Feim l’entrevista en un dels passadissos del Teatre de Manacor, on centenars de cartells d’obres teatrals ens miren des de diferents èpoques i perspectives. L’escenari no podria ser més imponent, però la nostra entrevistada, avesada a reptes com aquest des que va entrar en el món de la faràndula, no amaga en cap moment un somriure que transmet la il.lusió que li fa aquest projecte. Just quan es compleixen tres mesos de la seva confirmació com a nova directora del Teatre i de l’Auditori de Manacor, Marta Ferré ens rep per fer balanç d’aquests primers mesos i parlar dels reptes d’una institució històrica de la nostra comarca.
- Ara que ja dus un temps com a nova directora del Teatre i l’Auditori de Manacor, quin balanç fas d’aquests primers mesos?
– En faig un molt bon balanç, tot i que vaig arribar en un moment complicat. Vaig arribar a l’estiu, quan una part important del personal estava de vacances, però, com que en Tomeu Amengual ho havia deixat tot molt organitzat, la meva arribada va ser més fàcil del que es podria suposar en un principi. Diguem que, en aquests primers mesos, m’he encarregat, d’una banda, d’organitzar aquesta nova temporada i, al mateix temps, de revisar tot allò que es pot millorar. Mentrestant, amb la resta de treballadors del Teatre ens anam coordinant molt bé. Tenc molt clar que hi ha una línia de treball que ha de continuar igual, i la meva intenció és aportar coses diferents i enriquir encara més la trajectòria d’un Teatre que és un model a seguir en el conjunt de les Illes. - Imagin que la col·laboració de l’Ajuntament ha estat clau en aquests primers mesos…
- Sí, per descomptat, especialment en tot el que té a veure amb els procediments administratius vinculats al Teatre. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, aquests temes s’han agilitzat molt durant aquests mesos. Pensa que el personal de què disposem és molt just, i qualsevol ajuda per agilitar les tasques administratives és clau.
- L’Auditori i, especialment, el Teatre no van sobrats de personal ni d’instal·lacions. Com afrontes aquestes mancances?
- Amb bon humor i filosofia, perquè tots som conscients que solucionar això requereix molt de temps. Tenc contracte fins a finals del 2027 i, al llarg d’aquest any i poc, m’agradaria fer un treball de base: detectar les necessitats més bàsiques al mateix temps que intentem posar en marxa certs contractes. Som conscient que en un any no es pot fer gaire, i per això és tan important fer aquestes primeres passes.
- Quants treballadors sou ara al Teatre?
- Som set persones en total: tres tècnics d’escenari, un de taquilla, un de manteniment, un d’administratiu i jo. La feina al Teatre surt a base d’hores i gràcies al fet que a tots els que hi treballem ens encanta el que feim; si no, seria impossible. En tot cas, més enllà de la necessitat d’ampliar la plantilla, no ens podem oblidar de les instal·lacions. L’Auditori és una construcció molt més recent, però el Teatre sí que necessita certes reformes. Poder-les fer ara seria genial, però és molt complicat, i no només pels pressupostos de l’Ajuntament, sinó també perquè sempre costa més intervenir en unes instal·lacions que ja estan en ple funcionament.
- Potser ara sigui el moment d’apostar per millores més senzilles…
- Exacte, millores senzilles però que també són importants. Per exemple, tenim l’objectiu d’anar canviant tota la il·luminació a LED i, al mateix temps, fer altres millores d’equipament tècnic que són molt més assumibles per a totes les parts. Diguem que, durant aquest proper any, es tracta de dur endavant aquestes millores més senzilles i fer aquest treball de base. Més endavant, ja s’apostaria per una sèrie de millores més ambicioses.
- Què vares pensar quan vares conèixer aquesta oportunitat laboral a Manacor?
- Per a mi sempre ha estat un somni venir a aquest teatre. De fet, quan vaig veure que va sortir aquesta plaça a concurs, em va sorprendre molt que no s’hi presentés més gent. Imagin que per a molts, una plaça com aquesta imposa bastant: són molts anys d’història. Em vaig presentar sense tenir clar que m’agafarien i, quan em varen agafar, al principi em costava molt creure-ho. Per tant, et pots imaginar la il·lusió amb què he agafat aquesta oportunitat.
- El teu primer treball dirigint una entitat cultural va ser a principis d’aquest segle, quan vares ser la cap d’activitats culturals de Balears XXI, una fundació del Govern d’aquell temps. Què vares aprendre d’aquesta primera experiència?
- En aquell temps ja estava molt relacionada amb el món cultural. Havia fet teatre, coneixia molts grups de música… Vaig estudiar filologia i les meves primeres feines van ser de redacció i traducció, però poc després, amb només 23 anys, Guillem Frontera em va oferir la plaça de coordinadora d’activitats culturals de Balears XXI. Imagina’t, tan jove i organitzant grans esdeveniments com festivals! Això va suposar un gran aprenentatge per a mi, al mateix temps que em va servir per perdre la por a feines de gran responsabilitat. Estic molt agraïda a en Guillem Frontera perquè, gràcies a l’oportunitat que em va donar, després vaig poder treballar en altres projectes similars o, fins i tot, més exigents, com la Pedrera, a Barcelona.
– Tornem a Manacor. Un dels grans reptes és donar a la dansa el lloc que es mereix. Quines passes endavant es poden fer en aquest sentit? - El primer que puc dir respecte d’això és que Manacor és un bon lloc per ser ambiciosos amb aquests reptes, perquè aquí ja hi ha una feina consolidada i no es tracta de començar de zero, que sempre és més complicat. A nivell de dansa, hem de pensar que hi ha moltes companyies d’un nivell increïble; això vol dir que es pot fer molt, fet que inclou també els més joves. A més, la dansa compta amb un llenguatge molt atractiu i visual que pot arribar a tot tipus de públic. El problema amb la dansa és que, malgrat que passin els anys, segueix patint el mite que és la germana pobra del món de l’espectacle. Per tant, darrere d’això hi ha un treball de desmuntar aquest mite i demostrar que hi ha propostes i públic de sobra per oferir una programació de qualitat.
- També tenim el Dans’illot, que ha crescut molt els darrers anys…
- Totalment. D’igual manera que a Palma o a Inca, el sector de la dansa aquí també ha anat a més. Evidentment, tot això facilita que més endavant puguem incloure un festival de dansa en la nostra programació habitual. De fet, aquesta temporada ja impulsarem una iniciativa relacionada amb el món de la dansa, de la qual encara no puc dir res concret.
- Hi ha un altre repte, que és apropar el Teatre de Manacor als manacorins i les manacorines més joves. Què ens pots dir, d’això?
- Puc avançar que al desembre presentarem la primera iniciativa per apropar aquestes instal·lacions als joves del municipi. Treballar amb ells és clau per aconseguir un públic més ampli i divers, ja que avui en dia les sales de teatre estan plenes d’espectadors de més de cinquanta anys. Per revertir aquesta situació, cal programar obres que tractin els seus problemes i ho facin en el seu llenguatge; apostar per aquest tipus de produccions facilitarà molt l’arribada a la joventut.
- En quin punt es troba el projecte per contractar antics alumnes de la Mostra com a acomodadors del Teatre de Manacor?
- Aquest projecte ja funciona des de principi d’octubre i, la veritat, les primeres sensacions són molt bones. Ara mateix tenim un petit grup, totes elles acomodadores, que esperam que vagi a més en el futur. Aquesta iniciativa també es relaciona amb la idea d’apropar el Teatre a la gent més jove; per això és tan important que funcioni i progressi. Al mateix temps, aquest nou projecte també ha llevat una mica de feina al personal habitual del Teatre, la qual cosa està molt bé si pensam en el volum de treball que hi ha normalment. Per tancar, he de dir que aquest dissabte 24 aquest grup d’acomodadores serà a l’Auditori.
- No creus que una altra manera de créixer, i més si pensam a atreure espectadors més joves, pot ser l’aposta per obres on hi hagi hibridació de gèneres?
- Sí, totalment. De fet, en les produccions d’ara, és molt difícil que hi hagi una obra de teatre a l’estil més clàssic, on només hi hagi o text o dansa. Ara s’aposta molt per la mescla de gèneres, ja que hi ha moltes obres de teatre amb música que no són un musical, de la mateixa manera que hi ha obres de dansa on hi ha molt de text. Aquest és un boom que havia desaparegut durant uns anys i que ara ha tornat, i que també pot anar bé a l’hora de guanyar espectadors més joves. Crec que el fet que tenguem una societat hiperinformada, que es troba pendent de tot però de res concret, explica en part la tornada d’aquest fenomen al teatre.
- Abans d’acabar hem de parlar de la Fira de Teatre de Manacor. Què es pot fer per recuperar les xifres d’anys anteriors?
- Pens que, primer de tot, hem de conèixer quin és el nostre públic objectiu per, així, anar recuperant aquestes xifres a poc a poc. De totes maneres, si vas a qualsevol fira propera o relativament propera i anomenes Manacor, tothom l’ubica. Dit això, hem d’entendre que ara és més difícil fer una fira amb dies concrets, moltes activitats i molts professionals. Actualment, això funciona d’una altra manera: la fira s’ha esponjat en la programació i les obres ja no es reuneixen en un període de temps tan curt. En tot cas, si em preguntes a mi personalment, et diria que aquest és un dels reptes que més il·lusió em fa explorar.
