“És veritat que s’han tancat algunes parròquies, i n’hi ha algunes que dependran de com vagin les coses”

0

Extensa entrevista a Monsenyor Sebastià Taltavull, Bisbe de Mallorca

“És veritat que s’han tancat algunes parròquies, i n’hi ha algunes que dependran de com vagin les coses”

Magdalena Ordinas

El passat dissabte, dia 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, vaig tenir l’oportunitat de conversar llargament amb el bisbe de Mallorca, Monsenyor Sebastià Taltavull Anglada, un bisbe molt proper que està fent una gran tasca pastoral des de que va iniciar el seu ministeri episcopal el 25 de novembre de 2017. Des d’aquestes pàgines de “Manacor Comarcal” vull agrair-li la seva amabilitat i col.laboració.

– Monsenyor, en la seva biografia hi ha molta informació sobre la seva trajectòria des que va ser ordenat prevere l’any 1972, però tinc curiositat per saber d’on li ve la seva vocació religiosa, i qui li va inculcar la Fe en Crist.

– Jo sempre dic el mateix, els qui tenen la part més important és l’escola on vaig anar, els Salesians, i la família, com elements claus de la meva educació, i els anys de la meva primera infància, perquè vaig fer la meva primera comunió a l’edat de pàrvuls; encara no havia començat la primària que diríem. Després, quan començo als salesians, és quan un va travant tot això, perquè veus aquells mestres que són un exemple, un punt de referència per tu i dius “mira, vull ser com aquests”. I després, a ca nostra, la meva família era molt religiosa, on veia una vida molt normal, resar a la taula, resar el matí, anar a missa junts. El meu pare em duia a fer la visita al Santíssim, i sempre em deia “parla amb ell, parla amb Jesús”. Per jo és la millor catequesi que vaig poder tenir, això em va dur a escriure tres llibres que provenien del que em deia el meu pare. Quan va morir, l’any 95, vaig recordar el dia de la meva primera comunió, que també em va dur a veure Jesús i em va repetir “parla amb ell”. I la millor manera que vaig tenir per parlar amb ell, va ser fent els llibres. Si vas a l’evangeli també hi ha moltes preguntes. Cada llibre du una pregunta, i això és fer diàleg; parlar amb ell.

– “Batiats, confirmats, i enviats” és la seva carta pastoral de 300 pàgines, amb la portada d’un molí de vent. Al final de cada capítol inclou un qüestionari i pàgines buides per a les reflexions. Li agradaria que els lectors emplenassin aquestes pàgines?

– Els bisbes sempre escrivim cartes, però jo crec molt que el bisbe no és totsol a una diòcesi, a una església, hi ha els preveres, els religiosos, tots els laics, i tot el poble de Déu. Si jo escric una carta que vol ajudar a tota la comunitat cristiana, jo no tenc el monopoli de la paraula, per tant els lectors han de poder dir la seva paraula. No per confrontar-se amb la meva opinió, sinó ampliant, i ho poso ben clar, vull que seguiu aquesta carta, i de fet la gent ho fa, bé personalment o en grup.

– Com a molts de creients, m’agrada llegir el full dominical, on surten setmana rera setmana les seves opinions i missatges pastorals. Als cristians que han perdut la fe, ho han deixat d’anar a missa, com els faria arribar el missatge de Crist?

– Parlant amb ells, dialogant directament. Jo hi crec molt amb la relació personal, crec que avui l’evangelització és de tu a tu. Quan parles amb gent que ha tingut uns inicis d’evangelització cristiana, se’ls va refrescant tot i ho van valorant tot, i aquest és un mitjà bo per redescobrir la fe. Amb altres que no han tingut aquest iniciació, comences a un nivell de relació humana, per això jo crec molt en l’amistat.

– Vostè és el bisbe més proper que hem tingut els mallorquins, i des de que va iniciar el seu ministeri episcopal el 25 de novembre de 2017, du més visites pastorals que qualsevol altre antecessor seu. Què és el que més li interessa de  les diferents parròquies i comunitats que visita?

– A jo el que més m’interessa és que la gent visqui en comunió, que estiguin unides, i que aquesta unitat la projectin damunt la vida social, damunt la vida familiar, damunt la vida professional. És a dir, si les nostres comunitats parroquials són vertadera família, això repercuteix dins el poble i dins la vida social allà on vivim. Per tant, aquest sentit d’unitat és el que Jesús va posar com a condició perquè entenguessin que aquestes famílies són dels seus.

– L’any passat, des del Bisbat enviaren dins les activitats de Mallorca Missionera 17 docents voluntaris a Amèrica Llatina. Per enguany, han quedat aturats tots els programes d’ajuda?

– Sí, enguany ha quedat aturat degut a la Covid-19, a la pandèmia. Estava previst fer coses, però tot el que és sortir a fora va quedar aturat; a més, són països que també estan molt afectats, i el perill de la pandèmia i contagi hi és molt present.

– Fa un mes es va decretar l’estat de “normalitat” després d’un mesos de confinament i d’estríctes mesures per evitar el contagi de la Covid-19. Han obert ja totes les esglésies?

– Sí, vam obrir totes les esglésies el dia que es va decretar la normalitat, i els vam obrir posant totes les mesures de seguretat que les autoritats havien decretat. Hem obert les esglésies i hem aixecat la dispensa que hi havia de complir el precepte dominical, ja què creiem que hi ha d’haver presència física a les esglésies, feta, com és clar, amb totes les mesures de seguretat.

– El Covid 19 ha deixat a nombrosos famílies sense ingressos. Quins serveis s’estan fent enguany des de Càritas, i què és el que més li preocupa de la crisi actual?

– És impressionant el que està fent Càritas i altres col.lectius també, però Càritas ha triplicat la seva col.laboració, ve més gent que mai i gent què en la vida havia demanat res, i no és que tothom demanin doblers o menjar, sinó que ens demanen ajuda espiritual, demanen acompanyament, demanen com poder organitzar-se la vida. Avui, a més de la necessitat de menjar o de doblers, hi ha necessitat de companyia; la gent és troba buida de recursos pel que ha passat, recursos espirituals, per tant el que estam fent és també l’acompanyament espiritual.

– La pandèmia global, junt amb la crisi sanitària i econòmica que la humanitat està patint, creu què mostrarà una nova solidaritat entre els cristians?

– Bono, ja l’està mostrant, jo ho he escrit molt. Ara, abans de venir he preparat l’homilia de demà diumenge que hem de fer a la Seu. Una missa funeral per l’etern descans de les víctimes de la pandèmia de la Covid-19, i una de les coses de més valor és que la gent és va tirar a ajudar als altres. Per tant, es va descobrir una mancança, que no era només “em tenc que salvar jo”, si no “he de salvar als altres”. Aquesta solidaritat es demostra no només amb menjar o amb coses materials, sinó que és demostra molt quan una persona veu que sense ella saber pot esser focus d’infecció, o focus de contagi, per tant pot contagiar als altres. Està creixent aquesta mentalitat, per tant jo crec que pels cristians no ens ha estat totalment nou haver de practicar aquesta nova solidaritat.

– Està satisfet de l’actuació de les parròquies durant la pandèmia?

– Sí, perquè les parròquies totes, totes, s’han posat en marxa, i els capellans han estat a disposició, atenent les necessitats més urgents que hi havia, per si els cridaven perque havien d’anar a un malalt, per si havien d’anar als hospitals… Cada parròquia ha ajudat i ha organitzat Càritas conjuntament o totsols.

– “Vençuda la por, neix la confiança”, són paraules seves… com és pot vèncer la por?

– Jo diria que por n’hi ha de moltes castes, jo parlo molt de la por perquè tothom té molta de por, encare que n’hi ha que no ho diuen. La pandèmia ha igualat a tothom, i ha posat un element comú que és la por. Té por el ric, té por el pobre, té por un capella, té por una monja, té por una batle, té por un president de govern. El que passa és que són pors que es viuen a diferents nivells. La por només és venç creant estímuls de confiança, és a dir gestos, fets, aprenentatges que t’ajuden a mirar amb uns altres ulls, amb certa seguretat personal, jo diria des d’una autonomia i estimació personal. És això que deim de l’autoestima personal, però també de descobrir que amb la solidaritat dels altres aquesta por és venç, la confiança ha de ser amb un mateix, amb els altres, i un es sent ja com a més agombolat. Jo tenc la confiança amb Déu, aquesta per jo és definitiva, i és la que dóna consistència a totes les altres, és com la fe, l’esperes i és totalment gratuïta, és com l’esperança i la caritat, són les tres virtuts, que no valors, en definitiva és el dó que ajuda a un mateix. Jo demà en faré referència a totes les homilies.

– D’un temps ençà, de cada vegada més es van tancant parròquies…

– És veritat que s’han tancat algunes parròquies, però molt poques, i n’hi ha algunes que dependran de com vagin les coses. El que és un fet és que no tenim prou capellans a totes les parròquies, i hi ha alguns capellans que tenen dues i tres parròquies encomanades damunt la taula. Ara a la diòcesi, és la pronunciació, l’autonomia i el protagonisme del laïcat. Les parròquies no s’han de tancar, precisament, perquè hi ha un laics que les mantenen obertes. Es podrà continuar com es fa a les missions que els capellans hi van un pic a la setmana, inclús un pic al mes. Però el ritme diari de mantenir-les obertes està en el ritme de tots, no només dels capellans.

– Quin paper creu han de tenir els laics dins l’església de Mallorca?

– Un paper fonamental. No hem de pensar que és perquè hi hagi manca de capellans, sinó perquè els laics des del baptisme tenen la responsabilitat de tenir una missió i ser una missió dins l’església. Per explicar-ho tenc tot un capítol dedicat al laïcat a la darrera pastoral que està molt ben explicat. Hi ha una expressió que varen dir els bisbes l’any 92 al sínode dels laics: “La nova evangelització la faran els laics, o no és farà”. Jo el que intento és que els laics dins la nostra església tenguin un paper important. Avui tots els capellans s’han d’implicar molt i la feina més urgent que hi ha és implicar tot el laïcat amb les parròquies. Això per jo és un repte i és un poc la novetat del nou projecte que he posat en marxa, implicar a tots els laics a ser una missió dins l’església. Pel ritme diari de tenir obertes les esglésies s’ha d’implicar a tots els laics.

– Com estan las vocacions i quants de seminaristes s’estan formant actualment?

– Em demanes com estan les vocacions,… en aquests moments podem dir que relativament bé; són catorze seminaristes, i dels catorze n’hi ha quatre que estan ja pròxims a les ordenacions, i probablement enguany ja podrem disposar d’ells.

– Com són els llibres que ha escrit sobre catequesi familiar, i com valora la implicació de la família amb la catequesi dels seus fills…

– Són tres llibres, escrits en castellà i català, i cada capítol és una pregunta. Vaig fer una selecció de totes les preguntes de l’evangeli i em van sortir 50 preguntes. Ja he fet dos primers llibres i ara sortirà el tercer. El primer es titula “Arrelats vora l’aigua”, el segon “Agafats de la mà” (tots tenen entre quinze i disset preguntes), i el tercer es dirà “Solidaris en l’amor”. Pel que fa a la catequesi familiar, és imprescindible la família; l’han de fer els pares o no és fa. Quan dic que no és fa, no vol dir que altres no puguin fer la catequesi familiar, però és que és la comunicació de la fe, no és la comunicació d’unes idees o unes teories; això és una experiència i per tant, si no es comunica aquesta experiència, l’altra no la rep.

– Es veritat que no ha cobrat mai drets d’autor dels nombrosos llibres que ha escrit?

– Efectivament, dels que vaig escrivint no he cobrat mai drets d’autor, regal tots els drets dels llibres que vaig publicant, i és que no pots fer negoci amb les paraules de Déu, no és un producte del mercat, és un producte de vida que has de transmetre.

– De vostè m’han dit que és bon comunicador, molt feiner, molt proper, molt franciscà, i del Papa Francesc.

– Estic content que t’hagin dit això (ja, ja, jaaa!!), intento ser això, a pesar dels defectes que un té. I sí, admiro molt el treball del Papa Francesc. És una persona que jo l’admiro des d’abans de ser Papa. Jo l’havia conegut a Madrid, al 2007, on abans de ser Papa va donar catequesi als bisbes. Era un bisbe un poc major i deien que ja se retirava, i mira per on, poc després va resultar ser el Papa. Ell és un home que ha estat sempre molt enmig del poble, acostat a la gent, i jo amb això em sento identificat amb ell. El segueixo molt, no hi ha homilia que no digui unes paraules d’ell, també perquè vull viure un signe de comunió amb el Papa, i és que, per jo no és només una comunió de paraula, sinó una comunió de fets reals i efectiva. Les vegades que he tingut ocasió de parlar amb ell, unes cinc o sis en aquests darrers anys, hem parlat molt efusivament i he vist que ell coneixia la realitat nostra, i també m’ha demanat moltes coses de Mallorca. La primera vegada que vaig xerrar amb ell em va dir “jo l’any 1983 vaig venir a Mallorca”, i em va explicar coses dels jesuïtes de Monti-Sion, on hi va estar. Ell és molt devot de San Alonso Rodríguez, i va venir aposta per visitar el sepulcre a San Alonso. El Papa Francesc, és una persona molt propera. A la darrera audiència que vaig tenir amb ell, em contà coses molt personals i et fa sentir molt acollit. Això és l’estil franciscà. Estic molt en contacte amb ell per carta; és una persona amb la qual em sento molt identificat, i això et dóna una certa confiança, proximitat, i seguretat amb la feina que fas.

– Què em pot dir de les altres definicions de bon comunicador, feiner,… basta veure la seva agenda, i proper ho he pogut comprovar.

– De sempre m’ha agradat molt la comunicació. Jo a ca nostra amb mon  pare i ma mare he vist molta comunicació, i des de ben petits a la meva germana i jo ens varen ajudar a ser comunicadors, on fèiem obres de teatre i ens ensenyaven poesia. A l’escola ens feien sortir molt en públic a xerrar, i cada quinze dies havia de representar una obra de teatre, i m’agradava. A més, escriure m’ha ajudat a comunicar-me amb els altres; ahir mateix vaig entregar dos articles, i quan els escric penso amb els que ho rebran. També vaig enviar a tots els professors, mestres, i personal de tots els col.legis de la nostra diòcesi, una carta d’agraïment per tot el seu treball.

– Què li agradaria aconseguir com a bisbe de Mallorca?

– Des del moment que et posen al front d’una diòcesi, el que vols és ser un bon pastor que ajudi a tot el ramat a seguir a Jesús. M’agradaria aconseguir que realment la diòcesi de Mallorca fos una comunitat viva de cristians que segueix Jesús, que s’estimen els uns als altres,  que no és fan mal els uns als altres, que constitueixen una autèntica família, perquè precisament això són uns signes del que ha d’esser la comunitat cristiana dins la societat. Jo el que intento dins l’església és crear ambient de família, i una família perquè funcioni s’han d’estimar i s’han de tractar bé, i no s’han de fer mal els uns als altres, han de compartir temps i intentar viure coses essencials.

– Moltes gràcies monsenyor, per la seva amabilitat i pel seu temps.

Deja una respuesta