Les cinc votacions més importants que té qualsevol equip de govern són la presa de possessió i els quatre pressupostos dels anys que dura la seva legislatura. Els comptes municipals són l’eina que determinarà una bona part de la gestió política, aportant recursos econòmics a aquelles mesures i inversions que vol emprendre. Habitualment, quan no s’aconsegueixen aprovar perquè es governa en minoria i s’han de prorrogar els de l’exercici anterior, es diu que el govern és dèbil, que no compta amb els suports necessaris per continuar la seva tasca. Llavors, si parlam dels governs autonòmics o l’estatal, en moltes ocasions aquest fet condueix a un avançament electoral. Per desgràcia, als ajuntaments això no és possible, no es poden tornar fer eleccions i s’ha de seguir governant en minoria prorrogant els pressupostos de l’exercici anterior.
L’Ajuntament de Manacor es troba exactament en aquesta situació. Potser moltes persones que viuen en aquest terme municipal no saben que el pacte MES-AIPC no va aprovar un pressupost pel 2024, sinó que es varen prorrogar els de 2023. És més, aquest govern municipal ni tan sols va fer l’intent de presentar-los al Ple per a la seva aprovació.
Però sembla que ara sí que es podrien haver proposat fer la feina de redactar uns pressupostos pel 2025. Així i tot, a la data de publicació d’aquest article, no ha transcendit a l’opinió pública que l’equip de govern hagi iniciat converses amb cap dels partits de l’oposició per cercar l’aprovació al Ple. I com que els vots no li basten en tenir només 9 regidors dels 21, no pinta bé. Una passa obligatòria i prèvia a l’aprovació dels pressupostos és l’aprovació de la plantilla de treballadors, qüestió que tampoc du bon camí: ja ha estat rebutjada per tots els sindicats i pels partits de l’oposició a la Mesa General Negociadora. El motiu és el de sempre: ni MES ni AIPC no saben negociar (és a dir, cedir i concedir), i estant en minoria no tenen alternativa.
Aquest govern no té el que fa falta per negociar, no són capaços de cedir en alguns aspectes, d’admetre que estan en minoria, de permetre que es facin coses que interessen als partits amb els que estan negociant però potser no eren la seva prioritat o ni tan sols entraven en els seus plans, de ser honrats i complir la paraula, de complir el que s’aprova al Ple quan perden votacions… Llavors, què els queda? Idò donar la culpa als altres de que no es poden entendre amb ells. La veritat és que no ser capaç d’acordar accions de govern amb els altres partits demostra una mancança d’esperit democràtic bastant preocupant. Voler imposar les tesis pròpies sempre, sempre i sempre, encara que es governi en minoria, no és fermesa d’idees, sinó caparrudesa i infantilisme. I això sí que és falta de responsabilitat, estant al capdavant d’una institució.
Llavors és el moment que, els que es comporten així, sempre opten per iniciar la política del xantatge, i efectivament ja han començat. Ja se senten algunes veus de MES deixant caure que “Si no ens permeten aprovar els pressupostos, no disposarem de doblers per arreglar els carrers”, o “Si no podem aprovar els pressupostos no podrem contractar el gerent d’Urbanisme, i aquest Departament seguirà sense funcionar”. Xantatge pur i dur, intentant culpabilitzar als altres dels seus propis fracassos. No hi ha cap dubte que si no s’aconsegueix aprovar el pressupost de 2025, MES dirà que la culpa de que l’Ajuntament no pugui funcionar és de l’oposició, de la seva irresponsabilitat. És per esbutzar-se de riure. O de plorar, perquè encara hi haurà alguns fidels que s’ho creuran. Bastaria que hagués tengut un govern municipal sustentat per una majoria dels regidors de la Sala o que hagués negociat de veres uns pressupostos de consens.
Convé que l’equip de govern tengui en compte que els germans petits dels pressupostos municipals són els de l’empresa pública municipal, la SAM. Bé, idò aquesta setmana passada s’han tombat els pressupostos de la SAM pel 2025 amb els vots de PP, PSOE i VOX, per la nefasta gestió econòmica que n’ha fet l’equip de govern, entre altres assumint la gestió de les platges, que ara tenen pèrdues, quan abans ho duia una concessionària amb beneficis i ingressos per a l’Ajuntament.
És impossible no veure el paral·lelisme del govern municipal de Manacor amb el Govern d’en Sánchez. Aquest també es troba en minoria al Congrés, tampoc ha pogut aprovar els pressupostos de 2024 havent hagut de prorrogar els de 2023. Però hi ha una diferència significativa: La Unió Europea i les borses de tot el món el miren, i sap que té l’obligació de dur un projecte de pressupostos al Congrés dels Diputats, encara que potser perdrà la votació. Aquesta setmana passada va haver de retirar la proposta de sostre de despesa, que hauria perdut si s’hagués votat. Irònicament, diu que la culpa és del PP i la seva falta de responsabilitat, sense criticar gens a Junts, que el sosté al govern però també li ha votat en contra perquè vol la tallada més gran per Catalunya. Su Sanchidad ja ha sentenciat que es pot governar perfectament sense el Parlament, és a dir, sense aprovar pressupostos. Mira, és exactament igual que en Miquel Oliver, que practica el governar sense posar en marxa els acords aprovats al Ple de l’Ajuntament de Manacor que no li agraden.
