ActualidadNoticias

Cinc entitats denuncien un nou boom de graveres

Alerten que les tres principals pedreres actives de Mallorca ja han  consumit 118 hectàrees de territori 

La seva superfície s’haurà multiplicat per 4,5 vegades des del 1984 

Terraferida,  Assemblea  per  Porreres,  Reviure  Tofla, No  Toqueu  sa  Garrigueta  Rassa  i  Bloc  per  Felanitx denuncien un nou boom de pedreres. Aquestes entitats estan estudiant l’evolució de les  grans graveres de Mallorca i avui han fet públics els primers resultats. Per fer aquest estudi s’han  agafat les  ortofotografies  que  ofereix el visor  públic  de l’IDEIB  que van  des  de l’any  1956  fins el  2018. Segons l’escala de les imatges preses, cada píxel representa 1,75 m. 

S’ha  fet un  recompte dels píxels que ocupen les graveres a cada una de les imatges i s’ha pogut  extreure  la  superfície  que  ocupen.  Superfície  (hectàrea)=  (1,75  m)2 n  Píxels·1  ha104m2,  on  n=nombre de píxels. 

S’han  analitzat  les  tres  graveres  següents:  Serra  de  sa  Mesquida/Montision  (Porreres),  Tofla  (Alaró) i Can Sentes/Can Gallet (Felanitx). Tot i trobar-se les tres dins espais protegits com a ANEI,  han passat de devorar una superfície de 26,3 hectàrees l’any 1984 a 118,5 hectàrees l’any 2018.  Sols dins la darrera dècada 2008-2018 han consumit 20 hectàrees de territori. 

Serra  de  sa Mesquida/Montision. És  la  gravera  més  gran  de Mallorca.  Ha  passat  d’ocupar  una  superfície de 13,6 hectàrees l’any 1984 a 64,8 el 2018. Sols en els darrers 20 anys hauria doblat la  superfície explotada. Havia  baixat l’activitat al mínim i,  de  fet,  va  ser expedientada  per explotar  il·legalment la zona protegida. El 2016 presentà un «Pla de Restauració» que els permet explotar la  cara nord de la serra. El permís obtingut autoritza l’extracció de 90.000 tones/any fins l’any 2080 i  consumir 33,7 ha més de muntanya protegida. Si segueix l’extracció, haurà arribat a consumir prop  de  100  hectàrees  de  muntanya,  molt  més  que  tot  el  poble  de  Porreres,  que  té  64  hectàrees  d’extensió. L’Assemblea per Porreres i MÉSxPorreres han estat les poques veus actives al municipi  contra aquesta gravera. 

Tofla/Can Negret. Explotada per CEMEX, extreu grava de la serra de Bellveure al terme municipal  d’Alaró.  Ha  passat  d’ocupar  7,9  hectàrees  el  1984  a  26,8  l’any  2018.  El  poble  d’Alaró  té  48  hectàrees.  Ha  devorat  la  Serra  de  Bellveure  42  anys  i  després  de  2  anys  inactiva,  tramiten  nou  període d’explotació per a 82 anys. ANEI, Lloc d’Interès Geològic, Patrimoni de la UNESCO i ZEPA  propera.  La  Plataforma  Reviure  Tofla  va  ser  creada  per  frenar  aquesta explotació.

Can Sentes (Felanitx). El creixement de la gravera dins ANEI ha estat espectacular els darrers anys  i  s’ha  vist  reactivada  coincidint  amb  les  grans  obres  públiques  en  marxa.  La  pedrera  acumula  desenes  de  denúncies  de  veïnats,  del  GOB  i  de  l’ajuntament  per  tota  classe  d’irregularitats  (https://bit.ly/2Z99iP1  https://bit.ly/2NhMBCs ). Entre 1989 i 2018 ha  triplicat la seva extensió i  ha arribat a les 27 hectàrees l’any 2018. Aquesta extensió s’ha accelerat els darrers anys. Encara  que  no  disposam  d’imatges  més  actuals,  és  probable  que  ja  superi  les  30  hectàrees,  la  segona  gravera  activa  més  gran  de Mallorca.  A  nivell  municipal,  sols  el  Bloc  per  Felanitx  ha  qüestionat l’enorme creixement de la gravera. 

Per altra part la d’Establiments (Palma) podria reobrir 15 anys després de tancar i obtenir permís  per explotar 30 anys més via pla de restauració. Els veïnats de la zona s’han mobilitzat i temen que  la pedrera podria acollir escòries de la incineradora. 

L’evolució de moltes altres graveres a Mallorca és similar quant a creixement. De  fet, cal alertar  d’un  nou  boom de  graveres  dins  espais  protegits  a  Mallorca.  Amb  l’excusa  de  la  «Restauració»  estan aconseguint noves concessions per seguir explotant les muntanyes durant dècades. El gran  volum d’obra pública i privada dels darrers anys ha reactivat pedreres amb nul·la o baixa activitat  els darrers anys o ha accelerat el ritme d’explotació de les ja actives, que estan aconseguint nous  permisos d’explotació per dècades mitjançant “Plans de Restauració”. 

L’actitud permissiva de la Direcció General d’Indústria és preocupant: es limita a tramitar el que hi  arriba, sense cap qüestionament de l’impacte de les graveres i sense prendre mesures davant els  incompliments  reiterats.  Si  les  empreses  presenten  ampliacions  de  superfície  i  terminis  sota  la  figura d’un «Pla de Restauració» que es pot anar fent mentre s’explota, ho aproven. 

En definitiva, hi ha un nou boom d’autoritzacions per explotar per períodes de temps llarguíssims,  desenes  d’hectàrees  que  ara  són  encara  intactes,  i  per  legalitzar,  instal·lar  o  ampliar  plantes  asfàltiques i de ciment. Per això, demanam al Govern mesures per frenar el creixement urbanístic i  turístic  exagerat  a  Mallorca,  redirigir  la  construcció  cap  a  la  rehabilitació  dels  centres  urbans,  primar la reutilització dels materials ja extrets (mineria urbana) i preservar el sòl rústic. 

Que  les  administracions  utilitzin  àrids,  asfalt  i  ciment  provinents  de  pedreres  il·legals  o  amb  desenes d’irregularitats, ja indica la manca d’interès a posar ordre a una part del sector que, tot i  les legalitzacions massives, segueix massa sovint al marge de la llei.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba