Dins el marc democràtic establert, tan important per al funcionament de les institucions és el govern com ho és l’oposició. Sense la fiscalització i el control corresponent el sistema queda coix. Així i tot, si deixam la teoria per a millors ocasions, el que està claríssim és que qualsevol batle o president fan un alè si tenen l’oposició una mica fluixa o entretenguda en altres coses. És fluixa l’oposició de Manacor? Sap triar bé els temes a l’hora de repartir estopa?
Un revulsiu dins el PP
L’any passat circulava la tesi que vist que Maria Antònia Sansó adoptava un perfil baix; que Núria Hinojosa no tenia vocació de fer oposició al govern d’esquerres tot i que les circumstàncies li obligaven i que Esteve Sureda era un zero a l’esquerra, l’única oposició real al batle i al seu equip eren les diatribes de José Antonio Argiz al seu digital. L’entrada dels socialistes al govern i la necessitat del PP de marcar més perfil han canviat un poc les coses. Així podem dir que l’arribada de Mateu Fullana a la presidència popular ha estat el revulsiu que la política local necessitava. La intervenció pausada i magistral al darrer Ple on demanava a propis i estranys calma, serenor i exemple no ha deixat ningú indiferent. Ens trobam davant una nova manera de fer les coses que defuig la crispació i cerca el consens i el diàleg? Tot i que encara s’hauran de corregir tendències i vicis sembla que el nou rumb ha vengut per quedar. Fullana, de tota manera, haurà d’encarar els temes des de la prudència més que no des de la passió. La manera com el PP, ja de Fullana, va actuar en el cas de la passarel·la de s’Illot, demana comptar fins a deu en una pròxima ocasió. Es va denunciar amb un cert èmfasi que el temporal se n’havia duit la passarel·la fruit de la improvisació. L’endemà només dues hores de retroexcavadora de la SAM foren suficients per demostrar que tot el mal era una mica d’arena que l’havia tapada i en un no res tornava estar tan lluenta i funcional com el dia abans del temporal. Només comptar fins a deu…
El fiasco del Torrent
Deu fer vuit o nou anys que l’Ajuntament va decidir que el nou centre de salut de Manacor es faria al parc de l’Auditori. Era regidora d’Urbanisme Bel Febrer i a partir d’aquell moment es començaren a moure papers per poder fer la cessió a l’IB-Salut. S’aprovà, a la fi, el Pla General de manera definitiva. Devers l’any 2022 es va fer de manera efectiva la cessió del solar. Poc temps després assistírem a la presentació d’uns dibuixos i representacions del nou centre de salut. Tot en regla fins que fa pocs dies hem sabut que el Pla General ha quedat desautoritzat per nous mapes de Recursos Hídrics. El mapa de «flux preferent» ja figura al visor de l’IDEIB i ens ve a dir que el desviament del Torrent de Manacor efectuat fa més de vint anys no serveix per res. Per una banda quan l’aigua arriba a la intersecció, en comptes de partir pel desviament, parteix cap a l’antic torrent i per tant travessa els mateixos llocs que el setembre de 1989 d’infausta memòria. Res, que entre això i que a l’Hipòdrom es crea un tap, els números i simulacions tècniques impedeixen que pel risc d’inundació, allà s’hi faci el nou centre de salut. I cosa hi deu haver de cert ja que en més de dues i tres ocasions, d’ençà del desviament, la zona de l’Auditori ha quedat incomprensiblement ben negada. Hem viscut vint-i-molts anys enganyats. Sembla ser que amb dues petites obretes el problema es podrà resoldre però la sensació d’haver viscut en perill i en mentida tants d’anys no la resoldrà ni el bon tarannà de Fullana.
El batle i la piscina
L’any passat per aquest temps tot el camp era un clam contra el batle de Manacor. El poble hauria d’indemnitzar amb més d’un milió d’euros l’antiga concessió de la piscina municipal. Des d’aquestes pàgines mateix poguérem ser testimonis de les fortes crítiques que des de Núria Hinojosa a Maria Antònia Sansó passant per Gabriel Veny o Jaume Rigo repartiren cap a Miquel Oliver. El temps ha donat la raó al batle i a la seva tesi avalada per un informe extern. Més enllà del renou del milió dos-cents mil euros que deia la turba enervada, la justícia diu que amb seixanta mil euros la piscina tornarà ser del poble. La història ens recorda que els batles de Manacor han estat generalment nitos i caparruts. Poques excepcions trobarem. Sense la caparrudesa d’Oliver avui seríem un milió d’euros més pobres. Quant a la malsofridura, què hi farem! Exemples com la passarel·la tapada d’arena, el fiasco del Torrent o l’afer de la piscina ens fan ser una mica comprensius amb qualque mala sortida. Més paciència que Job ha tengut el batle!
