Matíes Sagrera: “A Manacor, l’estat de conservació del patrimoni és decent, sempre tenint en compte el pressupost”

Antoni Sureda P.

Aprendre des de l’educació primària, no sols a valorar, sinó també a conservar i a restaurar béns culturals, és sens dubtes una passa més endavant encaminada a aconseguir la plena consciència del llegat que tota nova generació rep dels seus majors i avantpassats. Aquest ha estat el tema escollit per Maties Sagrera Lliteres, no només com a treball de fi de grau, sinó també per fer-lo ja realitat, compaginant els seus estudis de conservador i restaurador de béns culturals amb l’especialitat d’arqueologia a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, amb la voluntària tasca de monitor cultural del Grup d’Esplai Crist Rei de Manacor.

– De què tracta, Maties, aquest treball de fi de grau que estàs preparant?
– El meu treball de fi de grau és sobre la conservació i restauració de béns culturals per escolars des de 6 a 17 anys. Depenent de la franja d’edat, vaig fent xerrades i propostes de treballs perquè vagin aprenent com fan la feina els restauradors, i així en anar a visitar un museu, de segur que tots ells comprenen molt millor no només la peça, la figura o la pintura que veuen exposada, sinó que també entenen més fàcilment l’època, l’entorn, tot el relacionat en la seva procedència i, en segons quins casos, la utilitat.
– La restauració i conservació de béns culturals, tinc entès que implica moltes tècniques i disciplines diferents… Quina és la teva especialitat?
– La meva preferència és la d’especialitzar-me en la conservació i restauració de béns procedents d’excavacions arqueològiques.

– No implica estudis previs d’arqueologia, aquesta especialitat?
– La que estic estudiant és una carrera universitària totalment apart, centrada, com indica el seu enunciat, en l’esmentada restauració i conservació de béns culturals dividits en tres grans blocs com són restauració d’obres d’art, la de peces d’arqueologia, i la relacionada amb la conservació de tot el patrimoni en general.
– Entenc que per descomptat hauràs visitat més d’una vegada el Museu d’Història de Manacor… Coneixes les excavacions i els treballs d’investigació d’aquests darrers anys?
– Precisament fou la gent de l’entorn del Museu d’Història de Manacor i les excavacions arqueològiques en les què se treballa al nostre terme municipal, les que me varen fer decidir per aquesta especialitat acadèmica.
– Com veus, des de la perspectiva d’un estudiant ja a fi de carrera, l’estat de conservació del nostre patrimoni?
– Pel que respecte al patrimoni arqueològic i els de béns immobles d’interès cultural com el Convent, la Torre de Ses Puntes, la Torre del Palau o la dels Enegistes com a seu del Museu d’Història, a Manacor l’estat de conservació del patrimoni és decent, sempre tenint en compte el pressupost de què es disposa.
– Hi faries variacions en la metodologia de treball?
– Consider com a grans professionals tant als arqueòlegs com als restauradors que han fet feina a Manacor aquests darrers anys. L’equip humà és molt bo i l’única insuficiència és la que deia abans: el pressupost disponible per a cada campanya.
– Hi has participat qualque vegada en alguna d’aquestes campanyes que varen ser decisòries per a triar carrera, ja sigui a Son Peretó o a s’Hospitalet Vell?
– Naturalment, de més jove vaig participar com ajudant voluntari a les excavacions que es fan els estius tant de Son Peretó com a les de s’Hospitalet Vell.
– De veritat no te feia més ganes, a hores de llavors, estudiar arqueologia que restauració?
– Quan vaig veure la feina que…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE «MANACOR COMARCAL».