina, totes les comunitats autònomes s’han de posar les piles amb aquest tema. Els nostres boscos estan també descuidats, perquè el camp no treu, i la muntanya menys encara. Llavors els propietaris de les finques no poden gastar-se una doblerada en netejar boscos, que, per altra banda, són un patrimoni de tots. Per tant, s’haurien de crear línies d’ajudes econòmiques per fer-ho, per exemple amb la introducció de bestiar que s’encarregui d’aquesta tasca. Al cap i a la fi, els estudis demostren que per cada euro invertit en prevenció, s’estalvien tres euros en cas d’emergència. És necessari agafar el toro per les banyes i prendre decisions valentes per part de totes les administracions. Però no signar declaracions institucionals, sinó posar en marxa actuacions concretes i reals.
Ara que l’Ajuntament de Manacor serà propietari de s’Ermita, la primera mesura que pot prendre és posar en ordre la finca, totalment coberta de vegetació baixa que en alguns punts impedeix el pas, i que durant l’estiu queda totalment seca convertint-se en un combustible perillosíssim. És un miracle que faci tants anys del darrer incendi. A les Illes Balears hi ha 165 dipòsits d’aigua per als helicòpters, 110 a Mallorca, però si no vaig errat dins el terme municipal de Manacor no n’hi ha cap. Sí, ni en 8 anys al Govern i al Consell de PSOE-MES-Podem, ni en 6 de govern municipal de Manacor de les esquerres, no n’hi ha ni un. A s’Ermita n’hi hauria d’haver un.
