Bàrbara Caldés Riera, de l’IES Manacor, Premi d’investigació del Consell Social de la UIB

Per tercer any consecutiu una alumna de batxillerat de Manacor ha obtingut aquest premi, que es concedeix als millors treballs de recerca que presenten alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau superior. Hem volgut conèixer una mica més aquesta estudiant i la seva motivació per realitzar una investigació. Bàrbara Caldés Riera ha obtingut matrícula d’honor de batxillerat amb un 9,89 de mitja de l’expedient, el que li possibilitarà estudiar el Grau de Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona, a la UB. El seu treball té per títol: ‘Anàlisi fisicoquímic i comparació de farines amb gluten i farines sense gluten’.

• Bàrbara, ens pots contar per què et presentares en aquest premi i sobre què has realitzat la teva investigació?
• Aquests dos darrers anys he cursat el batxillerat internacional a l’IES Manacor. Aquest programa exigeix realitzar un treball d’investigació per obtenir el diploma. Ja des d’un principi jo vaig decidir que em feia més il·lusió enfocar aquest treball a les ciències i a partir d’aquí ho vaig enllaçar amb la celiaquia; després de pensar-ho em va sorgir la idea de comparar diferents farines sense gluten amb la farina de blat per intentar trobar aquella que s’assembla més a nivell fisicoquímic.
• No era molt ambiciós això per una estudiant de batxillerat?
• Bé, una vegada decidit el tema a estudiar, vaig parlar amb la meva professora de química, que va exercir de supervisora del treball d’investigació, per veure fins a quin punt era viable realitzar aquest estudi.
• Com et vares organitzar?
• Bàsicament jo crec que dividiria la cronologia del projecte en tres parts: la recerca d’informació i tria dels mètodes analítics, la part experimental i la redacció. La primera part va consistir en trobar diferents fonts que tractessin aquest tema per poder saber cap a on encaminar la comparació entre les farines i veure quins paràmetres podien realitzar-se dintre de les limitacions del laboratori de l’institut. La part experimental, sense cap dubte, va ser la més llarga, ja que na Pilar i jo vam dedicar-hi molts d’horabaixes.
• No sabíem que l’alumnat de batxillerat poguéssiu fer investigació de laboratori…
• Sí. Després de tots aquests dies, a llarg termini m’he adonat que aquest treball m’ha servit per millorar molt les meves habilitats al laboratori i també m’ha fet veure un poc com funciona realment la feina d’investigació en aquest camp. M’he adonat que és molt diferent a com pensava, ja que s’han de fer moltes repeticions per assegurar-se de la fiabilitat dels resultats i s’ha de tenir molt controlat tot el que s’ha de fer en cada moment. A més, a nivell personal aquesta part va ser la que em va suposar més esforç, perquè mentre alguns dies eren molt productius, d’altres eren frustrants perquè perdia tot l’horabaixa quan un mètode no acabava de funcionar o perquè l’havia de dedicar a preparar dissolucions o mostres.
• I després de redactar-ho tot, donar-li cos, no?
• Exacte, la darrera part va ser la més lleugera, ja que es va basar en recollir totes les dades obtingudes i intentar arribar a una conclusió sòlida i justificada, la qual realment ja havia començat a veure a mesura que realitzava l’experimentació.
• Què t’ha aportat fer aquesta investigació?
• Tot i que va ser un treball llarg, consider que aquest projecte m’ha proporcionat moltes habilitats que abans no tenia, així com més coneixements i experiència a l’hora de realitzar una recerca. A més, realment ja des d’un principi jo vaig quedar molt contenta amb el resultat, però rebre aquest reconeixement per part de la Universitat de les Illes Balears ha augmentat la satisfacció per la feina feta.