Quan vaig tenir per primera vegada a les mans Abans que vingui la fosca, una onada de curiositat extrema em va recórrer el cos. Hi havia massa ingredients en aquest llibre per quedar-me indiferent en el primer contacte. Existencialisme, barreja de gèneres, la història d’un filòsof tan desconegut com innovador… Tot això reunit en el debut literari d’una persona que coneixia com a amic i llibreter, però no com a novel·lista. Abans que vingui la fosca és el primer llibre de Fausto Puerto Quetglas, encara que el seu debut sembli més una obra d’un escriptor experimentat que té ben definida la seva veu literària. La prosa de Puerto, concisa, exacta, però també emotiva i profundament humanista, ens descriu una història en tres actes on l’escriptura i la vida es donen la mà per intentar donar sentit (o no) a aquesta existència tan misteriosa que gaudim i patim tots.
Abans que vingui la fosca es divideix en tres parts. Al començament trobam una breu biografia d’un filòsof alemany del segle XIX, Philipp Mainländer, un pensador dominat per un pessimisme radical que connecta a la perfecció amb l’estat vital del protagonista d’aquesta història, qui és també el mateix que l’escriu. Tot i que es tracta d’un filòsof amb gairebé dos segles d’història, les idees d’aquest misteriós pensador alemany, relativament desconegut fins i tot per als grans seguidors de la filosofia, ressonen amb força pels vincles que presenten amb el món actual, marcat per la manca d’esperança i la necessitat de trobar respostes més enllà de la racionalitat. D’altra banda, aquesta primera part resulta especialment atractiva pel misteri que envolta la vida truncada de Mainländer, que es va suïcidar quan tenia només 34 anys.
Després d’aquesta primera part, que deixa amb el desig de conèixer més a fons aquest enigmàtic pensador, el llibre s’endinsa més en la vida del protagonista sense oblidar la figura de Mainländer, que sobrevola constantement tota la novel·la. En aquest punt apareix un nou personatge, Mathieu Renard, qui es converteix en l’amic ideal per a un protagonista que intenta sortir d’una situació de dol molt dolorosa. A través de diàlegs brillants i reflexions tan oportunes com interessants sobre la condició humana, tots dos van aprofundint en la seva relació i en la vida del filòsof alemany, a qui admiren profundament. Al mateix temps, el protagonista comença a veure Mainländer com la figura perfecta per sanar la seva pèrdua a través de l’escriptura.
I escriptura, de la manera més crua i vertadera possible, és allò que apareix en el tram final del llibre. És aquí on el nostre protagonista, l’escriptor, mostra la història en majúscules de la novel·la: tant la vessant més personal que envolta la vida del narrador com el propi relat que explica l’existència d’Abans que vingui la fosca. Mitjançant un dietari que aporta una frescor inusual, Puerto demostra que la bona literatura és capaç d’emocionar i fer reflexionar, al mateix temps que diverteix quan el lector és conscient que l’autor ha jugat amb ell amb tanta saviesa com esportivitat.
En definitiva, Abans que vingui la fosca és una fantàstica novel·la on hi cap tot: des de la biografia i el dietari fins a certes reflexions i diàlegs propis del millor teatre, sense oblidar l’amor per l’escriptura, la filosofia i tots els bons moments que ens ofereix la vida. Perquè, encara que Philipp Mainländer sostingués que la vida és un error còsmic i una càrrega de la qual és millor lliurar-se, una vida que ofereix la possibilitat de sortir endavant, i a més, amb una eina tan poderosa i tan perfecta com l’escriptura, no és una vida qualsevol. És una vida on, per exemple, pots gaudir de llibres com aquest.
