Si anau per amunt per l’avinguda del Tren cap a sa Volta, i arribau allà deçà fins a l’estop de dalt de tot, si voltau cap a l’esquerra, vos hi trobau una cosa: Tot d’una que heu voltat, veureu (o tocaríeu veure) pintades enterra unes línies discontínues, que xapen la via en dos carrils, tots dos en la mateixa direcció, tots dos cap als blocs de pisos del Serralt, i per avall cap al voltador que mena cap a la torre dels Enagistes. Quan les senyes de damunt l’asfalt són ben blanques i se veuen bé, si partiu de l’estop cap al Serralt, vos trobau de tot d’una dins el carril de devora el sembradís, que hi ha les palmeres enmig, vénc a dir dins el carril esquerre. I així un va alerta a botar cap al carril de més a la dreta, per mor de la línia discontínua. Per aquest carril, de més a ran de fora vila, vos ne vénen de darrere, que són entrats pel voltador de l’entrada a Manacor arribats de la carretera o de la ronda de Felanitx. I qualcun que du fua, per cert. La línia que vos he dita, quan és visible, fa circular amb bones, fa tenir en compte que ens en poden passar per la dreta, i fa anar alerta a l’hora de botar d’un carril a l’altre.
Però resulta que aquesta línia d’enterra, a força de sol, de plogudes i, sobretot, de trepitjar-la damunt l’asfalt les rodes dels cotxes que hi circulen, ja està més de mig esborrada. I si un dia plou, sols no la veuen. O si un no du el vidre de davant ben net, les primeres hores del dematí, que hi pega el sol, és igual de menar el cotxe amb una cortina, i així més poc se veu encara aquesta línia d’enterra que vos dic. És per mor d’això que n’hi ha qualcun, sobretot si no és de Manacor i no sap gaire les tresques (i més ara que circulen tants de cotxes de lloguer) que fa l’estop ben fet, però, com que no repara la retxa discontínua d’enterra, bota directe cap al carril de més a la dreta, pensant-se que allà només n’hi ha un, de carril, un d’ample. No veu que n’hi hagi dos. I per mor d’això, tanca sense voler els qui vénen pel carril de la dreta, qualcun de ben afuat, aiximateix, arribats de la part de la benzinera de l’entrada. Un parell de pics he fet envant a veure-hi qualque topada. Un bon perill.
Si feis una volta per Manacor, tant pel poble com pel terme, en veureu ben molts, de redols amb senyes de trànsit d’enterra més de mig esborrades. No tan sols pel Serralt. I en tractar-se d’un pas de zebra, la cosa és més fotuda encara: el qui s’hi acosta per travessar-la a peu, la veu ben bé. Però el qui mena el cotxe, si ha plogut, i més si fa fosca, o si li pega el sol de cara, o si bada una mica, amb no res ha de pegar frenada si no ha reparat el qui camina per travessar. I ja tenim la resquillada. O la topada. Pensau en el cas tràgic que va passar fa unes setmanes, d’un ninet mort i un parell de germans seus ferits.
Jo deman una cosa: així com fan revisar els cotxes cada any, no podrien revisar també les senyes d’enterra? Tant costaria tornar-les pintar adesiara, sense esperar que sols no les vegin? I en el cas dels passos de zebra, no aniria bé posar, deu passes abans d’arribar-hi, una filera de través d’aquells regruixos que hi ha de per llarg a les voreres de moltes de carreteres, i que també hi ha de través abans d’arribar als voltadors de la carretera de Palma? Així, el tu-tup que farien les rodes faria pensar al qui mena que se returi perquè s’acosta a un pas de zebra. Li faria fer el cap viu. El com a deixondiria si badava. Per qualque cosa cobra l’Ajuntament l’impost de circulació de tota la cotxada que circula per Manacor. O no?
L’Ajuntament ha feta molt bona feina, per exemple, en posar miralls a molts de capdecantons. Sé cert que, amb aquesta millora, han estalviada més d’una frenada seca i ben segur que qualque topada i tot. Si jo era qualcú per dins l’Ajuntament, els animaria a posar-ne al màxim possible de capdecantons de Manacor, d’aquests miralls per evitar denous. I a posar regruixos dels que vos he dit, per avisar, deu passes davant-davant, que ve un pas de zebra. I a tenir ben blanques totes les senyes de trànsit de damunt l’asfalt per tot el terme. Veiam si, a poc a poc, aconseguim que els «imposts», que diuen ara, que vénen del verb «imposar», servesquin per qualque cosa i tornin esser (i se tornin dir) «contribucions», que vénen del verb «contribuir». Ara ho veurem!
